Avui ha estat un dia molt llarg. A 2/4 de 12 sortíem de l’hotel de Zhengzhou cap a l’aeroport, on hem arribat una hora més tard. Després de passar mil controls de seguretat, ens han deixat agafar els cotxets dels nens i hem pogut embarcar a les 14:40. El vol ha sortit a les 15:10, és a dir, amb un retard de 40 minuts a causa de la tempesta que hi havia a Beijing.
El vol no ha anat malament, el que passa és que els peques estaven molt esvalotats. Suposo que massa novetats per a ells. A més, quan hem arribat a l’hotel, hem sabut que en Pau va agafar dilluns l’avió aquí mateix, amb la cuidadora, que el va dur a Henan per lliurar-lo. El pobre s’ha passat el viatge plorant.
Bé, sembla que aquí no fa tanta calor. Almenys, en sortir de l’aeroport corria una mica l’aire i no hem notat aquell cop de puny que sentíem quan sortíem al carrer.
L’hotel de Beijing no està malament. Les habitacions són molt millors que les de Zehngzhou però, sorpresa: no tenim internet. Hem de baixar al vestíbul a connectar-nos, o sigui que durant aquesta setmana no sé si hi haurà tantes novetats. Tot i això, ho intentarem. De fet, estic escrivint això en un word, per tal que en Joan, quan arribi de sopar, ho pengi al blog. Jo m’he quedat perquè en Maiol ha passat un dia d’aquells que millor no recordar. Ha esmorzat un bibe, com cada dia, i després ha “picat” alguna cosa dels nostres plats. Per dinar no ha volgut potito, de manera que li he donat unes galetes d’arròs. A l’avió hem tingut drama perquè volia menjar cacauets que han repartit, però no hem gosat donar-n’hi, no fos cas que s’ennuegués. Quan hem arribat a l’habitació he intentat una altra vegada el potito, però m’ha dit que me’l mengi jo. O sigui que l’hem ficat a la banyera fins que s’ha arrugat, li hem donat un altre bibe i ara dorm com un angelet. I jo sóc la següent.
A banda de l’aventura, també hem tingut males notícies. De les tres famílies de les que ens varem separar a Xangai, només una ha arribat amb el nen, l’Eloi, de 3 anys. Una parella de Reus, que tenia assignada una nena de 8 anys, ha hagut de renunciar-hi perquè no els va acceptar. Es veu que tot just un dia abans li havien anunciat que l’adoptarien, i es va bloquejar. Un drama. Amb l’altra família no sabem què ha passat. Tenien una nena assignada, la Julia, de 2 anys, i en arribar al registre els van comunicar que no els hi lliuraven perquè el Govern Canari ho havia aturat tot (són de Las Palmas). Aquests ja van marxar fa dies, però els de Reus han decidit quedar-se i acabar el viatge.
Bé, doncs, per avui res més. Demà hem quedat a 2/4 de 9 del matí per anar a visitar la Ciutat Prohibida i la Plaça de Tianan Men (no sé si s’escriu així). Ara vaig a acabar d’instal•lar-me, a donar-me una bona dutxa i demà ja baixaré al “Lobby” a llegir els vostres comentaris. Petons pequinesos.
31 de juliol del 2010
30 de juliol del 2010
Una peli
Hola, estic escrivint directament!! Sense passar per cap IP de cap país desconegut. No m'ho puc creure. Deu ser que aquí a Zhengzhou la cosa no està tan controlada com a Xangai. Quina ràbia no haver-me'n adonat abans. En fi, doncs, us passo (o intento passar-vos) una mini peli d'en Maiol, en un moment en què l'Oriol intentava ensenyar-li a pintar:
Petonssssssss!!!!
Petonssssssss!!!!
Calor? uf avui si que fa calor
Avui fa MOLTA CALOR, pero quant dic molta vol dir que nomes de sortir de l'hotel ja estas tot mullat, pero tot, pantalons, calçotets i samarreta, i notes com la suor baixa per l'esquena fins arribar a la part de baix, es una gota que cada cop es fa mes gran, i sues i sues i ja no saps com posar-te.
