Santa Úrsula

Diumenge 24 va ser Santa Úrsula. Com que enguany encara no havíem anat a cap actuació castellera vam decidir que aquesta no ens la podíem perdre. Així, doncs, cap a Valls!!

Si us mireu bé la foto, al darrere de la canalla i davant dels grallers, a l'esquerra de la imatge, hi veureu en Joan amb en Maiol a coll, just abans d'entrar a plaça. La diada va anar d'allò més bé. Li vàrem passar la mà per la cara a la Vella amb un 3 de 9, un 5 de 9 i un 4 de 9, tots amb folre. Genial!! Visca la Joves!!
A més a més, vàrem quedar amb en Ramon y l'Antònia, que van venir amb l'Aina Duoduo, y amb la Marta i l'Amadeu, que van portar en Pau. No ens varem poder quedar a veure l'actuació perquè teníem taula reservada a Fontscaldes, però en Joan es va quedar fins al segon castell.

En Pau es mira el peu.

Tots a la taula, menys en Ramon, que no sé on era, i l'Amadeu que fèia de fotògraf.

Heu vist que dret que s'aguanta?? Per Nadal a córrer!!

I la passejadeta de després, per pair el dinar.
Ens va fer un dia preciós i va anar tot molt bé. Faltàven les altres famílies: en Quim i la Cristina, amb l'Èric i la Shu, i l'Andreu i la Clàudia, amb l'Eloi i la Cassandra, que tenien altres compromisos.
A veure si, amb una mica de sort, ens veiem abans de Nadal, que estaria bé, no?

Arribada de l'Aina

Finalment l'Antònia i en Ramon van arribar el 19 d'agost, amb l'Aina Duoduo, via Amsterdam. L'Amadeu i la Marta, amb en Pau, i nosaltres sis els vam anar a rebre, de passada cap a Tordera.



I, també finalment, la Cassandra va trobar la càmera de fer fotos i em va enviar la foto de grup que ens vam fer, just abans de sortir de l'aeroport, tots plegats fets farinetes, després de gairebé 24h de viatge.

Planoles, 25 de setembre

Avui és l'aniversari de la Maria. En fa 50 i marxem a Planoles a celebrar-ho. Com que en Joan té molta feina, doncs farem un puja-baixa. És a dir, Tivissa-Planoles-Tivissa en el mateix dia. Súper.
Quan ja anavem per Tarragona, en Joan se n'ha adonat que s'havia descuidat la motxila d'en Maiol, amb els bolquers, els biberons, la roba d'abric, etc... però, és clar, anàvem amb el temps just i no podíem fer mitja volta per anar-ho a recuperar. Total, a Ripoll ha tocat aturar-se a l'Esclat i a la farmàcia per comprar bibes, xumets, tetines, llet, bolquers i tovalloletes. No hem tingut temps de buscar una botiga de roba i l'Anna, la neboda de la Maria, li ha deixat un polar que anava arrossegant pels peus.


A les dotze havíem quedat tothom a l'estació, per rebre l'homenatjada amb pancartes. Hauríeu d'haver vist la cara que ha posat quan ens ha vist perquè, és clar, les seves filles la duien enganyadíssima.
Tot seguit hem anat al Casino i fora, a l'entrada, ha hagut de fer un joc de l'oca gegant, amb proves incloses. Després en Jep, el dels mots encreuats de la Vanguardia, li ha preparat un auto-definit que ha costat una mica, però que finalment s'ha resolt.


Amb això, ja s'ha fet l'hora de dinar. Amanida i paella boníssimes, amb pastís d'aniversari.
A les postres hem aprofitat per donar-li el regal. La Maria fa molt de temps que escriu. Poemes, relats curts i tot allò que li passa pel cap. Les seves germanes, la Pura i la Lourdes, junt amb les seves filles, la Laura i la Marta, han recopilat tot el que han anat trobant i ho han fet editar. El resultat ha estat un llibre de gairebé 100 pàgines, la mar de xulo, que l'ha fet plorar com una nena petita. De fet crec que hem plorat tots.

I aquí no s'acaba la cosa perquè, havent dinat, uns col·legues músics del poble ens han ofert una petita sessió de ball durant la qual la Maria, que no en sabia res, ens ha anat dedicant un exemplar del seu llibre per a cadascú. Molt guai.

I aquí sí que finalitza la festa per a la representació de les Terres de l'Ebre. A quarts de 7 de la tarda toca anar fent camí per tornar cap a casa. Així, doncs, cap al cotxe i a fer tres horetes més. Genial.
Per molts anys, Maria!!!

