L'any s'acaba

Avui és la nit de Cap d'Any i hem quedat per sopar a casa d'en Jaume i la Fina (per fi, una xera fora de casa!!!). La sorpresa ha estat que en Jordi, la Laurence i les nenes han pogut venir, la qual cosa ens ha fet molta il·lusió, sobretot a la iaia, que fèia anys que no celebràvem un any nou tots plegats. La causa, però, no és tan guai. Resulta que l'Emmanuel, el marit de la Valérie, va patir un infart i l'han hagut d'ingressar. Emmanuel: dès la Catalogne nous t'embrassons et nous sommes sûrs que tu vas aller mieux bientôt.
Curiositat: mentre preparava alguna cosa per a les vacances, li he demanat a l'Aran que em vigilés en Maiol. M'agradaria saber, però, qui vigiliva qui:

De compres

Dissabte marxem una setmaneta a Font Romeu, i aquest matí hem anat al Decathlon per acabar de comprar quatre coses de darrera hora.
En Maiol no ha perdut l'oportunitat de provar-se unes ulleres d'esquí, que hem acabat comprant,


i totes les tendes de campanya i el saltador que hi havia a fora, que no hem comprat.

Dia dels Innocents

Avui només ens ha falta la innocentada per a que el dia fos realment complet. Llàstima.
A l'hora de dinar han vingut les Isabels: la Casadevall, ex del Quim, i la Vilà, de Cal Porrerà de Porrera i facilitadora de teràpia crani-sacral a Lúmine, i que, oh casualitat, són amigues de fa mooolts anys.
Ens ha fet molta il·lusió veure a la primera Isabel (a la segona també, eh?) perquè fèia molts anys que no coincidíem. Hem dinat, hem xerrat una estoneta i després en Joan li ha anat a ensenyar el centre. Una altra casualitat: resulta que també és terapeuta floral, com jo. Perquè serà???

A la tarda, en Maiol i jo hem anat a veure a casa de la Luisa aprofitant que també hi era la Montse (les dues són l'equip de telohagoypunto). Hi hem estat una estoneta. Les he ajudat a dissenyar una lletra per un gersei, hem entrat alguna coseta al blog i hem berenat. La trobada ha servit per substituir, en part, la nit de Cap d'Any, ja que la Montse i en Josep no hi podran ser.
I la cloenda va ser sopant a casa d'en Jaume i la Montse. Va ser una mica dur, perquè en Maiol està acostumat a anar-se'n a dormir força d'hora, però desprès de sopar es va espavilar i va estar jugant a la Wii amb la Clàudia, en Blai, la Mariona i l'Oriol.

Total, que ja podeu veure com es va quedar quan vam arribar a casa.

quan vam arribar a casa.

Nadal i Sant Esteve

Doncs el que us dèia. Avui estic "morta". La Nit de Nadal n'érem 12, per Nadal en vàrem ser 10 i ahir vàrem batre el rècord amb 21 persones dinant al menjador de casa, tots alhora. Els dos primers àpats no em van dur massa feina, la veritat, però el de Sant Esteve va acabar amb mi perquè ho vaig voler preparar tot; i amb 49 anys i una criatura com en Maiol que absorbeix tot el nostre temps, haig de començar a reconèixer que no hi arribo. Així doncs, prometo que la propera vegada aniré a comprar el menjar preparat i m'estalviaré una feinada i un munt de nervis.
Encara i això, tot va anar molt bé. El dia de Sant Esteve en Maiol va tenir els seus germans i a tots els cosins i cosines per a ell solet i s'ho va passar d'allò més bé, encara que estava una miqueta xafat perquè el dia anterior va tenir una miqueta de febre que varem eliminar amb una mica de Dalsy. Com que és el quart, per a segons quines coses ja no cal anar d'urgències...

Nit de Nadal

Au, ja hi som. Ja comencem amb els tiberis. I nosaltres, enguany, fitxem cada dia, o sigui que jo, dilluns, estaré per a que m'arrepleguin amb pinces.
Ahir vàrem sopar amb els avis i amb la família de ca la Nesta (Jaume, Fina, Arnau i Alba).