El temometre marcava 37 graus i la humitat de mes del 90%.
Hem anat a veure un temple Taoista, el mes antic de la provincia, uns 800 anys, i hem suat molt.
Al final hem decidit de quedar-nos a l'hotel i preparar la maleta, demá marxem a Pequin, i despres anirem a la piscina, que l'aigua esta fresqueta, o com a minim ho sembla.
Estem a la mitat del nostre viatge, i de moment hem recollit molts records i bones experiencies, i un gran coneixement: SI MAI TORNEM A LA XINA, NO HO FAREM A L'ESTIU.
Apa familia fins una altra.
El temometre marcava 37 graus i la humitat de mes del 90%.
Hem anat a veure un temple Taoista, el mes antic de la provincia, uns 800 anys, i hem suat molt.
Al final hem decidit de quedar-nos a l'hotel i preparar la maleta, demá marxem a Pequin, i despres anirem a la piscina, que l'aigua esta fresqueta, o com a minim ho sembla.
Estem a la mitat del nostre viatge, i de moment hem recollit molts records i bones experiencies, i un gran coneixement: SI MAI TORNEM A LA XINA, NO HO FAREM A L'ESTIU.
Apa familia fins una altra.
29 de juliol del 2010
Ja estic be
Bona nit, soc en Joan, totalment recuperat, avui tenim al Pol un poc cascat de l'estomac.
Avui hem anat a veure el Temple de Shaolin, si si el famos d'on va sortir el Kunfu, hem sortit a les 9 del mati i hem arribat a les 8 del vespre, pero ha valgut la pena, feina MOLTA CALOR, hem arribat xops de suor i amb una olor corporal si mes no un poc dubtosa, pero ara ja estem tots dutxats.
El terremoto fa de les seves, ho toca tot i ho remena tot, nomes ens queda de consol que la Shu es trenta vegadas pitjor, i aixi ens consolem, MAIOL NO TOQUIS EL LLIBRE ELECTRONIC, DEIXA EL TELEFON, NO TIRIS AIXO A TERRA, falta molt perque s'adormi??? ufufufufufu.
Avui s'ha deixat banyar mes facilment que l'altre dia, i despres li hem pogut fer un massatge.
Ara ha agafat la meva cartera i esta treien un Bitllet de 10 Yuanes, sort que nomes es un ero i poc i si el trenca no pardem massa.
Ara ha obert l'armari i ha agafa't una paquet de galetes.
Be seguirem informant, petons i ens veiem molt aviat.
Salut i coratge.
Nota: Les faltes son totes propietat meva, no he deixat que la Pilar ho corretgis.
Avui hem anat a veure el Temple de Shaolin, si si el famos d'on va sortir el Kunfu, hem sortit a les 9 del mati i hem arribat a les 8 del vespre, pero ha valgut la pena, feina MOLTA CALOR, hem arribat xops de suor i amb una olor corporal si mes no un poc dubtosa, pero ara ja estem tots dutxats.
El terremoto fa de les seves, ho toca tot i ho remena tot, nomes ens queda de consol que la Shu es trenta vegadas pitjor, i aixi ens consolem, MAIOL NO TOQUIS EL LLIBRE ELECTRONIC, DEIXA EL TELEFON, NO TIRIS AIXO A TERRA, falta molt perque s'adormi??? ufufufufufu.
Avui s'ha deixat banyar mes facilment que l'altre dia, i despres li hem pogut fer un massatge.
Ara ha agafat la meva cartera i esta treien un Bitllet de 10 Yuanes, sort que nomes es un ero i poc i si el trenca no pardem massa.
Ara ha obert l'armari i ha agafa't una paquet de galetes.
Be seguirem informant, petons i ens veiem molt aviat.
Salut i coratge.
Nota: Les faltes son totes propietat meva, no he deixat que la Pilar ho corretgis.
