L'any s'acaba

Avui és la nit de Cap d'Any i hem quedat per sopar a casa d'en Jaume i la Fina (per fi, una xera fora de casa!!!). La sorpresa ha estat que en Jordi, la Laurence i les nenes han pogut venir, la qual cosa ens ha fet molta il·lusió, sobretot a la iaia, que fèia anys que no celebràvem un any nou tots plegats. La causa, però, no és tan guai. Resulta que l'Emmanuel, el marit de la Valérie, va patir un infart i l'han hagut d'ingressar. Emmanuel: dès la Catalogne nous t'embrassons et nous sommes sûrs que tu vas aller mieux bientôt.
Curiositat: mentre preparava alguna cosa per a les vacances, li he demanat a l'Aran que em vigilés en Maiol. M'agradaria saber, però, qui vigiliva qui:

De compres

Dissabte marxem una setmaneta a Font Romeu, i aquest matí hem anat al Decathlon per acabar de comprar quatre coses de darrera hora.
En Maiol no ha perdut l'oportunitat de provar-se unes ulleres d'esquí, que hem acabat comprant,


i totes les tendes de campanya i el saltador que hi havia a fora, que no hem comprat.

Dia dels Innocents

Avui només ens ha falta la innocentada per a que el dia fos realment complet. Llàstima.
A l'hora de dinar han vingut les Isabels: la Casadevall, ex del Quim, i la Vilà, de Cal Porrerà de Porrera i facilitadora de teràpia crani-sacral a Lúmine, i que, oh casualitat, són amigues de fa mooolts anys.
Ens ha fet molta il·lusió veure a la primera Isabel (a la segona també, eh?) perquè fèia molts anys que no coincidíem. Hem dinat, hem xerrat una estoneta i després en Joan li ha anat a ensenyar el centre. Una altra casualitat: resulta que també és terapeuta floral, com jo. Perquè serà???

A la tarda, en Maiol i jo hem anat a veure a casa de la Luisa aprofitant que també hi era la Montse (les dues són l'equip de telohagoypunto). Hi hem estat una estoneta. Les he ajudat a dissenyar una lletra per un gersei, hem entrat alguna coseta al blog i hem berenat. La trobada ha servit per substituir, en part, la nit de Cap d'Any, ja que la Montse i en Josep no hi podran ser.
I la cloenda va ser sopant a casa d'en Jaume i la Montse. Va ser una mica dur, perquè en Maiol està acostumat a anar-se'n a dormir força d'hora, però desprès de sopar es va espavilar i va estar jugant a la Wii amb la Clàudia, en Blai, la Mariona i l'Oriol.

Total, que ja podeu veure com es va quedar quan vam arribar a casa.

quan vam arribar a casa.

Nadal i Sant Esteve

Doncs el que us dèia. Avui estic "morta". La Nit de Nadal n'érem 12, per Nadal en vàrem ser 10 i ahir vàrem batre el rècord amb 21 persones dinant al menjador de casa, tots alhora. Els dos primers àpats no em van dur massa feina, la veritat, però el de Sant Esteve va acabar amb mi perquè ho vaig voler preparar tot; i amb 49 anys i una criatura com en Maiol que absorbeix tot el nostre temps, haig de començar a reconèixer que no hi arribo. Així doncs, prometo que la propera vegada aniré a comprar el menjar preparat i m'estalviaré una feinada i un munt de nervis.
Encara i això, tot va anar molt bé. El dia de Sant Esteve en Maiol va tenir els seus germans i a tots els cosins i cosines per a ell solet i s'ho va passar d'allò més bé, encara que estava una miqueta xafat perquè el dia anterior va tenir una miqueta de febre que varem eliminar amb una mica de Dalsy. Com que és el quart, per a segons quines coses ja no cal anar d'urgències...

Nit de Nadal

Au, ja hi som. Ja comencem amb els tiberis. I nosaltres, enguany, fitxem cada dia, o sigui que jo, dilluns, estaré per a que m'arrepleguin amb pinces.
Ahir vàrem sopar amb els avis i amb la família de ca la Nesta (Jaume, Fina, Arnau i Alba).

Prèviament, però, el tió va deixar anar una gran tifa consistent en regals per a tothom, perquè hem decidit que, a casa, els regals els durà el tió, així en podrem gaudir durant totes les festes. El dia de reis ja vindran els mitjons i les samarretes. Aquí us deixo alguna imatge de la jornada, que a mi m'ha cagat una súper càmera de fotos i ara ja no cal que vagi pidolant a ningú.


Es nota, oi, que encara no m'havia llegit les instruccions??

Parcour a Terrassa i visita a Sabadell

Avui hem dut l'Oriol i el seu amic Martí a Terrassa, a una trobada de parcour. Els hem deixat a les 11h i els hem recollit a les 17h. Com que no ens hi hem quedat no puc explicar res. Però us puc deixar alguna imatge de les de l'Oriol (quan me les passi).
En Joan, en Maiol i jo, aprofitant la visita al Vallès Occidental, hem anat a veure als tiets de Sabadell i ens hi hem quedat a dinar, així han pogut conèixer el nou fitxatge de la família, que se'ls ha posat a tots a la butxaca.
El tiet ens ha preparat un menú infantil, consistent en macarrons i pollastre, que estava boníssim. I a l'hora del cafè han vingut els meus cosins, l'Anna, amb en Josep Maria i el seu fill Martí; i l'Albert amb la Núria. Com sempre, en Maiol ha rebut regals de benvinguda que agraïm moltíssim a tothom.
I cap allà les 4h hem hagut de marxar a buscar els altres dos, perquè l'Oriol tenia audició a l'Escola de Música, a les 7h. Pensava anar-la a veure, però el petardo estava de mal humor i només hi va anar en Joan. Ja li faré tocar el saxo el dia de Nadal...

