La sénia del iaio Àngel

Ahir vàrem dinar a la sénia del iaio Àngel, altrament anomenada "Ponderosa". En Jaume ens va fer un d'aquells arrossos que li queden "per llepar-se'n los dits".
N'érem un munt: l'Àngel i la Teresina amb tota la descendència (Jaume, Cristina, Mariona i Teresa; i Jordi, Montse, Júlia i Queralt). També s'hi van apuntar la Tere i en Miquel amb la Sara i la Lídia, i l'Angelita. Nosaltres n'érem 7 amb en Pol, l'Oriol, en Maiol i els meus pares (l'Aran havia d'anar a controlar una competició infantil de judo, a Porrera).
En Maiol va rebre un munt de regals de benvinguda (moltes gràcies a tothom!). A casa de la Tere li van regalar una samarreta súperxula que ha estrenat avui per anar a casa dels avis. Aquí el podeu veure amb la nova indumentària, emulant els Locomia:

A casa d'en Jordi (lo padrí) li han portat un camió que fa més bulto que ell. I a casa d'en Jaume un vehicle, que no sé com es diu, però que també fa més bulto que ell i que li servirà per a tota la vida, perquè aguanta fins a 100kg. Total, que hem hagut de fer lloc al pàrquing perquè al menjador ja no hi cabíem.

El dia va anar molt bé. Malgrat el fred que fèia, el sol va lluir tot el dia i el nen va tenir la Mariona i la Lídia de cangurs súper eficients tota l'estona. No va poder muntar a cavall perquè el seu padrí acabava de sortir de l'hospital, on va estar ingressat per un còlic nefrític, i encara no havia "fet la pedra". Així, doncs, quedarem un altre dia per començar a aprendre a fer de genet.
En sortir, a partir de les 7h, vàrem anar a la inauguració del nou gimnàs d'en Xavi. Hi havia pica pica i música en directe (el seu sogre bis, que es va enrotllar i ens va fer un "concertillo").



Tot un luxe. A més, cal dir que és un plaer poder veure les màquines, que han estat a casa nostra durant 3 anys, o més, col·locades al seu lloc.
Bromes a part, ha quedat molt xulo. Ara només cal esperar el permís d'obertura per començar-hi a treballar.
I avui hem anat a Cambrils. Com que el papa no pot conduir fins al març (va patir un ictus el dia 19 que li va afectar a la visió i que el va tenir clausurat a l'hospital de Reus fins dimecres 24), doncs ens hi hem quedat a dinar i hem aprofitat per anar a buscar al Tete que, amb la moguda del cap de setmana anterior, portava 15 dies sense sortir de la residència.
Apa, doncs, seguirem informant...

Correllengua

Com cada any, a Tivissa organitzem el Correllengua. I dic "organitzem" perquè tant en Joan com jo hi col·laborem activament. Enguany estava dedicat a Salvador Espriu, coïncidint amb el 25è aniversari de la seva mort.

Entre els actes hem tingut una xerrada molt interessant de l'Olga Cubells i en Pere Navarro sobre els diversos parlars de la Ribera d'Ebre. També hi ha hagut un taller de jotes, ja que, des de diverses entitats, s'està intentant recuperar aquest ball tradicional i, a més, a Tivissa en tenim una de pròpia. En Maiol, no cal dir-ho, va intentar ballar-la, el que passa és que el xoc de cultures encara és massa evident i no se'n surt. Poc a poc, però, esperem que en vagi aprenent, junt amb tots els nens i nenes del poble, per tal que la Jota de Tivissa no acabi en un calaix, plena de pols.

Mentre paravem les taules per al sopar-concert de final de festa, i per tal que estigues una estoneta entretingut, algú va donar-li un globus que fa intentar inflar. L'Arnau va capturar unes quantes imatges que, relament, paguen la pena:

I després del sopar, concert amb la Sonsoni, una gent del Pirineu que amb un acordió diatònic i un violí van fer ballar tothom. Són genials, fins i tot ens van dedicar una corranda.

Evidentment, en Maiol ja no hi era perquè no hi havia ésser humà que l'aguantés. En Joan el va dur cap a casa, a sopar i a dormir. Nosaltres ens vàrem poder quedar perquè en Pol va fer el cangur (gràcies!!!!).