28 de juliol del 2010
FOTOS DE LA PERLA 1ª PART
Perdoneu el desordre però no hem deixa moure l´ordre de les fotos.
xavi
PD. la Pilar m'ha dit que m´envia 12 fotos però nomes en tinc 6 supos que l´altre pack arribarà mes tard, quan les tingui les penjo.
Comentaris:
1. El gran a adormit al petit, o a l'inrevés??
2. Primer ho ha provat amb el pare
3. Després ho ha intentat amb l'Aran
4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 11. I finalment s'ha quedat amb el plat de l'Oriol
12. Dormint, al bressol, amb el conillet
El sopar d'avui
Com que hem vist que menja de tot, hem decidit que no li donarem "potitos". Hem anat a sopar i, com que el menú infantil ha tingut molt d'èxit, en Joan, en Pol i l'Aran se l'han demanat per donar-n'hi una mica cadascú. Sí, si... doncs per sopar el senyor ha volgut els espaguetis a la carbonara (en versió xinesa) que s'havia demanat (Sant) Oriol. Ara li passo les fotos al Xavi, perquè són realment divertides.
Demà anem a Shaolin, ja us explicarem.
Demà anem a Shaolin, ja us explicarem.
La perla
Definitivament, sortirà més a compte verstir-lo que alimentar-lo. De moment, després de dormir gairebé tota la nit, la dieta d'avui ha estat:
A les 7:30h, un bibe de 240 ml que s'ha engollit sencer, ell tot sol. No necessita que l'ajudin.
A les 10:30, un bibe de iogurt (aquí són líquids), uns 200 ml.
A les 13:30, el mig potito que va sobrar ahir i una galeta.
Després hem anat a dinar i jo he demanat un menu infantil (xinès) per provar-lo. Hi havia un plat de fruita (aquí la serveixen abans), una beguda calenta, suposo que de soja, i un plat combinat amb un ou ferrat, pasta amb salsa de tomàquet i ceba, mig bistec de vedella i patates fregides. Doncs la perla s'ha menjat gairebé tota la pasta, la meitat del bistec i les patates fregides. A més, ha menjat pizza del Pol (la crosta) i espaguetis carbonara de l'Aran. La ruïna. Sort que aquí menjar no és car.
A part d'això, en Joan és al llit. Suposo que finalment li han sortit tots els nervis i li ha agafat un d'aquells atacs d'al·lèrgia que feia tant de temps que no tenia. S'està prenent Rescat i diu que potser aquesta tarda anirà a la piscina, que li senta bé. Espero que demà estigui millor, perquè hem programat, a banda de la ruta organitzada per l'agència, una visita al Temple de Shaolin (allà on va néixer el Kung Fu) que als "nens" els hi fa molta il·lusió. No sé si anirem nosaltres sols o si vindrà algú més del grup.
Bé, això és tot per ara. D'aquí a una estona marxem al Carrefour a comprar menjar per demà (diu el guia que ens l'hem de dur). L'Aran es queda amb el Terrible i l'Oriol en Pol i jo anirem de compres. Petons asiàtics.
A les 7:30h, un bibe de 240 ml que s'ha engollit sencer, ell tot sol. No necessita que l'ajudin.
A les 10:30, un bibe de iogurt (aquí són líquids), uns 200 ml.
A les 13:30, el mig potito que va sobrar ahir i una galeta.
Després hem anat a dinar i jo he demanat un menu infantil (xinès) per provar-lo. Hi havia un plat de fruita (aquí la serveixen abans), una beguda calenta, suposo que de soja, i un plat combinat amb un ou ferrat, pasta amb salsa de tomàquet i ceba, mig bistec de vedella i patates fregides. Doncs la perla s'ha menjat gairebé tota la pasta, la meitat del bistec i les patates fregides. A més, ha menjat pizza del Pol (la crosta) i espaguetis carbonara de l'Aran. La ruïna. Sort que aquí menjar no és car.
