Fi de l'aventura

Hola tothom. Ja fa dies que som a casa, però entre visites, pintors, lampistes, preparatius per a començar l'escola i, el pitjor, muntanyes i muntanyes de roba bruta, no he tingut massa temps per posar-m'hi. Ara que puc, us passo la darrera crònica de les vacances:

29 d'agost

10h

Marxem del càmping "La Plage", de Marseillan. Ens ha agradat molt i hem descansat força. Paguem 72'40€. Marxem cap a Agde, que hi ha un Hyper U, a fer les darreres compres per casa i després tirem cap a la frontera.


12h30

Prenem l'autopista, que abandonem aviat per seguir per la carretera, que és molt maca.

14h30

Ens aturem a dinar a Elna. Fem un pic-nic. Seguim cap a Cotlliure.

15h30

Arribem a Cotlliure. Aparquem en un parquing força lluny, però hi ha un servei de "navette" que ens deixa al centre del poble.


18h30

Marxem de Cotlliure. L'Oriol i la Judith s'han banyat una estoneta, en Maiol ha jugat al parc, al costat de la platja, hem passejat, hem menjat un gelat i hem comprat alguna coseta. En definitiva, hem fet el guiri a tope. Seguim cap a la frontera.

18h45

Entrem a l'autopista, paguem 0,90€.

19h15

Passem la frontera i ens aturem en un àrea de servei, passada la Jonquera. Ens hi quedem a sopar i a dormir, i comencem a recollir i preparar bosses. Demà volem deixar la Judith a Gavà aviat, per arribar d'hora a casa, netejar el càmping car i tornar-lo, perquè en Joan demà passat ha d'anar a Barcelona per feina.


30 d'agost

09h10

Peatge de La Roca: 12€

09h20

Peatge de Mollet: no sabem quan hem pagat, en Joan no ho ha mirat.

09h50

Deixem la Judith a Gavà. Baixa a buscar-la la Laurence. L'Anael dorm i no la veurem fins dissabte, a Cambrils, al dinar d'aniversari de l'avi.

10h10

Primer peatge del Garraf: 5'74€

10h25

Segon peatge del Garraf: 3'43€

11h15

Peatge de l'Hospitalet de l'Infant: 6'40€

11:20

Posem benzina a Vandellòs: 81,33l = 100'77€

11h35

Aparquem al costat de les escoles. Fi del viatge. Prova superada.


Les vacances s'han acabat, però l'experiència ha estat summament positiva. En Joan diu que l'any vinent farem els fiordos. Iupiii!!!!

Aquell dia, a les 9h del vespre, va arribar la Victòria, amb el Ben i les nenes. Ja havíem endreçat la major part de les coses, però hi havia muntanyes de roba bruta que els meus fills havien anat deixant a les cistelles i de les quals varem passar força. A més, hi havia en Ramon pintant, la qual cosa va fer que la neteja que havia fet la Vivi el dia anterior no servís de massa cosa. Això sí, ara tenim el menjador de color verd i cru, preciós. En fi, avui és 10 de setembre i les coses ja comencen a estar al seu lloc, a punt per començar la rutina dilluns, amb l'inici de les escoles.

Veneeeeeeeeeeziaaaaaa

Dia 21 d’agost

Vamos juntos hasta Italia

Quiero comprarme un jersey a rayas

Pasaremos de la mafia

Nos bañaremos en la playa

Doncs ves per on, hem fet tot això que deien els Hombres G a la seva cançó, Venezia. Hem anat junts a Itàlia (els que hi hem anat), he comprat una samarreta a ratlles, tipus “gondolieri”, per en Maiol, passem llargament d'en Berlusconi i avui, ja de camí cap a la Toscana, els nens s’han banyat al delta del Po que, per cert, és preciós. L’única coincidència amb l‘Ebre és que, entre altres coses, també planten arròs, però no gaire. En Joan no s’ha banyat perquè estava cansat i jo perquè tot eren pedres, ja veureu les fotos.