Cap de setmana familiar i primera "maiolada"

El cap de setmana de La Seuba vàrem quedar amb l'Anna i en Carlos que ens veuríem a Tivissa. Després de llargues deliberacions, vàrem escollir aquest cap de setmana passat, i també s'hi van apuntar en Jordi i la Laurence amb les nenes. Total, la pensió a tope. Tan a tope que vàrem haver de fer fora en Pol de la seva habitació i així poder disposar del seu llit.
Tothom va arribar divendres al vespre per tal d'aprofitar bé el cap de setmana.
Dissabte, en Carlos va sortir a córrer i va arribar fins la Tossa. Baixant, quan passava per Sant Blai, es va torçar el turmell i Déu n'hi do com el tenia d'inflat. El gel, el reiki d'en Joan i una nit de repòs, però, van obrar meravelles i diumenge al matí ja saltava.
En Jordi ha aprofitat per anar a buscar bolets i n'ha trobat bastants. Dissabte hi va anar sol, als Borjos, i diumenge amb en Jaume, a Rasquera. Aquest any no es pot queixar, hi ha anat una pila de vegades i sempre n'ha trobat, pocs o molts.
La Laurence, per variar, va venir carregada d'exàmens per corregir, La Judith va estar fent deures i l'Anael se'n va anar amb l'Arnau, que ara té la dèria de fer fotos i se la va endur de model.

Jo vaig anar a passejar amb l'Anna, l'Íker i la Irati. En Maiol es va quedar amb el pare perquè això de fer muntanya encara li va costa amunt, i jo no el puc carregar a l'esquena. Res, vam arribar al primer mas que hi ha al camí dels Borjos. Allà hi vàrem trobar un pagès que ens va explicar un munt de coses mentre l'Íker collia "coca-cola" (mata de la família de les labiades, molt aromàtica, freqüent a les timonedes i als matollars mediterranis, també anomenada farigola).

Un cop a casa, al cap d'una estona, van arribar l'Anna, l'Antonio i els avis, que es van apuntar a dinar. N'érem 18!! Sort que hem comprat una taula nova que s'allarga fins a tres metres. Tot i això, ens vàrem haver d'apretar una mica. També vàrem haver de demanar en préstec la barbacoa a la Fina i en Jaume, perquè amb la nostra encara estaríem rostint carn...
Així doncs, dinar familiar multitudinari de bon rotllet. Súper bé.

I la maiolada en qüestió, és que em va impactar: diumenge al matí em va demanar un plàtan per esmorzar i l'hi vaig donar. Com que tothom esmorzava i en Maiol és "culito veo", doncs el plàtan anava amunt i avall de la taula mentre demanava a tothom "dame argo". Ens vàrem discutir un parell de vegades, que van tenir com a resultat la reclusió al racó de pensar. Quan el deixava entrar em dèia que se'l menjaria, però es dedicava a anar buscant algú que el deslliurés de la fruita maleïda.
Amb això, vaig baixar a l'habitació perquè la Irati es volia fer un banyet de bombolles, i vaig oblidar-me'n del tema.
Mentre dinàvem l'Anna em va explicar que, el molt petardo, com que no va trobar ningú que tingués prou compassió d'ell, se'n va anar al lavabo disposat a llençar el plàtan al WC, estirar la cadena i salvar-se ell solet. La Judith, però, va arribar a temps d'estalviar-li a la pobra fruita un final tan dramàtic.
No sóc pedagoga, ni molt menys, però abans que en Maiol he tingut tres fills i em sembla que aquesta és una actitud una mica precoç, tenint en compte que encara no té els dos anys. En fi, si algú pensa que és normal, doncs que m'ho digui. Amb tot, però, la perla va acabar per sortir-se amb la seva ja que, una vegada recuperat, el plàtan estava xafat, ple de pèls de la Iona i immenjable.
De tota manera, també cal dir que té a qui semblar-se perquè, no fa massa, la seva padrina (amb 11 anys!) va llençar un tros de pollastre dins la gerra de l'aigua, a l'escola, i també la van pillar (per això ho sabem).
En fi, doncs aquí s'acaba la crònica per avui. Seguirem informant a mesura que la perla vagi fent de les seves.

