El cap de setmana de La Seuba vàrem quedar amb l'Anna i en Carlos que ens veuríem a Tivissa. Després de llargues deliberacions, vàrem escollir aquest cap de setmana passat, i també s'hi van apuntar en Jordi i la Laurence amb les nenes. Total, la pensió a tope. Tan a tope que vàrem haver de fer fora en Pol de la seva habitació i així poder disposar del seu llit.
Tothom va arribar divendres al vespre per tal d'aprofitar bé el cap de setmana.
Dissabte, en Carlos va sortir a córrer i va arribar fins la Tossa. Baixant, quan passava per Sant Blai, es va torçar el turmell i Déu n'hi do com el tenia d'inflat. El gel, el reiki d'en Joan i una nit de repòs, però, van obrar meravelles i diumenge al matí ja saltava.
En Jordi ha aprofitat per anar a buscar bolets i n'ha trobat bastants. Dissabte hi va anar sol, als Borjos, i diumenge amb en Jaume, a Rasquera. Aquest any no es pot queixar, hi ha anat una pila de vegades i sempre n'ha trobat, pocs o molts.
La Laurence, per variar, va venir carregada d'exàmens per corregir, La Judith va estar fent deures i l'Anael se'n va anar amb l'Arnau, que ara té la dèria de fer fotos i se la va endur de model.
Jo vaig anar a passejar amb l'Anna, l'Íker i la Irati. En Maiol es va quedar amb el pare perquè això de fer muntanya encara li va costa amunt, i jo no el puc carregar a l'esquena. Res, vam arribar al primer mas que hi ha al camí dels Borjos. Allà hi vàrem trobar un pagès que ens va explicar un munt de coses mentre l'Íker collia "coca-cola" (
mata de la família de les labiades, molt aromàtica, freqüent a les timonedes i als matollars mediterranis, també anomenada farigola).
Un cop a casa, al cap d'una estona, van arribar l'Anna, l'Antonio i els avis, que es van apuntar a dinar. N'érem 18!! Sort que hem comprat una taula nova que s'allarga fins a tres metres. Tot i això, ens vàrem haver d'apretar una mica. També vàrem haver de demanar en préstec la barbacoa a la Fina i en Jaume, perquè amb la nostra encara estaríem rostint carn...
Així doncs, dinar familiar multitudinari de bon rotllet. Súper bé.
I la
maiolada en qüestió, és que em va impactar: diumenge al matí em va demanar un plàtan per esmorzar i l'hi vaig donar. Com que tothom esmorzava i en Maiol és "culito veo", doncs el plàtan anava amunt i avall de la taula mentre demanava a tothom "dame argo". Ens vàrem discutir un parell de vegades, que van tenir com a resultat la reclusió al racó de pensar. Quan el deixava entrar em dèia que se'l menjaria, però es dedicava a anar buscant algú que el deslliurés de la fruita maleïda.
Amb això, vaig baixar a l'habitació perquè la Irati es volia fer un banyet de bombolles, i vaig oblidar-me'n del tema.
Mentre dinàvem l'Anna em va explicar que, el molt petardo, com que no va trobar ningú que tingués prou compassió d'ell, se'n va anar al lavabo disposat a llençar el plàtan al WC, estirar la cadena i salvar-se ell solet. La Judith, però, va arribar a temps d'estalviar-li a la pobra fruita un final tan dramàtic.
No sóc pedagoga, ni molt menys, però abans que en Maiol he tingut tres fills i em sembla que aquesta és una actitud una mica precoç, tenint en compte que encara no té els dos anys. En fi, si algú pensa que és normal, doncs que m'ho digui. Amb tot, però, la perla va acabar per sortir-se amb la seva ja que, una vegada recuperat, el plàtan estava xafat, ple de pèls de la Iona i immenjable.
De tota manera, també cal dir que té a qui semblar-se perquè, no fa massa, la seva padrina (amb 11 anys!) va llençar un tros de pollastre dins la gerra de l'aigua, a l'escola, i també la van pillar (per això ho sabem).
En fi, doncs aquí s'acaba la crònica per avui. Seguirem informant a mesura que la perla vagi fent de les seves.
A casa d'en Jordi (lo padrí) li han portat un camió que fa més bulto que ell. I a casa d'en Jaume un vehicle, que no sé com es diu, però que també fa més bulto que ell i que li servirà per a tota la vida, perquè aguanta fins a 100kg. Total, que hem hagut de fer lloc al pàrquing perquè al menjador ja no hi cabíem.
