Com cada any, a Tivissa organitzem el Correllengua. I dic "organitzem" perquè tant en Joan com jo hi col·laborem activament. Enguany estava dedicat a Salvador Espriu, coïncidint amb el 25è aniversari de la seva mort.
Entre els actes hem tingut una xerrada molt interessant de l'Olga Cubells i en Pere Navarro sobre els diversos parlars de la Ribera d'Ebre. També hi ha hagut un
taller de jotes, ja que, des de diverses entitats, s'està intentant recuperar aquest ball tradicional i, a més, a Tivissa en tenim una de pròpia. En Maiol, no cal dir-ho, va intentar ballar-la, el que passa és que el xoc de cultures encara és massa evident i no se'n surt. Poc a poc, però, esperem que en vagi aprenent, junt amb tots els nens i nenes del poble, per tal que la Jota de Tivissa no acabi en un calaix, plena de pols.
Mentre paravem les taules per al sopar-concert de final de festa, i per tal que estigues una estoneta entretingut, algú va donar-li un globus que fa intentar inflar. L'Arnau va capturar unes quantes imatges que, relament, paguen la pena:
I després del sopar, concert amb la Sonsoni, una gent del Pirineu que amb un acordió diatònic i un violí van fer ballar tothom. Són genials, fins i tot ens van dedicar una
corranda.
Evidentment, en Maiol ja no hi era perquè no hi havia ésser humà que l'aguantés. En Joan el va dur cap a casa, a sopar i a dormir. Nosaltres ens vàrem poder quedar perquè en Pol va fer el cangur (gràcies!!!!).
Entre els actes hem tingut una xerrada molt interessant de l'Olga Cubells i en Pere Navarro sobre els diversos parlars de la Ribera d'Ebre. També hi ha hagut un taller de jotes, ja que, des de diverses entitats, s'està intentant recuperar aquest ball tradicional i, a més, a Tivissa en tenim una de pròpia. En Maiol, no cal dir-ho, va intentar ballar-la, el que passa és que el xoc de cultures encara és massa evident i no se'n surt. Poc a poc, però, esperem que en vagi aprenent, junt amb tots els nens i nenes del poble, per tal que la Jota de Tivissa no acabi en un calaix, plena de pols.
Mentre paravem les taules per al sopar-concert de final de festa, i per tal que estigues una estoneta entretingut, algú va donar-li un globus que fa intentar inflar. L'Arnau va capturar unes quantes imatges que, relament, paguen la pena:
I després del sopar, concert amb la Sonsoni, una gent del Pirineu que amb un acordió diatònic i un violí van fer ballar tothom. Són genials, fins i tot ens van dedicar una corranda.
Evidentment, en Maiol ja no hi era perquè no hi havia ésser humà que l'aguantés. En Joan el va dur cap a casa, a sopar i a dormir. Nosaltres ens vàrem poder quedar perquè en Pol va fer el cangur (gràcies!!!!).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada