17 de novembre A les 19:30h, i amb la cèlebre puntualitat britànica, aterrem a l’aeroport de Gatwick. Toca passar control de passaports, recollir la meva maleta i anar a buscar el tren. Passem la prova sense problemes i amb mitja horeta ens plantem a Londres-Victoria. Ara toca carregar les targes de transport i agafar el metro, que no és tan fàcil quan no tens massa clar on vas, però també acabem superant la prova, o sigui que deduïm que som unes cracs. Trobem l’hotel pràcticament a la primera i ens encanta. La dona, que és gallega, ens dóna la clau i ens diu que ja farem el registre l’endemà, després d’esmorzar. Així que buidem les maletes i marxem a veure què sopem. Estem al centre de Londres, a 2 minuts de l’estació de Paddington, i per aquí al voltant hi ha absolutament de tot. Tenim ganes de Fish and Chips, o sigui en ens fiquem en un garito i demanem una ració, que compartim, i dues birres, però sembla ser que són turcs o pakistanesos i no tenen cervesa, així que ens prenem dues aigües. Sopem per 7’70₤ (multipliqueu per 1,2), i marxem cap a dormir, que demà toca patejar.
18 de novembre
Ens aixequem a 2/4 de 7 perquè la Rosa va oblidar de canviar l’hora del mòbil, així que sortim de l’habitació amb una horeta de propina. Esmorzem superbé, pugem a fer el registre i ens trobem amb la sorpresa que, si volem pagar l’habitació amb Visa, ens carreguen un 5%. Així que decidim pagar en metàl·lic però, tot i així, li demanarem explicacions perquè no hi estem d’acord. La Rosa, filla de gallec, s’encarrega de discutir amb la dona, que s’asseu perquè ja sap la que li ve. Però resulta que aquí això és normal, i és que els anglesos són diferents per a tot. Així que acabem la discussió de bon rotllet, anem al Barclays a treure efectiu i liquidem el compte per oblidar-nos del problema.
Ves per on l’horeta de més ens ha anat de conya.
Sortim cap a la National Gallery, a veure si podem entrar a l’exposició de Leonardo Da Vinci, però hi ha una cua d’entre dues i tres hores, i passem. A informació ens diuen que cal arribar d’hora i, sobretot, no anar-hi en cap de setmana, així que decidim que hi anirem dilluns. Li fem una foto al vaixell de l'almirant Nelson, que està dins d'una ampolla amb un tap de suro espectacular.
Seguim cap al London Eye. Ens fan una foto penjades de la sínia i ens passen un audiovisual molt xulo en 3D abans de pujar-hi. El viatge dura uns 40 minuts i és espectacular.
Seguim cap al Big Ben, les cases del Parlament i l’abadia de Westmister. Abans, però, ens colem en un College molt xulo plé de harrypotters i de profes amb togues de colorins. A la sortida una dona ens endinya un clavell amb paper de plata for the poor. Li diem que nosaltres també som poor, però fa veure que no ens entèn i acabem donant-li 1 pound.
Aquesta és una escultura de Rodin, d'uns poor de veritat, que hem trobat al jardí del parlament.
Un munt de harrypotters que van a dinar
Agafem un bus de dos pisos que ens porta prop de Covent Garden. Trobem un restaurant portuguès on ens aturem una bona estona a dinar i a descansar.
A la tarda seguim caminant. Hem anat al mercat de Covent Garden, que és molt bonic.
Aquesta és la decoració del mercat, perquè estan en plena campanya de Nadal.
Això és una botiga de gominoles!!
I aixo és un teatre amb un taxi a la porta
Hem visitat, a més, el Soho i Bloomsbury abans de retrobar Oxford Street, que havíem perdut. A les 5h, que aquí ja és negra nit, toca tea time, o sigui que ens hem aturat a prendre el tè amb un muffin, que hem compartit. La Rosa s’està quedant sense veu per moments.
Seguim caminant fins que trobem una altra vegada Trafalgar Square, i anem a fer una visita a la cripta de l’església de Saint Martin’s in Fields, on hi ha un bar.
A més d'un bar, també hi ha una exposició.
Decidim acabar el turisme per avui, i anem a buscar el metro. Quan sortim passem a comprar uns iogurts i una mica de fruita per sopar. Truquem a casa. Parlo amb en Maiol, que em recorda que li haig de dur un “tambor gran i no petit”.
Ara són gairebé ¾ d’11 i he ressuscitat una mica després de la dutxa i el sopar. De tota manera, com que la nit passada gairebé no he dormit, vaig a prendre’m una dormidina i fins demà.
19 de novembre
Acabem d'esmorzar i hem aporofitat per connectar-nos al vestíbul de l'hotel. No tinc temps de penjar fotos.
Hem sortit després d’esmorzar, amb la calma, a buscar un bus que ens ha deixat a St. Paul’s Cathedral, allà on es va casar la Lady Di amb el Carles. A la plaça hi havia una acampada d’indignats, però era d’hora i encara dormien.