En fi, però la crònica d’avui ha de tractar sobre la visita a Venezia d’ahir, així que començo:

Cap a 2/4 d’11 del matí varem agafar el bus que ens va deixar al Piazzale Roma. En aquell moment vaig constatar que els transports públics segueixen igual com la primera vegada que vaig venir, ara farà 26 anys. En Joan ha comprat els bitllets del bus, que no hem validat perquè no sabíem com, però a la parada següent tothom ha pujat per la sortida, i quan dic tothom potser em refereixo a 30 persones, un nombre que no pot passar desapercebut de cap manera al conductor del vehicle. Però això és Venezia i no passa res.

Un cop al Piazzale Roma, en Joan se n’ha anat a agafar els bitllets del vaporetto per San Marco, però hi havia una cua impressionant i li he dit que fes el favor de passar de comprar-los, que allà no paga ningú. I hem pujat, amb la Judith patint una mica per això de no dur bitllet. Evidentment, no ha passat res, tot i que estàvem al costat de la porta i l’encarregat d’atracar i desatracar dels embarcadors estava allà mateix, donant ordres als passatgers, demanant-los que “per piacere, o per cortesia” passessin cap a dins i deixessin lloc als que pujaven. Però ningú no vol anar a dins, tothom vol estar a fora per veure la ciutat. Nosaltres ens hem salvat de l’interior perquè dúiem el cotxet. Grazie Dio!!!

Només iniciar el trajecte, la Judith ja ha començat a fer fotos. Li he deixat la càmera a ella perquè jo ja hi he estat dues vegades abans. A més, ha estat molt bonic veure com l’Oriol i ella anaven descobrint la ciutat i al·lucinaven amb els canals, els ponticelli, els serveis públics en vaixell, el cementiri, que és una illa... Finalment, hem arribat a la Piazza San Marco, que estava plena a vessar i, per no perdre el costum, embolicada per un cantó.

Mai l’he pogut veure sense alguna cosa per restaurar, quina ràbia! Els hi he dit si volien pujar al campanile, per veure la vista, però hi havia una cua brutal i van decidir que no, que passejàvem. I ens varem llançar de cap als carrerons, tot i que prèviament ens varem abastir d’aigua fresca, que feia caloreta, encara que no tanta com el dia abans, a Verona.

Després de donar mil voltes, cap allà quarts d’una varem fer un cop d’ull a un gondoliero lliure que ens va donar un volt pels canaletti, passant per la casa d’en Marco Polo i de no sé quanta gent coneguda. La volta ha durat un quart d’hora i ens ha costat 100€, però ha estat genial veure les cares dels nens. La Judith estava emocionada i només deia que estudiarà italià per anar-se n’hi a viure.

Després de la gòndola hem anat a dinar a la trattoria on en Joan i jo sopàvem quan hi varem estar el 2002, que segueix estant al mateix lloc i on es menja igual de bé. Això sí, no te’n lliures del cop de pala: 85€ per dinar un plat de pasta cadascun i una amanida per compartir, amb aigua freda, que la calor apretava.

Havent dinat en Maiol va caure dormit al cotxet (no sé que haguéssim fet sense) i nosaltres varem seguir passejant i comprant cosetes. Quan ja estàvem cansats de donar voltes, varem seure a prendre unes aigües (no sé quans litres vaig poder beure ahir, molts) i vaig proposar d’agafar un vaporetto per anar a Murano, o a qualsevol altre lloc, per seure una estona. Així que varem anar cap a Fondamente Nove, que és d’on surten la majoria d’embarcacions, i varem pujar a una que ens va dur a Burano. No cal dir que no varem agafar bitllet. Per a què??? El trajecte va durar 40 minuts d’anada i uns altres de tornada, i ens va deixar en una illa increïble. Totes les cases són de colors. De colors vius i brillants, que és allò que li confereix notorietat. Diu la llegenda que les dones de Burano, quan no es dedicaven a la casa o a fer punta de coixí, pintaven les seves cases de diferents colors, ben vius, per tal que els seus homes les poguessin trobar quan arribaven de pescar, els dies de boira. I la tradició ha continuat. Les dones segueixen fent punta, i els pescadors suposo que troben casa seva, amb boira o sense, però el contrast de colors fa que hi hagi un munt de turistes, fent fotos i comprant records. És curiós com ens atreuen les coses que ens alegren la vista, com les flors a les abelles, no?