Prèviament, però, el tió va deixar anar una gran tifa consistent en regals per a tothom, perquè hem decidit que, a casa, els regals els durà el tió, així en podrem gaudir durant totes les festes. El dia de reis ja vindran els mitjons i les samarretes. Aquí us deixo alguna imatge de la jornada, que a mi m'ha cagat una súper càmera de fotos i ara ja no cal que vagi pidolant a ningú.


Es nota, oi, que encara no m'havia llegit les instruccions??

Parcour a Terrassa i visita a Sabadell

Avui hem dut l'Oriol i el seu amic Martí a Terrassa, a una trobada de parcour. Els hem deixat a les 11h i els hem recollit a les 17h. Com que no ens hi hem quedat no puc explicar res. Però us puc deixar alguna imatge de les de l'Oriol (quan me les passi).
En Joan, en Maiol i jo, aprofitant la visita al Vallès Occidental, hem anat a veure als tiets de Sabadell i ens hi hem quedat a dinar, així han pogut conèixer el nou fitxatge de la família, que se'ls ha posat a tots a la butxaca.
El tiet ens ha preparat un menú infantil, consistent en macarrons i pollastre, que estava boníssim. I a l'hora del cafè han vingut els meus cosins, l'Anna, amb en Josep Maria i el seu fill Martí; i l'Albert amb la Núria. Com sempre, en Maiol ha rebut regals de benvinguda que agraïm moltíssim a tothom.
I cap allà les 4h hem hagut de marxar a buscar els altres dos, perquè l'Oriol tenia audició a l'Escola de Música, a les 7h. Pensava anar-la a veure, però el petardo estava de mal humor i només hi va anar en Joan. Ja li faré tocar el saxo el dia de Nadal...

Santa Llúcia

Ahir en Joan, en Maiol i jo vàrem anar a la Fira de Santa Llúcia, a la Catedral de Barcelona. S'hi van apuntar, també, la Luisa i l'Àlex, i a l'hora de dinar va venir la Montse.

El tió va cagar una piruleta per en Maiol, i després vàrem comprar un pessebre nou perquè no sé què n'he fet de l'altre. Com que ja fa temps que no el muntem... El nou és de plàstic, per a que en Maiol hi pugui jugar. També vàrem comprar una ximbomba i una pandereta.


I un fons de pessebre, molt xulo, pintat a mà. I la Montse, la Luisa i jo ens vàrem regalar el corresponent vesc de la sort, amb bruixeta inclosa.

I havent dinat, cap a Tivissa. Aquí teniu l'obra d'art. L'any vinent hi tornarem i comprarem més figuretes.

Mussols i altres bèsties

Ja sé que tinc el bloc una mica abandonat, però és que m'ha atacat una bèstia (diguem-li bacteri) que m'ha provocat un mussol i tinc l'ull a la "funerala". Em fa tan de mal que fins i tot he hagut d'anar a cal metge, que m'ha fet prendre antibiòtics i antiinflamatoris. Brutal! Per aquí diuen que truqui a la porta d'algun veí indesitjable i que l'hi deixi, però no em sembla prou decent. Així, doncs, seguiré amb la bestiola fins que decideixi marxar...
Demà és Santa Llúcia, i en Joan i jo durem en Maiol a la fira de la catedral de Barcelona, que ens fa molta il·lusió. Ens hi acompanyaran la Luisa i l'Àlex, que farà campana, la qual cosa assegura reportatge fotogràfic per a la posteritat, el qual inclourem al bloc tan bon punt estigui preparat.

