Primera calçotada

En Ramon i l'Antònia, de Reus, ens van convidar diumenge a menjar calçots. La resta de famílies amb les que vam anar a Xina tenien altres compromisos i no van poder venir. L'Aina va fer una pila de fotos, però només en tenim una:

El dinar estava boníssim. Va fer un dia fantàstic i en Maiol s'ho va passar tan bé que no es va adormir fins que vam marxar, i estava tan cansat que quan vam arribar a casa, després d'un biberó, se'n va anar directe al llit.
La propera trobada serà amb totes les famílies (ara sí, per fí) el dia 10 d'abril.

Visita a l'Hospitalet

Dissabte vaig assistir a un seminari sobre oligoelements, a Barcelona, i en Joan va aprofitar per anar amb en Maiol a visitar l'àvia i la tieta Nuri.
En acabat, després de dinar, vam anar a veure en Josep i la Montse (http://telohagoypunto.blogspot.com), que el mes passat van patir un accident amb la moto. En Josep, tot i les trencadisses, està molt bé i ja li han tret el guix. La Montse, però, té els genolls com el colze d'en Joan, o sigui que no tenen forma de genolls sinó de qualsevol altra cosa boteruda. Això sí, com que els metges li han dit que no té res trencat i que tot segueix el seu curs, no ha perdut el seu bon humor ni l'energia que la caracteritza. Suposo que ara deu ser una fàbrica de fer gerseis, perquè els braços i les mans estan com sempre.

Recupereu-vos ben aviat i una abraçada ben forta.

Sopar de col·legues

Avui, mentre sopaven, en Maiol li ha demanat a l'Aran que es posés un pitet, com ell, no fos que es taqués. I vet aquí que no li ho ha hagut de demanar dues vegades. A la primera li ha fet cas i s'ha posat un pitet de Buscant en Nemo.


Snif, a mi això no em passa!!

Fora bolquers?

A la guarderia ja comencen a treballar el tema dels esfínters i ens han demanat fotos de les criatures amb bolquers:

Aquesta és del 29 de juliol, mentre es probava les vambes del seu pare. Només feia dos dies que estava amb nosaltres.

I aquesta és d'aquest matí, abans del tè.

Tè matiner

Avui comença l'any nou xinès i gran part del món asiàtic està de festa. Nosaltres no, perquè ja l'hem fet el nostre any nou, però en Maiol i jo ho hem celebrat amb la nostra particular "cerimònia del tè".
Com a bon xinès, sempre em demana tè quan veu que jo me'l prenc, al matí. Abans d'ahir, i aprofitant que tenia la panxa una mica esvalotada, el vaig mig enredar i li vaig preparar una camamilla, que es va prendre assegut a taula, al meu costat. I pel que sembla, això de prendre's el tè amb la mama li va agradar. Fem petar la xerrada (encara no entenc el 95% del que em diu) i de tant en tant anem fent xin-xin.
Total, que ara cada matí, abans d'anar a escola, ens prenem el tè junts.