La Judith va trobar una casa lila en venda i va comentar que li diria al seu papa que la hi comprés per quedar-s’hi a viure. La nena va fer un total de 379 fotos.

A les set varem tornar cap a Venezia, per fer un soparet ràpid i agafar el bus cap al càmping. Varem trobar una trattoria prou xula al costat d’un canal força gran (que no era el Canal Grande) on varem sopar pasta (tothom menys jo, que ja em surt per les orelles, i vaig fer una amanideta de peix, boníssima). En acabat, varem seguir camí cap al Piazzale Roma, per agafar el bus de tornada a càmping. Fins aquí tot va anar rodat, però això no podia ser de cap manera, i la guinda del dia va ser que, després de la gran patejada, ens varem equivocar i varem baixar dues parades abans, per la qual cosa ens va tocar caminar gairebé un km. fins al càmping, fets pols com estàvem.

A banda d’això, a la Judith li va entusiasmar la ciutat, i l’Oriol només feia que repetir que el tema dels transports és patètic. Cada loco con su tema...

He començat la crònica amb Hombres G i l’acabo amb Serrat.

Ara mateix estem al càmping Kursaal, a la vora del lago Trasimeno, que pertany a Umbria, on pensem quedar-nos dues nits fent el dropo. Tenim llac i tenim piscina, o sigui que ens dedicarem a recuperar forces per visitar una bona part de la Toscana, que és aquí al costat i paga la pena, i començar, després, el viatge de tornada cap a casa. Tot i això, encara ens queden uns quants dies que pensem aprofitar al màxim. Seguirem informant.

Dia 22 d’agost

10h30

Deixem el càmping Rialto, que no està massa bé, però és un lloc de passada. Fa moltíssima calor i marxem a buscar algun lloc de platja. Tirem cap al sud.

13h30

Entrem al delta del Po, però totes les platges que trobem són de pagament. La Judith ha vist un cartell de 10€ x hora, així que passem moltíssim. Hem aparcat per dinar i després ens hem aturat al costat d’un lloc on els nens s’han pogut banyar i on l’aigua, segons la nena, estava calenta. Es clar, venint de Bretanya…

15h45

Engeguem i marxem cap al Lago Trasimeno.

19h15

Fa una estona ens hem aturat a berenar, i ara parem a posar benzina, a 40 km. de destí: 83 €. En Joan diu que l’home no ens ha omplert el dipòsit, però és igual, perquè de moment no ens quedem tirats. Durant el trajecte ens ha trucat en Jordi, el cangur de la Iona, i ens ha dit que l’ha hagut de dur al veterinari perquè s’ha fet un set a la pota i li han hagut de posar tres punts. A més porta la campana, o sigui que deu estar contenta, pobra.

20h30

Trobem un càmping només entrar a Passignano sul Trasimeno, es diu Kursaal i sembla tenir bona pinta. Ens hi quedem. Ratllem el cotxe a l’entrada, una miqueta a la part de la vela, amb un pi.

Dia 24 d’agost

10h30

Després d’un dia de piscina i droperia pura i dura, engeguem cap a la Toscana. Paguem 94€ per dues nits. El càmping ens ha agradat moltíssim. Ratllem el cotxe a la sortida, aquesta vegada una miqueta més, amb la barrera. Ens hem carregat el plàstic on van els llums del darrere.

11h30

Aparquem a Cortona, la població de “Sota el sol de la Toscana”. És preciós, i la vista increïble. Aprofito per enviar-li una postaleta a la Luisa.