Aniversaris

Avui sí que hem celebrat els aniversaris amb la família. En Pol ha arribat sobre les 6h. de Barakaldo, però s'ha aixecat per dinar. Hi havien en Jordi i la Laurence amb les nenes, la Paca amb la Paula i en Martí, els avis de Cambrils i l'àvia Joana. Total: barbacoa per 16!!
En Maiol ha rebut uns quants regalets. Els avis de Cambrils li han regalat una bateria amb la qual ens ha deleitat part del dinar; l'àvia Joana li ha regalat un helicòpter, amb personal inclòs i a casa de la tieta Rosó ha recollit un camió tovet, molt xulo. Diumenge, a més, en Jaume i la Fina li van dur un saxo, o sigui que, pel que sembla, li tocarà dedicar-se a la música.
A l'Oriol els avis li han regalat una súper càmera de fotos i video, tot terreny i submergible, que ha utilitzat per fer les fotos de rigor, ja que la nostra s'ha mort. L'àvia li ha donat diners per comprar-se unes vambes i la padrina un parell de suaderes polars.
I res, havent dinat tothom a començat a desfilar. La Paca ha marxat perquè demà treballa, com en Jordi. La Laurence l'ha acompanyat i aprofitarà per acabar de corregir la pila d'exàmens que sempre porta i que ens han fet canviar el nom del pont, que ara a casa nostra és el "pont de la "correcció".
Demà, si tot va bé, en Joan se'n va a Barcelona amb en Roger a veure el Barça, la qual cosa em deixaria a mi sola davant del perill. Sort, però, que la Judith i l'Anael es queden fins dimecres i em donaran un cop de mà.
Ja sé que falten imatges, però fins que l'Oriol no me les passi no les puc penjar. Paciència.

Dos anys!!!

Avui en Maiol fa dos anys!! Segons en Joan: sembla que era ahir, i mira, ja té dos anys!!
Doncs sí, dos anyets. Tó, com diu ell.
Aquest matí ho ha celebrat amb els companys i amb les companyes d'escola. Guarnit amb la corona corresponent, ha apagat una espelma en forma de dos.
I és que ja no se'n troben d'espelmes com les d'abans, que n'havies de bufar tantes com anys complies. I que si no les apagaves, doncs no es materialitzava el desig que havies demanat. I la corona, tampoc és el que era. Ja s'han acabat les corones fetes amb cartolina groga, emulant la cresta del Bart Simpson, plenes de gomets, que retallava la mestra i que confeccionaven entre tots. Ara la corona ja ve troquelada dins el material escolar (!!) i només cal muntar-la i que l'homenatjat o l'homenatjada hi enganxi les espelmes que s'adjunten. Buf! No anem bé. En aquest sentit, tot és més simple, i més avorrit, també.
En Maiol ha convidat tothom a esmorzar coc i suquets i després han cantat i han ballat. Total, que ha arribat a casa destrossat i amb pinta ressacosa.
I dilluns ho tornarem a celebrar, perquè dimecres és mal dia; tothom treballa i la família més propera no viu massa a prop. A més, aprofitarem també per celebrar el de l'Oriol, que enguany compleix 15 anyets (plens de grans, hehehe).
Us passo la foto que ens han fet arribar de l'escola:


À plus!!

La sénia del iaio Àngel

Ahir vàrem dinar a la sénia del iaio Àngel, altrament anomenada "Ponderosa". En Jaume ens va fer un d'aquells arrossos que li queden "per llepar-se'n los dits".
N'érem un munt: l'Àngel i la Teresina amb tota la descendència (Jaume, Cristina, Mariona i Teresa; i Jordi, Montse, Júlia i Queralt). També s'hi van apuntar la Tere i en Miquel amb la Sara i la Lídia, i l'Angelita. Nosaltres n'érem 7 amb en Pol, l'Oriol, en Maiol i els meus pares (l'Aran havia d'anar a controlar una competició infantil de judo, a Porrera).
En Maiol va rebre un munt de regals de benvinguda (moltes gràcies a tothom!). A casa de la Tere li van regalar una samarreta súperxula que ha estrenat avui per anar a casa dels avis. Aquí el podeu veure amb la nova indumentària, emulant els Locomia:

A casa d'en Jordi (lo padrí) li han portat un camió que fa més bulto que ell. I a casa d'en Jaume un vehicle, que no sé com es diu, però que també fa més bulto que ell i que li servirà per a tota la vida, perquè aguanta fins a 100kg. Total, que hem hagut de fer lloc al pàrquing perquè al menjador ja no hi cabíem.

