20 de setembre del 2010

Plou

Doncs sí, plou. Després de la treva d'ahir, avui sant tornem-hi. I quan plou no podem sortir de casa. I és una agonia perquè en Maiol necessita moviment. Avui tocaven classes de xinès. Quan ha sortit de la guarde, el seu pare l'ha dut a veure el seu amic, que encara no sé com es diu, i que farà dos anys el mes que ve. Per tant, es porten dos mesos. El primer dia la mare, que porta un restaurant xinès a Móra d'Ebre, i que parla mandarí, ens va comentar que no li havia sentit dir res en xinès, però avui diu que sí, que ha dit alguna cosa, o sigui que sembla que anem recuperant. De moment hi anirà una estoneta els dilluns i els dijous.

Després, mentre queia el diluvi universal, hem tornat a casa. He aconseguit que s'estigués uns minuts tranquil veien en Pingu, però només ha durat fins que m'ha vist a mi preparar el sopar.
Com que no hi havia manera de fer-lo callar, doncs li he posat el davantal de l'Aran, li he donat un ganivet enorme (de plàstic) i una pastanaga, i així he aconseguit tenir-lo entretingut la estona justa de fer el sopar.

Aquí el teniu, amb la Maula muntant guàrdia, a veure si cau alguna coseta...

Apa, doncs, petons culinaris per tothom.

2 de setembre del 2010

Algunes imatges de l'agost















Bateig de mar, amb l'Oriol















Dormint amb el nino de l'Alba















Posant-se be per a la foto que li va fer la "tieta" Luisa















Menjant tot sol, per si algú ho dubtava















A la banyera, amb part del club de fans















A la placeta, jugant amb l'Àlex

La "tieta" Montse també li va fer un munt de fotos a la piscina, però sempre que me les ha vingut a portar jo no hi era. Quan les aconsegueixi ja miraré d'inserir-les.

Fins la propera!

Tot arriba


Semblava que no, però setembre ja és aquí i en Maiol avui, dia dos, ha començat la guarderia amb la seva súpermegamotxilla. De moment només una horeta, però ja anirem incrementant el temps, segons es comporti. L'he deixat a les 9h i la Marga i la Ioli s'han quedat sorpreses que no plorés i que, a més, els fés un petó, hehehe, encara no saben que és un 4x4.

A banda, i com que el nen no hi és, tinc un momentet per afegir cosetes al blog, que el tenia abandonat, però és que quan és a casa no se'l pot deixar sol perquè no saps mai quina n'està fent.

Aquest primer mes amb ell hem tingut de tot: plors, rialles, enuigs... com amb qualsevol altre nen o nena.

Ha conegut gairebé tota la família i part dels amics i amigues, que han anat passant per casa aquest agost. Amb la resta ja anirem quedant, que són molts i tenim temps. Ha conegut també els nens i nenes del poble, quan anem a jugar a la placeta. Com que és la novetat, doncs tothom ha jugat amb ell, que està encantat amb el seu club de fans.

A l'hora del bany també acostuma a tenir públic: la Rosó vé quan pot, ha vingut l'Estefania i ara tenim abonades a la Litang, a la Bruna i a l'Ona. El que no porta massa bé és la son. S'adorm molt bé, però cap allà les 3h es desperta i, alguns dies, també ho fa a les 5h. Suposem que ho anirà regulant, esperem... I les hores dels àpats també són una mica especials. Acostuma a menjar de tot, però no massa. Vol menjar sol, i no entèn que hi ha coses, com la sopa, que les hi ha de donar un adult, perquè a més, al nen li agrada porquejar... sempre. O sigui, que sovint tenim drama i acaba castigat de cara a la paret (lligat a la trona, evidentment). Bé, una odissea.

Doncs pretenia penjar l'escrit aquest matí, però m'ha estat impossible. Quan he tornat amb la perla no m'he pogut quedar a baix perquè si no el controlo em col·lapsa la rentadora, o me l'engega, o m'apaga l'assecadora, o em frega el pis (estil xinès, suposo), o remena l'ordinador del seu pare, o neteja el wàter o...

Així, doncs, ja veieu a quina hora l'he publicat, i m'hi he posat a un quart de deu del matí, ho juro. Sort que és hora local. Bé, aprofitant, us comento que el primer dia de guarderia (de fet ha estat una primera hora) ha estat tot un èxit. La Marga i la Ioli s'han quedat al·lucinades perquè, a més, s'ha dedicat a provar l'esmorzar de tothom i després a imitar tot allò que es feia per l'aula, com a bon producte xinès. Hem quedat que demà ja hi anirà full time i que, si hi ha cap problema, ja ens avisaria. Genial!!!

Apa, bona nit. Un dia d'aquests, més aventures de l'àlien.