13h00

Marxem cap a Siena

14h00

Ens aturem a dinar en un pàrking als afores de Siena i després mirem d’acostar-nos una mica cap al centre, però no trobem cap aparcament. En Joan ens deixa i marxa a buscar-ne. Quedem al peu de la torre de la Piazza del Campo, on arribem després d’una bona caminada. Fa una calor de justícia i anem sense mòbil i no portem més de 5€ entre l’Oriol, la Judith i jo, que ens gastem en aigües i un gelat. Busquem una ombreta i esperem a que vingui en Joan, però no apareix i jo començo a posar-me una mica dels nervis. Penso que deu haver aparcat a les ximbambes i que deu estar cansat i suat com un porquet i, en conseqüència, de força mala lluna. Deixo els peques i vaig a veure si el trobo a la Piazza del Duomo, però tampoc hi és. Decideixo no posar-me histèrica fins que torni amb els nens. I allà estava en Joan, tan tranquil, de molt bon humor perquè sí que havia aparcat a les ximbambes, però la pitjor pujada va ser amb unes escales mecàniques que l’han deixat a 100 metres del Duomo, que és on s’ha estat esperant, perquè havia entès que quedàvem sota el campanar. En fi, estem fets pols però visitem Siena que és preciosa i ens agrada moltíssim.

17h00

Marxem cap a San Gimignano, on arribem a les 6h. Tampoc hi ha aparcament i en Joan ens deixa a la Judith, a l’Oriol i a mi a l’entrada del poble, aquesta vegada amb líquid per emergències. Quedem que ens recull a les 7h, i se’n duu en Maiol, que està dormint. Quan ens hi acostem sembla que estem arribant a una mena de Manhattan per les seves 14 torres medievals. Segueix sent preciós, tot i que quan jo hi vaig ser, ara farà 26 anys, no hi havia ni gent ni botigues i ara està a rompre.

19h00

Marxem cap a Fiesole, un poble dalt d’un turonet prop de Florència, on volem passar la nit per arribar demà ben d’hora a visitar la ciutat. Hi arribem a 2/4 de 9 i aparquem en un pàrquing normal, on passem la nit. El sopar, però, el fem en una trattoria per no haver de cuinar.

Dia 25 d’agost

09h00

Engeguem cap a Florència. Deixem el PinCar en un parquímetre fins les 4h i marxem a visitar la ciutat.

Comencem pel Ponte Vecchio, amb les seves joieries de preus prohibitius. Seguim per la Piazza de la Signoria, amb el Palazzo Vecchio i les diferents estàtues que la guarneixen.


Passem pels Uffizzi, però no hi entrem per dues raons: necessita molt de temps i entrar-hi amb en Maiol pot ser complicat. Així que decidim anar a l’Accademia, que és més petita, i veure el David de Michelangelo. Fem una bona estona de cua abans d’entrar-hi. En Maiol ha decidit comportar-se i tenim una visita tranquil·la. Al final puc fer una foto clandestina, perquè està prohibit, però m’és igual. A la sortida trobo un llibre de Florència per als nens, il·lustrat per la Pilarin, i me’l compro perquè em fa molta il·lusió.

A la sortida seguim passejant i trobem un ristorante per dinar.

Són quarts de tres quan sortim, i decidim començar a tirar cap al cotxe, que no està precisament a prop. No hem pogut veure Florència a fons, perquè necessita ben bé tres o quatre dies, però ja hi tornarem.

A quarts de 4 marxem cap a Pisa. A mig camí posem benzina (79,83€) i passem una bona estona visitant la torre. L’Oriol volia pujar-hi, però els hi venien les entrades per a quarts de 8, i en Joan ha dit que és massa tard, així que passem la tarda fent les fotos típiques intentant redreçar la torre. L’Oriol fa uns quants salts i la Judith l’imita. Surten unes fotos xulíssimes.

19h45

Marxem de Pisa havent-nos aturat abans per comprar en un Leclerc algunes coses per sopar. Marxem a la platja, a veure si trobem un càmping per quedar-nos-hi un parell de dies.

20h45

Finalment trobem un càmping en una costa plena de “lidos”. No té platja, però servirà perquè estem cansats.

Dia 26 d’agost (avui el meu pare fa 70 anys! Per molts anys!!!)