Aniversaris

Aquest ha estat un d'aquells caps de setmana estranys (per escassos) en què la Montse i en Josep han vingut a Tivissa. Com que ens veiem poc, doncs vàrem decidir que vinguessin a sopar, junt amb en Jaume i la Luisa, i hem aprofitat per celebrar el meu aniversari, que va ser dimecres.

En Maiol em va ajudar a bufar les espelmes. Així s'entrena perquè el dia 1 és el seu aniversari i haura d'apagar les seves.
En Joan també va fer anys, el dia 29 'octubre i, tot i que sí que havíem celebrat el seu aniversari, no va tenir pastís, sinó que va tenir panellets superfashion fets majoritàriament per en Baptiste, en Jocelyn i l'Anael. Així que va aprofitar l'avinentesa i va capgirar el 9 del meu pastís, que va esdevenir un 6, i va poder bufar les espelmes del seu aniversari, sempre amb l'ajut inestimable d'en Maiol.

Mani a Ascó

Avui hem fet cas de la consigna i no hem deixat que els nostres fills menors d'edat s'acostin al Papa (els grans ja fan el que volen). De fet, els hem enviat ben lluny, a l'altra punta de país, a una activitat molt més productiva: la mani contra el cementiri nuclear que la CANC ha organitzat a Ascó.
En Maiol ha aprofitat i també hi ha dut la mascota de la classe, un esquirol que es diu Fabi, perquè vagi prenent consciència (quan pugui descarregar la foto ja la penjaré).
En Ramon, com sempre, ha immortalitzat les imatges i les ha penjat a youtube. Podeu veure-les aquí. Hi trobareu en Joan, l'Oriol tocant la gralla i en Maiol al cotxet.
I també podeu veure en Maiol al blog del Joan Herrera (el d'ICV), que ens han demanat permís i els hi hem donat. És que el nen ha agafat un micro, s'ha posat a fer un dels seu parlaments i, és clar, l'han vist tan espavilat que l'han volgut immortalitzar. Només surt al principi, o sigui que no cal que us empasseu la campanya electoral, jeje, que només faltaria que militant a ERC us penséssiu que vull que voteu ICV.
Quina cara d'angelet, oi?
I per acabar, com que no n'ha tingut prou amb el micro, s'ha apoderat del mall del timbal i ha donat un concert a tothom qui l'ha volgut escoltar, per no ser menys que l'Oriol amb la gralla.

Després de tanta activitat, evidentment, s'ha adormit al cotxe i ha acabat dinant a les 5.

Tots Sants o la Toussaint

Com cada any per Tots Sants la famíla bretona ens ha fet una visiteta. La Valérie i l'Emmanuel, amb en Baptiste, en Jocelyn i l'Isaure s'han allotjat en un apartament de Pierre et Vacances, al Golf Bonmont. En Robert i la Menette s'han quedat a Tivissa, però han dormit al càmping car. I a casa s'hi ha quedat la Laurence amb la Judith i l'Anael, i en Jordi el cap de setmana.
Han faltat la Nadège i en Jerôme amb en Paul i l'Antoine, que enguany han "emigrat" a Mayotte, una pedra francesa al mig de l'oceà, no massa lluny de Madagascar, on han anat a fer-hi de profes.
En Maiol, com que tenia la padrina a casa, aquesta setmana ha fet campana a la guarderia.

Tot ha anat més o menys com sempre: sortida al centre comercial de Tarragona per comprar-li roba a la Judith pel seu aniversari (ja té 15 anys!!!), recollida d'olives que se'n van cap a Bretanya (esperem que en torni algun pot, que les preparen boníssimes) i fabricació totalment artesana de panellets, és a dir, trencar ametlles, escaldar-les, pelar-les, torrar-les, triturar-les, fer la pasta i esperar que la mainada la utilitzi de plastilina.
També hi ha hagut sortides boletaires, tot i que no tan productives com la de Berga, però que no han estat gens malament.
La Judith també ha aprofitat per fer-se la foto de rigor amb el padrí i la padrina, que no sempre és possible.
I en Maiol ha conegut finalment l'Isaure, la "cosineta" bretona de la seva edat. Ara només falta l'Antoine. A veure se aquest estiu coïncidim...

Com podeu veure, en Maiol no ha perdut l'oportunitat de dur de paquet, a la seva moto, en Baptiste.
I la Isaure ha aprofitat l'estada per fer-se molt amiga de la Iona.