A part d'això, en Joan és al llit. Suposo que finalment li han sortit tots els nervis i li ha agafat un d'aquells atacs d'al·lèrgia que feia tant de temps que no tenia. S'està prenent Rescat i diu que potser aquesta tarda anirà a la piscina, que li senta bé. Espero que demà estigui millor, perquè hem programat, a banda de la ruta organitzada per l'agència, una visita al Temple de Shaolin (allà on va néixer el Kung Fu) que als "nens" els hi fa molta il·lusió. No sé si anirem nosaltres sols o si vindrà algú més del grup.
Bé, això és tot per ara. D'aquí a una estona marxem al Carrefour a comprar menjar per demà (diu el guia que ens l'hem de dur). L'Aran es queda amb el Terrible i l'Oriol en Pol i jo anirem de compres. Petons asiàtics.
27 de juliol del 2010
TANDA DE FOTOS D´EN MAIOL
Nova sessió de fotos que ens arriba desde la Xina:
1 intentant parlar amb la seva padrina per Skipe, a part de posar-se els cascos ha grapajat tot el teclat i el ratoli a l'altre ma, per poc no si possa
2 per fiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii ha caigut esgotat, deu estar recarregant les piles?? demà us ho expliquem
3 ha esgotat els seus germants grans.
4 reconeixent els equips electronics
Primer dia amb en Maiol I, el Terrible
Esgotador. Ens han donat un nen amb piles recarregables. No ha parat en tot el matí fins que, després de menjar-se mig "potito", hem anat a dinar i els sotracs del carrer l'han ajudat a fer una migdiada d'una horeta, aproximadament. Després, quan hem tornat a l'hotel, en Joan, en Pol i l'Oriol l'han dut a la piscina, que no li ha agradat gens. Per tal que es calmés una mica, li hem donat un plàtan aixafat, que s'ha menjat en dos minuts. Com que no li feia massa gràcia això d'estar a la piscina, l'he pujat a l'habitació i ha tingut una estoneta que sembla que s'enyorava.
Pel que es veu, estava amb una família d'acollida i la persona que l'ha acompanyat al registre devia ser el pare adoptiu. Jo no me n'he adonat, però en Pol m'ha dit que quan hem marxat l'home s'ha posat a plorar. Buf, quin greu. Demà parlarem amb el guia, a veure si hi ha alguna manera de fer-los-hi arribar algun regalet d'agraïment perquè, de veritat, que el nen ha estat molt ben cuidat. Ens han fet arribar, fins i tot, una bossa amb roba, la llet adaptada que pren, les seves joguines, els biberons i un àlbum amb una pila de fotos des que el van acollir.
A mitja tarda l'he posat a la banyera. No anava massa brut, però volia banyar-lo abans de donar-li el sopar. No li ha agradat gens, però ho he aconseguit, encara que s'ha passat l'estona penjat del meu coll. Així doncs, podeu imaginar-vos com hem acabat els dos.
Després ha tornat (Sant) Oriol de la piscina, que l'ha tingut entretingut una bona estona, mentre en Joan i en Pol han anat al Carrefour a comprar una mica de roba, que se'ns està acabant. És cutre, però farà el fet. L'Aran dormia, es veu que ja s'havia cansat prou al matí. Cap a les 8 li he donat unes farinetes. L'Oriol ha passat d'anar a sopar i s'ha quedat amb mi (!!!) i, després de jugar una estona més m'ha dit: mare, en Maiol s'ha adormit de cop. I és veritat, es veu que se li han acabat les piles. Ara dorm al nostre llit i suposo que les deu estar carregant per tornar a l'atac demà al matí. Esperem que dormi tota la nit.
Demà toca tornar al registre, i després hi ha una visita a la ciutat de la qual passaré mooooooolt llargament. Passo de sortir de l'hotel amb la basca que fa. Ja és insuportable sense nen, doncs amb nen ja no m'ho puc ni imaginar. Ens quedarem a l'hotel, jo i alguna altra mama, i els que ho vulguin, que vagin a fer turisme. A més, si surto de casa molta estona, hauré d'anar un moment o altre a fer pipi i, sincerament, prefereixo fer-m'ho a sobre abans d'entrar a qualsevol espai que els xinesos d'aquesta ciutat anomenin lavabo, i que no siguin els de l'hotel. Becs!!!