10h45

Resulta que el càmping està al costat de la carretera i hi ha soroll durant tota la nit, així que decidim marxar. Paguem 57€.

12h15

Entrem a l’autopista després de fer les últimes compres a Itàlia.

14h00

Ens aturem a dinar en una àrea de servei, prop de Savona. Cuinem. Engeguem a les 4h.

17h15

Ciao Italia!!! Peatge: 30’60€

17h30

Salut la France!!! Peatge: 3’30€

20h00

Aparquem en un indret preciós entre Antibes i Saint Raphael. Hi passem la nit. Tenim tempesta amb llamps i trons i molta pluja.

Dia 27 d’agost

09h30

Decidim marxar cap al Rosselló i buscar un càmping amb platja i internet.

10h15

Parem a posar benzina a Fréjus (a 1’29 €!!!): 77, 27€.

10h40

Prenem l’autopista cap a Montpeller

11h30

Ens aturem a fer un mos en una àrea on no hi queda res, per la qual cosa esmorzem sobres al PinCar. C’est la rentrée!!

12h45

Passem un peatge després de 9 km. de bouchon: 16’60€. Trobem un munt de cotxes amb estelades i banderes de Barça. Deduïm que deu d’haver guanyat alguna cosa.

Per entretenir-nos fem fotos als cotxes curiosos. N’hem trobat un amb una verge a la bola del darrere. Ens ha costat, però l’hem pillat.

També n’hi havia un que duia sis gorres de New York i un llibre de la Katerine Pancol (Les yeux jaunes dels crocodiles). La setena gorra la duia posada.

13h05

Estem a 500 km. de Barcelona!!

13h30

Intentem aturar-nos per dinar en una àrea, però està a rebentar i és impossible. Fem caravana per sortir. Ho intentarem a la propera.

14h15

Peatge: 6’20€. Seguim esperant una àrea per dinar.

15h00

Sortim de l’autopista per bouchon, abans d’arribar a Nîmes (peatge: 2’90€). Busquem restaurant, però a França ja és molt tard. Trobem un Intermarché, comprem menjar preparat i ens el mengem al PinCar.

16h45

Marxem després de fer algunes compres, entre les quals material escolar per a l’Oriol, que aquí està millor de preu que a Catalunya.

18h30

Trobem càmping. Iupiiiiii!!! Un càmping petitó, amb platja i internet, força net i polit. Es diu La Plage i està a Marseillan, prop d’Agde. Ens hi quedarem dues nits.

28 d’agost (Aniversari de la Iona, 8 anys)

En directe

Ens hem llevat d’hora, com sempre amb en Maiol. Hem esmorzat i estem aquí fora esperant que faci una mica de calor per anar a la platja, ja que estem a 18 º i no ve massa de gust, la veritat. Dilluns suposo que dormirem abans o després de passar la frontera per tal de deixar la Judith a Gavà aviadet i poder arribar a Tivissa a dinar. Hem de trucar a en Pol per a que ens el prepari

Ara estem aprofitant per fer bugada i tornar a casa amb el mínim de roba bruta. Molt a la vora hi ha un munt de restaurants i botigues de temporada, així que ahir a la nit varem sopar unes galettes boníssimes en una creperia que està davant del càmping. Avui acabarem amb tot el que queda a la nevera per anar buidant.

I seguim

17 d’agost

10h30

Ja ho tenim tot recollit. Acabo de tornar de la dutxa i en Joan suposo que és a la piscina amb els nens. Quan tornin engeguem, farem la riba dreta del llac i tirarem cap a Bolzano i Cortina d’Ampezzo. Almenys aquest és el pla. Mai se sap.

Finalment hem sortit a les 11h30 i hem pagat 110 €. El càmping es diu Sassabanek i és molt recomanable.

12h30

Ens hem aturat a Capo di Ponte. Hem donat una volteta i hem dinat a l’Hotel Cumili (superbé) per 50€.