El dia va anar molt bé. Malgrat el fred que fèia, el sol va lluir tot el dia i el nen va tenir la Mariona i la Lídia de cangurs súper eficients tota l'estona. No va poder muntar a cavall perquè el seu padrí acabava de sortir de l'hospital, on va estar ingressat per un còlic nefrític, i encara no havia "fet la pedra". Així, doncs, quedarem un altre dia per començar a aprendre a fer de genet.
En sortir, a partir de les 7h, vàrem anar a la inauguració del nou gimnàs d'en Xavi. Hi havia pica pica i música en directe (el seu sogre bis, que es va enrotllar i ens va fer un "concertillo").



Tot un luxe. A més, cal dir que és un plaer poder veure les màquines, que han estat a casa nostra durant 3 anys, o més, col·locades al seu lloc.
Bromes a part, ha quedat molt xulo. Ara només cal esperar el permís d'obertura per començar-hi a treballar.
I avui hem anat a Cambrils. Com que el papa no pot conduir fins al març (va patir un ictus el dia 19 que li va afectar a la visió i que el va tenir clausurat a l'hospital de Reus fins dimecres 24), doncs ens hi hem quedat a dinar i hem aprofitat per anar a buscar al Tete que, amb la moguda del cap de setmana anterior, portava 15 dies sense sortir de la residència.
Apa, doncs, seguirem informant...

Correllengua

Com cada any, a Tivissa organitzem el Correllengua. I dic "organitzem" perquè tant en Joan com jo hi col·laborem activament. Enguany estava dedicat a Salvador Espriu, coïncidint amb el 25è aniversari de la seva mort.

Entre els actes hem tingut una xerrada molt interessant de l'Olga Cubells i en Pere Navarro sobre els diversos parlars de la Ribera d'Ebre. També hi ha hagut un taller de jotes, ja que, des de diverses entitats, s'està intentant recuperar aquest ball tradicional i, a més, a Tivissa en tenim una de pròpia. En Maiol, no cal dir-ho, va intentar ballar-la, el que passa és que el xoc de cultures encara és massa evident i no se'n surt. Poc a poc, però, esperem que en vagi aprenent, junt amb tots els nens i nenes del poble, per tal que la Jota de Tivissa no acabi en un calaix, plena de pols.

Mentre paravem les taules per al sopar-concert de final de festa, i per tal que estigues una estoneta entretingut, algú va donar-li un globus que fa intentar inflar. L'Arnau va capturar unes quantes imatges que, relament, paguen la pena:

I després del sopar, concert amb la Sonsoni, una gent del Pirineu que amb un acordió diatònic i un violí van fer ballar tothom. Són genials, fins i tot ens van dedicar una corranda.

Evidentment, en Maiol ja no hi era perquè no hi havia ésser humà que l'aguantés. En Joan el va dur cap a casa, a sopar i a dormir. Nosaltres ens vàrem poder quedar perquè en Pol va fer el cangur (gràcies!!!!).

Cap de setmana familiar i primera "maiolada"

El cap de setmana de La Seuba vàrem quedar amb l'Anna i en Carlos que ens veuríem a Tivissa. Després de llargues deliberacions, vàrem escollir aquest cap de setmana passat, i també s'hi van apuntar en Jordi i la Laurence amb les nenes. Total, la pensió a tope. Tan a tope que vàrem haver de fer fora en Pol de la seva habitació i així poder disposar del seu llit.
Tothom va arribar divendres al vespre per tal d'aprofitar bé el cap de setmana.
Dissabte, en Carlos va sortir a córrer i va arribar fins la Tossa. Baixant, quan passava per Sant Blai, es va torçar el turmell i Déu n'hi do com el tenia d'inflat. El gel, el reiki d'en Joan i una nit de repòs, però, van obrar meravelles i diumenge al matí ja saltava.
En Jordi ha aprofitat per anar a buscar bolets i n'ha trobat bastants. Dissabte hi va anar sol, als Borjos, i diumenge amb en Jaume, a Rasquera. Aquest any no es pot queixar, hi ha anat una pila de vegades i sempre n'ha trobat, pocs o molts.
La Laurence, per variar, va venir carregada d'exàmens per corregir, La Judith va estar fent deures i l'Anael se'n va anar amb l'Arnau, que ara té la dèria de fer fotos i se la va endur de model.