Santa Llúcia

Ahir en Joan, en Maiol i jo vàrem anar a la Fira de Santa Llúcia, a la Catedral de Barcelona. S'hi van apuntar, també, la Luisa i l'Àlex, i a l'hora de dinar va venir la Montse.

El tió va cagar una piruleta per en Maiol, i després vàrem comprar un pessebre nou perquè no sé què n'he fet de l'altre. Com que ja fa temps que no el muntem... El nou és de plàstic, per a que en Maiol hi pugui jugar. També vàrem comprar una ximbomba i una pandereta.


I un fons de pessebre, molt xulo, pintat a mà. I la Montse, la Luisa i jo ens vàrem regalar el corresponent vesc de la sort, amb bruixeta inclosa.

I havent dinat, cap a Tivissa. Aquí teniu l'obra d'art. L'any vinent hi tornarem i comprarem més figuretes.

Mussols i altres bèsties

Ja sé que tinc el bloc una mica abandonat, però és que m'ha atacat una bèstia (diguem-li bacteri) que m'ha provocat un mussol i tinc l'ull a la "funerala". Em fa tan de mal que fins i tot he hagut d'anar a cal metge, que m'ha fet prendre antibiòtics i antiinflamatoris. Brutal! Per aquí diuen que truqui a la porta d'algun veí indesitjable i que l'hi deixi, però no em sembla prou decent. Així, doncs, seguiré amb la bestiola fins que decideixi marxar...
Demà és Santa Llúcia, i en Joan i jo durem en Maiol a la fira de la catedral de Barcelona, que ens fa molta il·lusió. Ens hi acompanyaran la Luisa i l'Àlex, que farà campana, la qual cosa assegura reportatge fotogràfic per a la posteritat, el qual inclourem al bloc tan bon punt estigui preparat.

Aniversaris

Avui sí que hem celebrat els aniversaris amb la família. En Pol ha arribat sobre les 6h. de Barakaldo, però s'ha aixecat per dinar. Hi havien en Jordi i la Laurence amb les nenes, la Paca amb la Paula i en Martí, els avis de Cambrils i l'àvia Joana. Total: barbacoa per 16!!
En Maiol ha rebut uns quants regalets. Els avis de Cambrils li han regalat una bateria amb la qual ens ha deleitat part del dinar; l'àvia Joana li ha regalat un helicòpter, amb personal inclòs i a casa de la tieta Rosó ha recollit un camió tovet, molt xulo. Diumenge, a més, en Jaume i la Fina li van dur un saxo, o sigui que, pel que sembla, li tocarà dedicar-se a la música.
A l'Oriol els avis li han regalat una súper càmera de fotos i video, tot terreny i submergible, que ha utilitzat per fer les fotos de rigor, ja que la nostra s'ha mort. L'àvia li ha donat diners per comprar-se unes vambes i la padrina un parell de suaderes polars.
I res, havent dinat tothom a començat a desfilar. La Paca ha marxat perquè demà treballa, com en Jordi. La Laurence l'ha acompanyat i aprofitarà per acabar de corregir la pila d'exàmens que sempre porta i que ens han fet canviar el nom del pont, que ara a casa nostra és el "pont de la "correcció".
Demà, si tot va bé, en Joan se'n va a Barcelona amb en Roger a veure el Barça, la qual cosa em deixaria a mi sola davant del perill. Sort, però, que la Judith i l'Anael es queden fins dimecres i em donaran un cop de mà.
Ja sé que falten imatges, però fins que l'Oriol no me les passi no les puc penjar. Paciència.

Dos anys!!!

Avui en Maiol fa dos anys!! Segons en Joan: sembla que era ahir, i mira, ja té dos anys!!
Doncs sí, dos anyets. Tó, com diu ell.
Aquest matí ho ha celebrat amb els companys i amb les companyes d'escola. Guarnit amb la corona corresponent, ha apagat una espelma en forma de dos.
I és que ja no se'n troben d'espelmes com les d'abans, que n'havies de bufar tantes com anys complies. I que si no les apagaves, doncs no es materialitzava el desig que havies demanat. I la corona, tampoc és el que era. Ja s'han acabat les corones fetes amb cartolina groga, emulant la cresta del Bart Simpson, plenes de gomets, que retallava la mestra i que confeccionaven entre tots. Ara la corona ja ve troquelada dins el material escolar (!!) i només cal muntar-la i que l'homenatjat o l'homenatjada hi enganxi les espelmes que s'adjunten. Buf! No anem bé. En aquest sentit, tot és més simple, i més avorrit, també.
En Maiol ha convidat tothom a esmorzar coc i suquets i després han cantat i han ballat. Total, que ha arribat a casa destrossat i amb pinta ressacosa.
I dilluns ho tornarem a celebrar, perquè dimecres és mal dia; tothom treballa i la família més propera no viu massa a prop. A més, aprofitarem també per celebrar el de l'Oriol, que enguany compleix 15 anyets (plens de grans, hehehe).
Us passo la foto que ens han fet arribar de l'escola:


À plus!!