20h00

L’Eulàlia ens ha fet pujar (i baixar) dos ports de muntanya. Un pal de revolts, pujades i baixades, però que ens ha permès veure el paisatge tirolès en la seva forma més esplèndida. Prats de totes les tonalitats de verd, campanars en punxa, casetes penjades a dalt de la muntanya, enmig d'un prat... Semblava que la Heidi hagués d'aparèixer en qualsevol moment cridant: Pedroooo!!!! (O era la Penélope?)

Ah, i per cert, mai havia vist tantes pomeres, ni a Vilobí. Sembla que no s'acabin mai, ara entenc perquè anuncien per la tele pomes tiroleses, segur que hi ha excedent de producció. A la Judith li ha vingut un desig i hem hagut d'aturar-nos a robar-ne tres, una per a cadascuna de les criatures.

Arribem a Bolzano. Ens ha costat, però hem pogut aparcar a prop del centre de la ciutat i hem sopat a la Piazza Walther, al costat del Duomo. Restaurant Aida, 65€. És curiós perquè tot està en alemany.

És ¼ i mig de 10 i sortim de la ciutat amb destinació Cortina. Ens aturarem al primer pàrquing que trobem. Fa moltíssima calor.

22h00

Trobem un pàrquing per autocaravanes. Ole, ole. Són 10€.

18 d’agost

09h00

Estem acabant de carregar el dipòsit d’aigua i marxem a veure paisatge Dolomita.

Aquesta nit ha plogut però s’ha aixecat un dia preciós. Hem dormit al costat d’un riu, i l’home encarregat de l’aparcament, un senyor molt gran, abans de marxar ens ha ofert una grappa. Com que li hem dit que no bevíem, els nens l’han acompanyat a collir unes peres boníssimes que ens ha regalat.

09h15

Posem benzina. 93’74€

10h00

Ens aturem a la Marmolata a fer fotos. Impressionant.

11h00

Ens aturem a buidar la tarja de la càmera, perquè ja està plena.

12h45

Ens aturem en un descampat al costat de la carretera perquè ha estat impossible trobar aparcament a Cortina d’Ampezzo, que està fins al cap d’amunt. Quanta gent!!! Només ens hem pogut aturar un momentet en una parada de taxis per anar a comprar el pa.

Dinem i fem neteja, perquè just a l’entrada de Cortina en Maiol ha tret fins i tot el biberó del matí, i l’habitacle feia una mica de pudoreta.

15h30

Les Dolomites són precioses, però semblen la Rambla. Hi ha gent pertot arreu. Engeguem cap a Trento.

17h30

Ens aturem a Feltre, una ciutat petita a uns 80 km de Trento. Comprem a la Coop i trobem un pàrquing. Anem a fer un gelat i decidim quedar-nos-hi a dormir. Visitem la població, que ens sorprèn moltíssim. És preciosa, tot i que decadent. Em recorda una mica a Tortosa.

19 d’agost

10h00

Engeguem després de buidar i omplir els corresponents dipòsits.

11h00

Aribem a Trento i anem a fer un volt. És molt bonic.

13h00

Marxem cap al Lago di Garda

13h10

Ens hem aturat un momentet al Lago di Toblino per fer unes fotos.

14h00

Hem trobat un pàrquing al costat del llac on els “nens” grans s’han pogut banyar mentre jo preparava el dinar. Fa moltíssima calor (38º dins la caravana) i m’ha agafat una mena d’atac d’angoixa mentre fregava els plats. A més, per més inri, en Maiol s’ha cagat a sobre. Portava dos dies vomitant pels revolts i, com que avui no n’hi havia, deu haver pensat “a veure què faig avui per tocar el potet...” i plaf, va i es caga. La bronca ha estat descomunal, perquè el molt petardo no té cap problema a l’hora de controlar. A més, la Judith feia estona que li preguntava si s'ha via fet un pet o si volia fer caca. Total, que, entre això i la calor, m’he posat com les cabres. En Joan m’ha vist tan apurada que ha tancat tot i ha engegat l’aire condicionat a tope fins que se m’ha passat al cap d’una horeta.