Hem entrat per visitar-la, però s’ha de pagar i hem decidit que ja pagaríem una altra cosa. Així, doncs, hem sortit i buscant la manera d’arribar a la Torre de Londres ens hem trobat amb la seu de l’Exèrcit de Salvació, seguida del pont del Mil·leni. Hem fet unes fotos i hem marxat cap a la Torre, a veure les joies de la corona, que no són gaires, però tela marinera. La Torre de Londres està plena de Yeomen, altrament anomenats Beefeaters, com la ginebra, que es dediquen a fotografiar-se amb els turistes, fan de guies, guarden els corbs, etc.
Aquí un Beefeater dient cheeeeeeeers.
També hi ha actors que recreen escenes medievals, molt divertits, i soldats amb el plomall al cap vigilant que ningú no s’atreveixi a posar la mà sobre les joies dels seus sobirans.
La llegenda diu que mentre hi hagi corbs a la Torre de Londres, la monarquia no perilla, o sigui que ja veieu com els cuiden, no fos cas...
Cal esmentar especialment que ens està fent un temps excepcional. Avui no hi havia ni un núvol al cel, per la qual cosa ens hem dedicat a fer activitats a l’exterior. Ja ens tancarem si plou o si fa fred. I la gent és súper amable. No hem tingut cap problema amb ningú, ni tan sols amb els conductors dels autobusos, que ens han ajudat cada vegada que ho hem necessitat.
Després de la visita a la torre hem marxat a buscar el mercat de Borough. Hem travessat el Tower Bridge i ens hem perdut, per variar, tot i que ja ens agrada, perquè així veiem coses que d’una altra manera no veuríem. Finalment, i després de preguntar una pila de vegades, hem trobat el mercat en qüestió sota el pont del Mil·leni. L'establiment en qüestió està agermanat amb el mercat de la Boqueria de Barcelona, per a que us feu una idea de com és. Moltes olors, molts colors i moltíssima gent.
Ens hem aturat per dinar en un autèntic pub britànic que es diu The Bunch of Grapes, on hem dinat de meravella amb una pinta de cervesa per a cadascuna.
Quan hem sortit començava a fer-se fosc, perquè aquí és una hora menys i a 2/4 de 5 el sol ja s’amaga. Hem caminat una bona estona buscant un bus que ens dugués a Notting Hill per anar a Portobello Road.
Això és Portobello Road, a Notting Hill. Les cases són de colors, però era de nit, o sigui que us les haureu d'imaginar o, millor, anar-les a visitar de dia
Les paradetes ja plegaven i no hem pogut veure els colors de les cases, però ens hem fet una idea de com és. He trobat una samarreta de Madness, talla XL, que compro per a algun dels meus fills.
Aquesta és la decoració d'una cadena de botigues de roba que es diu All Saints, i tot això són màquines de cosir. Hem vist diferents botigues a diferents barris, i a totes hi ha milers de màquines. És una passada.
Després de prendre el té de rigor, hem agafat un parell d’autobusos per tornar cap a l’hotel. Comencem a dominar el tema del transport públic i decidim que ens mourem en autobús i no en metro per dues raons: amb el bus no pugem i baixem escales, que ja tenim una edat, i mentre ens desplacem, a més, podem veure el paisatge. Amb el metro hem tingut dues experiències econòmiques desagradables que no entenem i, com que no hi ha ningú que ens ho expliqui, doncs això, que agafarem el bus.
Són 2/4 d’11. Acabem de fer un soparet de fruita i iogurt i d’aquí a res ens posem a dormir, que demà toca Camden Town i Brittish Museum, o aquest és el pla bàsic. Mai se sap.
Aquí jo, escrivint la crònica del dia
20 de novembre
Voteu, voteu, però abans reflexioneu, sisplau. Jo ja ho vaig fer dimarts.
Són gairebé les 10 del matí, acabem d'esmorzar i ens posem en marxa!
Final de la jornada. Són les deu i ja hem sopat. Com que l’habitació té calefacció i l’ambient és molt sec, quan arribem omplim el bullidor i l’engeguem amb la tapadora oberta per tal d’humidificar una mica l’ambient, perquè si no se’ns asseca la gola. Avui, mentre estava engegat, s’ha disparat l’alarma d’incendis a causa del vapor. Ens hem afanyat a apagar-lo, però allò no parava de fer soroll. Estàvem mortes de vergonya, pensant que vindrien els bombers, però al final la que ha aparegut és la mestressa de l’hotel, una gallega que encara no sabem com es diu i que ja li tocaria estar jubilada, que ha entrat a l’habitació sense trucar i sense demanar disculpes preguntant “alguien está fumando??" Li hem dit que no i ha marxat atabalada, sense tancar la porta. Ens ha agafat un atac de riure.
La jornada ha estat perfecta, com les anteriors. Hem tingut un dia preciós i hem pogut fer el que volíem, i més. Hem començat el dia a Camden, de compres, on hem estat tot el matí.
Això és a primera hora, quan les botigues comencen a obrir.
Unes botes moníssimes...