Ah, i amb tot, l'Oriol s'ha dedicat a seguir fent"parkour" amb el seu col·lega Martí. Els podeu veure aquí i, de passada, feu un tour turístic per Tivissa.

Santa Úrsula

Diumenge 24 va ser Santa Úrsula. Com que enguany encara no havíem anat a cap actuació castellera vam decidir que aquesta no ens la podíem perdre. Així, doncs, cap a Valls!!

Si us mireu bé la foto, al darrere de la canalla i davant dels grallers, a l'esquerra de la imatge, hi veureu en Joan amb en Maiol a coll, just abans d'entrar a plaça. La diada va anar d'allò més bé. Li vàrem passar la mà per la cara a la Vella amb un 3 de 9, un 5 de 9 i un 4 de 9, tots amb folre. Genial!! Visca la Joves!!
A més a més, vàrem quedar amb en Ramon y l'Antònia, que van venir amb l'Aina Duoduo, y amb la Marta i l'Amadeu, que van portar en Pau. No ens varem poder quedar a veure l'actuació perquè teníem taula reservada a Fontscaldes, però en Joan es va quedar fins al segon castell.

En Pau es mira el peu.

Tots a la taula, menys en Ramon, que no sé on era, i l'Amadeu que fèia de fotògraf.

Heu vist que dret que s'aguanta?? Per Nadal a córrer!!

I la passejadeta de després, per pair el dinar.
Ens va fer un dia preciós i va anar tot molt bé. Faltàven les altres famílies: en Quim i la Cristina, amb l'Èric i la Shu, i l'Andreu i la Clàudia, amb l'Eloi i la Cassandra, que tenien altres compromisos.
A veure si, amb una mica de sort, ens veiem abans de Nadal, que estaria bé, no?

Arribada de l'Aina

Finalment l'Antònia i en Ramon van arribar el 19 d'agost, amb l'Aina Duoduo, via Amsterdam. L'Amadeu i la Marta, amb en Pau, i nosaltres sis els vam anar a rebre, de passada cap a Tordera.



I, també finalment, la Cassandra va trobar la càmera de fer fotos i em va enviar la foto de grup que ens vam fer, just abans de sortir de l'aeroport, tots plegats fets farinetes, després de gairebé 24h de viatge.

Planoles, 25 de setembre

Avui és l'aniversari de la Maria. En fa 50 i marxem a Planoles a celebrar-ho. Com que en Joan té molta feina, doncs farem un puja-baixa. És a dir, Tivissa-Planoles-Tivissa en el mateix dia. Súper.
Quan ja anavem per Tarragona, en Joan se n'ha adonat que s'havia descuidat la motxila d'en Maiol, amb els bolquers, els biberons, la roba d'abric, etc... però, és clar, anàvem amb el temps just i no podíem fer mitja volta per anar-ho a recuperar. Total, a Ripoll ha tocat aturar-se a l'Esclat i a la farmàcia per comprar bibes, xumets, tetines, llet, bolquers i tovalloletes. No hem tingut temps de buscar una botiga de roba i l'Anna, la neboda de la Maria, li ha deixat un polar que anava arrossegant pels peus.


A les dotze havíem quedat tothom a l'estació, per rebre l'homenatjada amb pancartes. Hauríeu d'haver vist la cara que ha posat quan ens ha vist perquè, és clar, les seves filles la duien enganyadíssima.
Tot seguit hem anat al Casino i fora, a l'entrada, ha hagut de fer un joc de l'oca gegant, amb proves incloses. Després en Jep, el dels mots encreuats de la Vanguardia, li ha preparat un auto-definit que ha costat una mica, però que finalment s'ha resolt.


Amb això, ja s'ha fet l'hora de dinar. Amanida i paella boníssimes, amb pastís d'aniversari.
A les postres hem aprofitat per donar-li el regal. La Maria fa molt de temps que escriu. Poemes, relats curts i tot allò que li passa pel cap. Les seves germanes, la Pura i la Lourdes, junt amb les seves filles, la Laura i la Marta, han recopilat tot el que han anat trobant i ho han fet editar. El resultat ha estat un llibre de gairebé 100 pàgines, la mar de xulo, que l'ha fet plorar com una nena petita. De fet crec que hem plorat tots.