18h30

Posem benzina: 63’24€. Hem trobat una benzinera a menys d’1€40!!!!

20h30

Després d’aturar-nos en un súper a comprar, trobem un pàrquing al mateix Sirmione: 21€ x 24h.

Hi aparquem i anem a donar un volt. Està a rompre, però és preciós. Després de sopar, en Joan, la Judith i l’Oriol han anat a fer una partida de minigolf. Jo m’he quedat amb en Maiol i me n’he anat a dormir després de la tercera dutxa del dia. Fa moltíssima calor i ens hem adormit fent-nos aire amb el ventall.

20 d’agost

09h00

Marxem cap a Desenzano, després d’omplir i buidar. Anem a mirar si podem agafar un ferri per visitar el llac des de dins.

11h00

No hem agafat el ferri perquè comportava estar fora tot el dia, fins tard. A més, anava i tornava pel mateix lloc, així que hem decidit anar a visitar Tignole, a la costa oest del llac.

El cas és que hi havia caravana i no hem trobat res perquè els nens es poguessin banyar, així que hem decidit que tirem cap a Verona. L’Eulàlia ens ha preparat una ruta que inclou un ferri, o sigui que al final sí que anirem en vaixell una estoneta. Ara són les 12h i estem esperant per embarcar a Maderno cap a Torre di Benaco.

El Lago di Garda també és bonic, però molt gran. Si n'haig de triar un per tornar, cosa que no descarto, sense cap mena de dubte em quedo amb el de Como o amb el d'Iseo.

13h30

Arribem a Verona. El termòmetre marca 41º.

Anem a dinar al costadet de l’Arena de Verona i ens arribem a casa de la Giulietta, que està fins al pal de la bandera. Una gran part de la gent està a l’arc de l’entrada, dedicada a dibuixar al mur els típics cors travessats amb una fletxa amb el noms corresponents. També hi havia una parella de gays moníssims, escenificant una declaració d’amor, però no he fet la foto perquè m’ha semblat que envaïa la seva intimitat. A banda d’això, amb tanta gent decorant les parets, l’entrada en qüestió fa una pudor impressionant a retolador permanent. No ho havia sentit mai. Curiós. Si en Shakespeare aixequés el cap i veiés el piset potser li marxaria la inspiració. No sé.

Aquest és el balcó famós de la casa de la Giulietta

No hi ha qui aguanti en Maiol i, en comptes d’anar a visitar la casa d’en Romeu, decidim anar a Chicco i comprar un cotxet. Ja la veurem per internet.

16h00

Se’ns acaba el parquímetre i decidim marxar cap a Vicenza. El termòmetre interior marca 44º. Ens desintegrem abans d’engegar el motor.

17h10

Hem decidit passar de Vicenza, bàsicament per la calor, i anem directament cap a Venezia, a buscar un càmping. Paguem 7’50€ d’autopista.

En directe, 20h30

L’Eulàlia ens ha dut directament al piazzale Roma. Que xulo!! Venezia sempre em sorprèn de manera positiva. Hem donat mitja volta per anar a buscar un càmping. N’hem trobat un bastant a prop, des d’on surt un bus cada 20 minuts. El problema és que no hi ha piscina, però què hi farem. Hem anat corrents a posar una rentadora i ara ens hem pogut connectar a internet, per la qual cosa estic posant la crònica al dia.

Demà passarem el dia a Venezia, passejant, i dema passat intentarem anar a Murano, Burano i Torcello. En principi ja haurem acabat amb Venezia i marxarem cap a Florència.

El viatge va bé, llevat de la calor, però ja se sap, estem a l’agost... L’inconvenient més gran són els mosquits. A en Maiol i a mi se’ns estan menjant, literalment.