...al costat d'una bandera dels prínceps. Que romàntic!!!
Vam intentar fer fotos de l'interior d'aquesta botiga, perquè és espectacular. Entreu al web o busqueu-ne imatges, és al·lucinant
Això eren els antics estables, que han estat remodelats després que el mercat es cremés, no fa massa.
I aquestes són les cadires que hi ha disposades al llarg de la barana que dóna al canal, per a que la gent segui a menjar, llegir o mirar. N'hi ha un munt.
I aquí un punk autèntic custodiant la seva botiga de Dr. Martens
Cap a les dues hem agafat un bus per anar al British Museum, on hem dinat una amanida i un tros de pizza boníssima. Hem voltat una estona per les sales de Grècia, Egipte i Mesopotàmia, per fer-nos-en una idea perquè allò és immens, i després hem marxat cap a Carnaby Street i el Soho.
Aquí part de les escultures del frontó del Partenó
I aquesta és la Cariàtide que falta a l'Erectèion, a Atenes
I una mòmia
Després ens hem pres una pinta en un pub i, de tornada cap a casa, hem entrat en una macrobotiga per turistes que hi ha a Picadilly Circus a fer alguna compra. Després bus i cap a l’hotel, que demà toca matinar per anar a veure en Leonardo.
Una botiga de paraigües
21 de novembre
Ole, ole, hem vist en Leo!!! I no em refereixo a Messi, si no al Da Vinci!! Hem arribat a la cua a les 8’20 i a les 11 ja érem dins de la National Gallery, amb l’entrada a la mà per a les 12.
La Rosa, a la cua
Ens ha donat temps a anar a fer un tomb, anar al lavabo i veure unes quantes sales (Velázquez , Renoir, Van Gogh, etc). Ales 12, com un clau, estàvem a l’entrada de l’exposició que és impressionant. Ha estat la cirereta del viatge, sense cap tipus de dubte. Hi hem estat tres hores i mitja, que ens han passat volant, però ho hem vist tot de totes les maneres mentre escoltàvem els comentaris de l’audioguia (en francès, ja que les llengües alternatives eren l’anglès o l’italià).
En acabat hem fet un dinaret allà mateix, hem anat a comprar el llibre de l’exposició, i hem sortit a 2/4 de 5, ja de nit. Com que ens quedava temps, hem marxat a Harrod’s, els grans magatzems per a gent molt pija de la muerte, amb uns preus caríssims. A l’anada hem passat per St. James Park, on hi ha el palauet d’en Carles i la Camilla, que hem fotografiat just en el canvi de guàrdia, però era fosc i no es veu massa bé. A Harrod’s val la pena visitar tota la part de botiga de menjar (xarcuteria, pastisseria, peix, carn, queviures, etc...). Ens hem permès comprar una llaura de té, que ens duem de record. També hem vist el monument a la Lady Di i al Al Fayed que hi ha al soterrani. Com són els britànics!
Il·luminació exterior, per si algú no ho troba
Els ninos tenen preu i només costen 1.900 pounds cadascun
Zona queviures
I res més. A la tornada ens hem equivocat de bus, perquè anem sobradíssimes i no ens hem molestat en comprovar que la direcció era la correcta, però hem baixat, hem travessat el carrer i hem agafat el que tocava.
Despres de deixar a l’hotel tot el que duiem, hem marxar a fer un last dinner de fish and chips en un pub que hi ha aquí a la vora. Ara ja tenim les maletes fetes i ens disposem a dormir, que demà toca aeroport i tornar cap a casa.
Les fotos les penjaré quan arribi a casa, perquè aquí no tinc temps, o sigui que haureu d’esperar. Apa, petons i bona nit.
22 de novembre
Ja som a casa, pels pèls, perquè la Rosa ha hagut de fer l'sprint de la seva vida per arribar abans que tanquessin el vol. Jo ho he intentat, però el meu genoll esquerre ha fet crec i he seguit caminant, això sí, a un bon ritme.
També hem tingut xou allà mateix amb les bosses, perquè només se'n pot entrar una a l'avió, o sigui que hem hagut de posar la meva bossa i el meu ordinador dins de la bossa de la Rosa, i el llibre que duia a la mà l'he hagut de treure de la bossa. De tota manera són una mica rucs, perquè abans de seure a l'avió ho hem tornat a normalitzar tot, o sigui que hem viatjat amb tres bosses i un llibre. En fi...
El vol ha anat molt bé, i a la sortida hi havia en Joan i en Maiol, que esperava el seu "tambor gran i no petit". L'he enredat i li he dit que estava dins de la maleta, de manera que s'ha conformat i ha pujat al cotxe sense problemes. En Joan n'hi ha comprat un a Móra perquè només m'hagués faltat l'instrument! Li he donat quan he arribat a casa i se l'ha endut fins i tot a dormir.
I res, amb la resta repartiment de samarretes i soparet a base de pizza, que hem arribat tard i tampoc no hi ha ganes de preparar res. I després a dormir, que demà comença la rutina una altra vegada.