Jo vaig anar a passejar amb l'Anna, l'Íker i la Irati. En Maiol es va quedar amb el pare perquè això de fer muntanya encara li va costa amunt, i jo no el puc carregar a l'esquena. Res, vam arribar al primer mas que hi ha al camí dels Borjos. Allà hi vàrem trobar un pagès que ens va explicar un munt de coses mentre l'Íker collia "coca-cola" (mata de la família de les labiades, molt aromàtica, freqüent a les timonedes i als matollars mediterranis, també anomenada farigola).

Un cop a casa, al cap d'una estona, van arribar l'Anna, l'Antonio i els avis, que es van apuntar a dinar. N'érem 18!! Sort que hem comprat una taula nova que s'allarga fins a tres metres. Tot i això, ens vàrem haver d'apretar una mica. També vàrem haver de demanar en préstec la barbacoa a la Fina i en Jaume, perquè amb la nostra encara estaríem rostint carn...
Així doncs, dinar familiar multitudinari de bon rotllet. Súper bé.

I la maiolada en qüestió, és que em va impactar: diumenge al matí em va demanar un plàtan per esmorzar i l'hi vaig donar. Com que tothom esmorzava i en Maiol és "culito veo", doncs el plàtan anava amunt i avall de la taula mentre demanava a tothom "dame argo". Ens vàrem discutir un parell de vegades, que van tenir com a resultat la reclusió al racó de pensar. Quan el deixava entrar em dèia que se'l menjaria, però es dedicava a anar buscant algú que el deslliurés de la fruita maleïda.
Amb això, vaig baixar a l'habitació perquè la Irati es volia fer un banyet de bombolles, i vaig oblidar-me'n del tema.
Mentre dinàvem l'Anna em va explicar que, el molt petardo, com que no va trobar ningú que tingués prou compassió d'ell, se'n va anar al lavabo disposat a llençar el plàtan al WC, estirar la cadena i salvar-se ell solet. La Judith, però, va arribar a temps d'estalviar-li a la pobra fruita un final tan dramàtic.
No sóc pedagoga, ni molt menys, però abans que en Maiol he tingut tres fills i em sembla que aquesta és una actitud una mica precoç, tenint en compte que encara no té els dos anys. En fi, si algú pensa que és normal, doncs que m'ho digui. Amb tot, però, la perla va acabar per sortir-se amb la seva ja que, una vegada recuperat, el plàtan estava xafat, ple de pèls de la Iona i immenjable.
De tota manera, també cal dir que té a qui semblar-se perquè, no fa massa, la seva padrina (amb 11 anys!) va llençar un tros de pollastre dins la gerra de l'aigua, a l'escola, i també la van pillar (per això ho sabem).
En fi, doncs aquí s'acaba la crònica per avui. Seguirem informant a mesura que la perla vagi fent de les seves.

Aniversaris

Aquest ha estat un d'aquells caps de setmana estranys (per escassos) en què la Montse i en Josep han vingut a Tivissa. Com que ens veiem poc, doncs vàrem decidir que vinguessin a sopar, junt amb en Jaume i la Luisa, i hem aprofitat per celebrar el meu aniversari, que va ser dimecres.