Són ¾ de 9 i estem esperant per anar a recollir unes pizzes per sopar. La Judith s'està dutxant mentre en Joan estén la rentadora, l'Oriol fa música de llauna i jo escric això. Bona nit

Lago d'Iseo

Aquesta tarda, finalment, he pogut fer el guiri. A primera hora me n'he anat a la piscina, on el Maiol no ha parat de tirar-se a l'aigua. I quan dic que no ha parat, vull dir que potser s'ha tirat 100 vegades. Perquè la cosa funciona així: em tiro, surto i em torno a tirar. Ara amb el papa, ara amb l'Oriol, ara amb la mama i ara amb la Judith. I quan ha acabat, tornem a començar. I les seqüències són de 15 segons, com a molt. La Judith i jo hi hem estat mitja horeta i després hem marxat a gravar uns bots de l'Oriol al llac, però ell s'ha quedat amb son pare potser mitja hora més.

I l'Oriol volia que el gravéssim perquè a dins del llac hi ha una plataforma inflable que serveix per saltar. I allà s'hi ha estat ben bé mitja hora mentre sa cosina i jo fèiem petar la xerrada i gravàvem les seves piruetes. No ho podem penjar perquè pesa un munt, o sigui que us haureu d'esperar a que ho pengi ell personalment al YouTube.

Després de la piscina en Joan, en Maiol i jo hem marxat a fer una passejada. Hem anat a Iseo, la població que dóna nom al llac. Entre una cosa i una altra devem haver fet uns quatre km. mentre enredàvem el peque dient-li que anàvem a comprar un gelat. Finalment el gelat ha caigut (evidentment) i, quan pensàvem que l'hauríem de dur a coll a la tornada, en Joan ha començat amb el rotllo "no m'atrapes" i el nen ha tornat corrent fins al càmping. Resultat: ha caigut mort abans d'acabar-se el bibi i ara dorm com un angelet. A veure fins quina hora.

El llac d'Iseo és potser tan bonic com el de Como, però molt més petit i acollidor. També m'ha agradat molt, tot i que només hem vist el trosset des del càmping fins a Iseo, però demà el vorejarem abans de tirar cap al nord.

Mentre fèiem el sopar ens ha vingut a veure un veí del càmping, de Montcada i Reixac, desesperat perquè no es podia connectar i demà hi ha un partit del Barça que no es pot perdre. L'Oriol li ha desconnectat el tallafocs, que és el problema que té tothom, i ja està. La cosa és que l'home fa temps que viatja amb autocaravana i ens ha donat un munt de consells, que seguirem, el principal dels quals és "tenir morro" i aparcar allà on sigui, que no passa res. I en Joan, que no té morro ni res, s'ho ha ben apuntat i a partir d'ara suposo que no "patirem" tant a l'hora de buscar lloc per passar la nit.

Bé, és tard i estem força cansats. No sé quan tornarem a tenir accés a la xarxa, així que, de moment, això és tot fins a la propera. Us penjo una imatge d'Iseo, però només una, que és tard i tinc son. Bona nit.

En directe

Hola tothom!!

Acabem de dinar i los hómens (los tres) se n'han anat a fer migdiada. La Judith i jo estem enganxades a l'ordinador aprofitant que tenim accés a la xarxa. Ella busca una peli per mirar i jo em poso al dia de correus, bloc, etc.

El dinar en qüestió ha consistit en una polenta ràpida, que no ens ha agradat massa i que no tornaré a comprar, i unes hamburgueses per a la Judith i l'Oriol. En Maiol ha menjar boeuf carottes que va sobrar de l'altre dia. En Joan no menja proteïna animal al migdia i jo no en menjo si no és peix, o sigui que a l'hora de sopar ja ens nodrirem més.

Fa una calor brutal i estem esperant que passi una estoneta per anar a banyar-nos a la piscina. Aquest matí hi ha anat tothom menys jo (que m'ha tocat fer de maruja i estendre la bugada). Aquesta tarda, però, no perdono.

El peque, jugant als inflables de la piscina

Encara no hem vist el llac, a veure si després del bany sortim a donar un tomb. I si no demà, abans de marxar cap a Bolzano i els Dolomites, el voltarem en cotxe, que només són 60 km.

De moment això del Càmping Car ens està agradant molt i en Joan ja parla d'anar al Cap Nord l'any vinent.