Així, doncs, el balanç d'aquest primer dia ha estat positiu. Llevat de l'estoneta que s'ha enyorat, ha estat sempre content, rialler i molt sociable. A més, és un nen molt educat, després de tirar-se per sobre mitja ampolla d'aigua, l'ha tapat i l'ha llençat a la paperera. O sigui, que no ens poodem queixar. Li agrada la tele, i ens l'ha fet posar aquesta tarda per escoltar música. També li agrada molt l'ordinador, les càmeres de fotos, el mòbil del seu pare, etc. És a dir, tot allò que no ha de tocar. També li agrada menjar, obrir calaixos, bosses i tafanejar tot allò que pot. No li agrada el bany ni dur mitjons. Se'ls treu de seguida, per la qual cosa dedueixo que no està acostumat a portar-ne.
Els altres nens també estan bé. La Shu és preciosa. Té quinze mesos i va penjada tot el dia del coll del seu pare. A la seva mare no li fa ni cas, pobra. Aquesta també ha estat amb família d'acollida i també es nota molt. Està molt espavilada i es belluga moltíssim.
En Pau ja és una altra cosa. També és molt guapo encara que, tot i tenir un any, sembla un bebé de mesos a qui encara li costa aguantar el cap. Pel que es veu, s'ha passat la vida estirat al bressol. Està força ben alimentat, però li falta moltíssima estimulació, tot i que, amb els pares que li han tocat, això s'acaba abans de tornar cap a Catalunya.
Vaig a enviar-li algunes fotos al Xavi per a que les pengi quan pugui. Tornem demà.
Pel que es veu, estava amb una família d'acollida i la persona que l'ha acompanyat al registre devia ser el pare adoptiu. Jo no me n'he adonat, però en Pol m'ha dit que quan hem marxat l'home s'ha posat a plorar. Buf, quin greu. Demà parlarem amb el guia, a veure si hi ha alguna manera de fer-los-hi arribar algun regalet d'agraïment perquè, de veritat, que el nen ha estat molt ben cuidat. Ens han fet arribar, fins i tot, una bossa amb roba, la llet adaptada que pren, les seves joguines, els biberons i un àlbum amb una pila de fotos des que el van acollir.
A mitja tarda l'he posat a la banyera. No anava massa brut, però volia banyar-lo abans de donar-li el sopar. No li ha agradat gens, però ho he aconseguit, encara que s'ha passat l'estona penjat del meu coll. Així doncs, podeu imaginar-vos com hem acabat els dos.
Després ha tornat (Sant) Oriol de la piscina, que l'ha tingut entretingut una bona estona, mentre en Joan i en Pol han anat al Carrefour a comprar una mica de roba, que se'ns està acabant. És cutre, però farà el fet. L'Aran dormia, es veu que ja s'havia cansat prou al matí. Cap a les 8 li he donat unes farinetes. L'Oriol ha passat d'anar a sopar i s'ha quedat amb mi (!!!) i, després de jugar una estona més m'ha dit: mare, en Maiol s'ha adormit de cop. I és veritat, es veu que se li han acabat les piles. Ara dorm al nostre llit i suposo que les deu estar carregant per tornar a l'atac demà al matí. Esperem que dormi tota la nit.
Demà toca tornar al registre, i després hi ha una visita a la ciutat de la qual passaré mooooooolt llargament. Passo de sortir de l'hotel amb la basca que fa. Ja és insuportable sense nen, doncs amb nen ja no m'ho puc ni imaginar. Ens quedarem a l'hotel, jo i alguna altra mama, i els que ho vulguin, que vagin a fer turisme. A més, si surto de casa molta estona, hauré d'anar un moment o altre a fer pipi i, sincerament, prefereixo fer-m'ho a sobre abans d'entrar a qualsevol espai que els xinesos d'aquesta ciutat anomenin lavabo, i que no siguin els de l'hotel. Becs!!!