I aquí no s'acaba la cosa perquè, havent dinat, uns col·legues músics del poble ens han ofert una petita sessió de ball durant la qual la Maria, que no en sabia res, ens ha anat dedicant un exemplar del seu llibre per a cadascú. Molt guai.

I aquí sí que finalitza la festa per a la representació de les Terres de l'Ebre. A quarts de 7 de la tarda toca anar fent camí per tornar cap a casa. Així, doncs, cap al cotxe i a fer tres horetes més. Genial.
Per molts anys, Maria!!!

Circ

El 5 d'octubre en Maiol, acompanyat per en Pol, que no tenia classe, va anar a veure un circ que havia aterrat a Tivissa. Diu que s'ho va passar molt bé, però com que no se'n va dur la càmera, doncs no hi ha fotos, només unes quantes que va fer l'Arnau quan els va acompanyar.
A la sortida va poder tocar tots els animalons, entre ells una serp que el seu germà gran es va penjar del coll. Sort que no ho vaig veure!!


Aquí estan tots dos, sortint de la guarderia.

Canyamars 1, 2 i 3 d'octubre

Aquest cap de setmana hem sortit. Hem quedat amb antics companys i companyes de Joventut a Canyamars, a casa de la Pitu (M. José).
Hem passejat i hem trobat bolets, fulles, glans i castanyes (al mercat) que portarem dilluns a la guarderia perquè ja estem començant a treballar la tardor.
El temps ha estat molt humit i a la nit ha fet força fred, però dissabte a la tarda va sortir una estoneta el sol i va escalfar l'aigua de la piscina, i en Gonçal, l'Oriol, l'Helena i en Maiol van aprofitar per fer un banyet. Ah, i en Joan també.
La resta (Francesc, Imma, Pitu, Empar i jo) ens ho miràvem mentre l'anfitriona em feia la manicura i aprofitava un mosquit, estacionat al meu front, per venjar-se de totes les malifetes que li he infligit durant la vida i donar-me una bona bufa que, tot s'ha de dir, ens va deixar a tots bocabadats.
A part d'aquest incident, tot va anar de maravella. Ens ho vam passar molt bé, vam recordar vells temps i vam decidir que ens veuríem més sovint, cosa que sempre diem i que mai no fem. En fi, però s'intentarà, almenys per part meva.

La Seuba, 15, 16 i 17 d'octubre

El cap de setmana 15, 16 i 17 d'octubre vam tenir sortida familiar. Vam estar prop de Berga, a Montmajor, a la masia que la meva cosina Anna té llogada junt amb quatre famílies més. N'érem un munt, 17 en total. Nosaltres cinc (l'Aran treballava a la Fira de Móra), en Jordi i la Laurence amb les nenes, la iaia Rosita i l'avi Ramon, l'Anna i l'Antonio i els anfitrions, l'Anna i en Carlos amb la Irati i l'Íker.
Vam tenir un cap de setmana molt bo. El temps va acompanyar i vam poder anar a "caçar" bolets. En varem trobar un munt, tants que no ens els vam acabar. Fins i tot jo, que de boletaire només tinc el que em ve donat per la genètica, en vaig trobar una dotzena ben bona, a banda d'una pila de camagrocs. M'hauré de comprar un cistell perquè m'ho vaig passar pipa.

En Maiol s'ho va passar súper amb la Judith, l'Anael, la Irati i l'Íker. Va jugar, va córrer, va tocar la bateria, va cantar i va ballar. El resultat va ser un esgotament total que el va fer dormir 12 hores seguides tots dos dies. Tot un rècord!

La casa és preciosa, molt gran i al bell mig de la natura, sense cap tipus de perill. Romaní, farigola, codonys, figues, foc, rèptils, bolets..., molta tranquil·litat, bon rotllo i històries de por la tia Faustina. Res, que els dos dies es van fer curts. A veure si ho podem repetir de cara a la primavera, allà mateix o on sigui.

La nota "trista" va ser que l'Aran no va poder venir i, justament diumenge, complia els 18 anys. El vam trucar, però no és el mateix. I com que no acaba de treballar fins que no s'acabi la fira, doncs no ho podrem celebrar fins a la castanyada. Aleshores aprofitarem que estarà per aquestes contrades la representació bretona i celebrarem també l'aniversari de la Judith, que el dia 19 va fer 15 anyets.