Circ

El 5 d'octubre en Maiol, acompanyat per en Pol, que no tenia classe, va anar a veure un circ que havia aterrat a Tivissa. Diu que s'ho va passar molt bé, però com que no se'n va dur la càmera, doncs no hi ha fotos, només unes quantes que va fer l'Arnau quan els va acompanyar.
A la sortida va poder tocar tots els animalons, entre ells una serp que el seu germà gran es va penjar del coll. Sort que no ho vaig veure!!


Aquí estan tots dos, sortint de la guarderia.

Canyamars 1, 2 i 3 d'octubre

Aquest cap de setmana hem sortit. Hem quedat amb antics companys i companyes de Joventut a Canyamars, a casa de la Pitu (M. José).
Hem passejat i hem trobat bolets, fulles, glans i castanyes (al mercat) que portarem dilluns a la guarderia perquè ja estem començant a treballar la tardor.
El temps ha estat molt humit i a la nit ha fet força fred, però dissabte a la tarda va sortir una estoneta el sol i va escalfar l'aigua de la piscina, i en Gonçal, l'Oriol, l'Helena i en Maiol van aprofitar per fer un banyet. Ah, i en Joan també.
La resta (Francesc, Imma, Pitu, Empar i jo) ens ho miràvem mentre l'anfitriona em feia la manicura i aprofitava un mosquit, estacionat al meu front, per venjar-se de totes les malifetes que li he infligit durant la vida i donar-me una bona bufa que, tot s'ha de dir, ens va deixar a tots bocabadats.
A part d'aquest incident, tot va anar de maravella. Ens ho vam passar molt bé, vam recordar vells temps i vam decidir que ens veuríem més sovint, cosa que sempre diem i que mai no fem. En fi, però s'intentarà, almenys per part meva.

La Seuba, 15, 16 i 17 d'octubre

El cap de setmana 15, 16 i 17 d'octubre vam tenir sortida familiar. Vam estar prop de Berga, a Montmajor, a la masia que la meva cosina Anna té llogada junt amb quatre famílies més. N'érem un munt, 17 en total. Nosaltres cinc (l'Aran treballava a la Fira de Móra), en Jordi i la Laurence amb les nenes, la iaia Rosita i l'avi Ramon, l'Anna i l'Antonio i els anfitrions, l'Anna i en Carlos amb la Irati i l'Íker.
Vam tenir un cap de setmana molt bo. El temps va acompanyar i vam poder anar a "caçar" bolets. En varem trobar un munt, tants que no ens els vam acabar. Fins i tot jo, que de boletaire només tinc el que em ve donat per la genètica, en vaig trobar una dotzena ben bona, a banda d'una pila de camagrocs. M'hauré de comprar un cistell perquè m'ho vaig passar pipa.

En Maiol s'ho va passar súper amb la Judith, l'Anael, la Irati i l'Íker. Va jugar, va córrer, va tocar la bateria, va cantar i va ballar. El resultat va ser un esgotament total que el va fer dormir 12 hores seguides tots dos dies. Tot un rècord!

La casa és preciosa, molt gran i al bell mig de la natura, sense cap tipus de perill. Romaní, farigola, codonys, figues, foc, rèptils, bolets..., molta tranquil·litat, bon rotllo i històries de por la tia Faustina. Res, que els dos dies es van fer curts. A veure si ho podem repetir de cara a la primavera, allà mateix o on sigui.

La nota "trista" va ser que l'Aran no va poder venir i, justament diumenge, complia els 18 anys. El vam trucar, però no és el mateix. I com que no acaba de treballar fins que no s'acabi la fira, doncs no ho podrem celebrar fins a la castanyada. Aleshores aprofitarem que estarà per aquestes contrades la representació bretona i celebrarem també l'aniversari de la Judith, que el dia 19 va fer 15 anyets.

Fotos

No tinc massa temps per escriure, en Maiol no em deixa!! Així, doncs, en comptes d'escriure, penjo algunes fotos per a que pugueu veure com va creixent, que és més ràpid. Aquestes són de setembre:


Aquí el teniu, berenant, mentre mira el Pingu.


I aquí fent judo, al costat de l'Aran. Aquesta foto, del 9 de setembre, és el primer fotograma d'una minipeli que he intentat penjar, però m'ha estat impossible.


L'11 de setembre, arrossegant cap a casa la cadireta que li va regalar la Rosó petita.

Ajudant el pare, a Lúmine, a fer un solitari.

A l'Esclat, durant la festa que van fer per als nens i nenes que havien presentat dibuixos al concurs. En Maiol no en va fer cap, però com que tothom a la botiga el coneix, doncs el van convidar. Hi va haver pallassos i actuacions, i s'ho va passar pipa.

Amb el seu papa, passejant per l'Hospitalet.

Mirant la tele amb els seus germans mentre destrossa l'intèrfon i la Iona li demana pipes a l'Aran.
I el banyet, al final del dia. Ja sé que la banyera li va justeta, però és que la nostra li va gran i costa molt d'emplenar.