Així, doncs, el balanç d'aquest primer dia ha estat positiu. Llevat de l'estoneta que s'ha enyorat, ha estat sempre content, rialler i molt sociable. A més, és un nen molt educat, després de tirar-se per sobre mitja ampolla d'aigua, l'ha tapat i l'ha llençat a la paperera. O sigui, que no ens poodem queixar. Li agrada la tele, i ens l'ha fet posar aquesta tarda per escoltar música. També li agrada molt l'ordinador, les càmeres de fotos, el mòbil del seu pare, etc. És a dir, tot allò que no ha de tocar. També li agrada menjar, obrir calaixos, bosses i tafanejar tot allò que pot. No li agrada el bany ni dur mitjons. Se'ls treu de seguida, per la qual cosa dedueixo que no està acostumat a portar-ne.
Els altres nens també estan bé. La Shu és preciosa. Té quinze mesos i va penjada tot el dia del coll del seu pare. A la seva mare no li fa ni cas, pobra. Aquesta també ha estat amb família d'acollida i també es nota molt. Està molt espavilada i es belluga moltíssim.
En Pau ja és una altra cosa. També és molt guapo encara que, tot i tenir un any, sembla un bebé de mesos a qui encara li costa aguantar el cap. Pel que es veu, s'ha passat la vida estirat al bressol. Està força ben alimentat, però li falta moltíssima estimulació, tot i que, amb els pares que li han tocat, això s'acaba abans de tornar cap a Catalunya.
Vaig a enviar-li algunes fotos al Xavi per a que les pengi quan pugui. Tornem demà.
PRIMERES FOTOS D´EN MAIOL!!!
Aquí us deixo les primeres fotos d'en maiol!!!
1. Caracteritzat de Jackie Chan
2. Foto familiar.
3. Els QUATRE germans!
1. Caracteritzat de Jackie Chan
2. Foto familiar.
3. Els QUATRE germans!
Terratrèmol Maiol
Ja hi som tots!! A les 10 en punt, quan entravem al registre de Zhengzhou, l'he vist de seguida en braços de la responsable de l'orfanat. Hi havia també un home, que penso que pot ser de la família que l'ha acollit, perquè demanava per anar amb ell.
S'ha enganxat primer amb en Pol, i no el deixava anar de cap manera. Després ja ha jugat amb l'Aran i amb l'Oriol. Amb mi i amb en Joan no vol venir massa, tot i que ho va superant a mesura que passa l'estona.
És un terratrèmol, no para, o sigui que: Tivissa, tremola que tornem!!! Per cert, Fina: el teu pop ha esta un èxit, ha estat la primera cosa que ha volgut agafar.
Ara li envio fotos al Xavi per a que les pengi.
L'altra bona notícia és que a la poca estona d'arribar a l'hotel amb els nens, ha arribat en Pau, el nen que faltava. Ara estan tots a baix, fent papers.
Bé, estic una mica atabalada i no sé massa bé el que estic escrivint. Més tard m'hi tornaré a posar amb una mica més de calma. Ara toca anar a dinar. Petons i fins després.
S'ha enganxat primer amb en Pol, i no el deixava anar de cap manera. Després ja ha jugat amb l'Aran i amb l'Oriol. Amb mi i amb en Joan no vol venir massa, tot i que ho va superant a mesura que passa l'estona.
És un terratrèmol, no para, o sigui que: Tivissa, tremola que tornem!!! Per cert, Fina: el teu pop ha esta un èxit, ha estat la primera cosa que ha volgut agafar.
Ara li envio fotos al Xavi per a que les pengi.
L'altra bona notícia és que a la poca estona d'arribar a l'hotel amb els nens, ha arribat en Pau, el nen que faltava. Ara estan tots a baix, fent papers.