En Maiol em va ajudar a bufar les espelmes. Així s'entrena perquè el dia 1 és el seu aniversari i haura d'apagar les seves.
En Joan també va fer anys, el dia 29 'octubre i, tot i que sí que havíem celebrat el seu aniversari, no va tenir pastís, sinó que va tenir panellets superfashion fets majoritàriament per en Baptiste, en Jocelyn i l'Anael. Així que va aprofitar l'avinentesa i va capgirar el 9 del meu pastís, que va esdevenir un 6, i va poder bufar les espelmes del seu aniversari, sempre amb l'ajut inestimable d'en Maiol.

Mani a Ascó

Avui hem fet cas de la consigna i no hem deixat que els nostres fills menors d'edat s'acostin al Papa (els grans ja fan el que volen). De fet, els hem enviat ben lluny, a l'altra punta de país, a una activitat molt més productiva: la mani contra el cementiri nuclear que la CANC ha organitzat a Ascó.
En Maiol ha aprofitat i també hi ha dut la mascota de la classe, un esquirol que es diu Fabi, perquè vagi prenent consciència (quan pugui descarregar la foto ja la penjaré).
En Ramon, com sempre, ha immortalitzat les imatges i les ha penjat a youtube. Podeu veure-les aquí. Hi trobareu en Joan, l'Oriol tocant la gralla i en Maiol al cotxet.
I també podeu veure en Maiol al blog del Joan Herrera (el d'ICV), que ens han demanat permís i els hi hem donat. És que el nen ha agafat un micro, s'ha posat a fer un dels seu parlaments i, és clar, l'han vist tan espavilat que l'han volgut immortalitzar. Només surt al principi, o sigui que no cal que us empasseu la campanya electoral, jeje, que només faltaria que militant a ERC us penséssiu que vull que voteu ICV.
Quina cara d'angelet, oi?
I per acabar, com que no n'ha tingut prou amb el micro, s'ha apoderat del mall del timbal i ha donat un concert a tothom qui l'ha volgut escoltar, per no ser menys que l'Oriol amb la gralla.

Després de tanta activitat, evidentment, s'ha adormit al cotxe i ha acabat dinant a les 5.

Tots Sants o la Toussaint

Com cada any per Tots Sants la famíla bretona ens ha fet una visiteta. La Valérie i l'Emmanuel, amb en Baptiste, en Jocelyn i l'Isaure s'han allotjat en un apartament de Pierre et Vacances, al Golf Bonmont. En Robert i la Menette s'han quedat a Tivissa, però han dormit al càmping car. I a casa s'hi ha quedat la Laurence amb la Judith i l'Anael, i en Jordi el cap de setmana.
Han faltat la Nadège i en Jerôme amb en Paul i l'Antoine, que enguany han "emigrat" a Mayotte, una pedra francesa al mig de l'oceà, no massa lluny de Madagascar, on han anat a fer-hi de profes.
En Maiol, com que tenia la padrina a casa, aquesta setmana ha fet campana a la guarderia.

Tot ha anat més o menys com sempre: sortida al centre comercial de Tarragona per comprar-li roba a la Judith pel seu aniversari (ja té 15 anys!!!), recollida d'olives que se'n van cap a Bretanya (esperem que en torni algun pot, que les preparen boníssimes) i fabricació totalment artesana de panellets, és a dir, trencar ametlles, escaldar-les, pelar-les, torrar-les, triturar-les, fer la pasta i esperar que la mainada la utilitzi de plastilina.
També hi ha hagut sortides boletaires, tot i que no tan productives com la de Berga, però que no han estat gens malament.
La Judith també ha aprofitat per fer-se la foto de rigor amb el padrí i la padrina, que no sempre és possible.
I en Maiol ha conegut finalment l'Isaure, la "cosineta" bretona de la seva edat. Ara només falta l'Antoine. A veure se aquest estiu coïncidim...

Com podeu veure, en Maiol no ha perdut l'oportunitat de dur de paquet, a la seva moto, en Baptiste.
I la Isaure ha aprofitat l'estada per fer-se molt amiga de la Iona.

Ah, i amb tot, l'Oriol s'ha dedicat a seguir fent"parkour" amb el seu col·lega Martí. Els podeu veure aquí i, de passada, feu un tour turístic per Tivissa.