Bé, estic una mica atabalada i no sé massa bé el que estic escrivint. Més tard m'hi tornaré a posar amb una mica més de calma. Ara toca anar a dinar. Petons i fins després.
26 de juliol del 2010
Primer dia a Zhengzhou
Doncs ha estat un dia mooooolt frustrant. Primer perquè hem sortit del registre sense les criatures i després perquè a l'única parella del grup que no té fills, els hi han dit que no saben si tindran el nen demà. Ens hem passat la tarda consolant-los i parlant amb Barcelona. Sembla ser que al final podran tenir en Pau demà a partir de les 3h, però no tenim res clar perquè amb aquests xinesos no se sap mai.
No tinc fotos de Zhengzhou (no sé si els "nens" n'han fet alguna), però si en tingués tampoc no es veuria res. Aquí el vapor del riu Groc (que passa per aquí a la vora) es barreja amb quantitats industrials de polució i l'aspecte és, constantment, d'una boira espessa. Si a Xangai feia calor, aquí es multiplica per dos o per tres gràcies a la gran quantitat d'humitat que hi ha. L'avantatge és que sempre tenim el nas destapat, però sovint ens l'hem de tapar per no olorar segons què. Així que ja veieu...
En Joan i jo hem anat, abans de dinar, a fer-nos fotos per poder registrar en Maiol. El guia ens ha acompanyat a una botiga Kodak (em sembla, pel símbol) on m'han donat una pinta (amb molt mala pinta) per a que m'"arreglés". M'ha costat una mica fer-los-hi entendre que jo sóc així i que ja m'està bé, perquè la dona insistia, com qui amenaça amb una arma. Aixxx! No sé si tornaré a Xina alguna vegada. Bé, la qúestió és que ja tenim les fotos
L'altra qüestió és que, com que aquí es pensen que som milionaris i que estem de viatge de plaer, no fan més que recomanar-nos restaurants de luxe, discoteques de luxe i tooooot de luxe. Els hi hem hagut de deixar clar que de milionaris res, que som pobres i que ens és ben igual fer turisme. Que allò que realment volem és que ens donin les criatures i que ens deixin tranquils. Al final ho han entès i en Joan i jo hem anat, tots dos sols i a l'aventura, a dinar a un McDonalds, que està on Buda va perdre les sandàlies i on hem arribat com dues gallines mullades. Hem dinat una aleta de pollastre i una coca cola. Això sí, molt bé de preu, és clar. Pel que sembla, a més, aquesta és una província on no hi ha gaires adopcions, per la qual cosa no estan massa acostumats a veure occidentals i ens miren pel carrer com nosaltres els miravem a ells fa una pila d'anys. Només es parla anglès a l'hotel i no us imagineu la feinada per fer-nos entendre.
Aquest vespre, per sopar, ha estat més divertit. La resta del grup ha trobat un restaurant prop de l'hotel on es pot menjar molt bé de preu. El problema, és clar, és l'idioma, i per demanar pollastre en Quim, d'Olot, ha hagut de fer quiquiriquííí. Sort que, això sí, tenen bona voluntat i al final hem acabat sopant allò que havíem demanat, i ens hem fet un tip de riure, que ja ens va bé.
Demà a les 10h ens donen la Shu, d'Olot, i en Maiol, de Tivissa. Esteu al "lloro" quan us lleveu, perquè miraré de penjar algun comentari i d'enviar-li alguna foto al Xavi per a que la penji. Si no pogués us l'enviaria per correu.
Apa, em vaig a prendre una dormidina (per prescripció de la Noemí) a veure si aquesta nit la passo una mica millor, sobretot després d'haver dormit 4 hores aquesta tarda.
Petons orientals.
No tinc fotos de Zhengzhou (no sé si els "nens" n'han fet alguna), però si en tingués tampoc no es veuria res. Aquí el vapor del riu Groc (que passa per aquí a la vora) es barreja amb quantitats industrials de polució i l'aspecte és, constantment, d'una boira espessa. Si a Xangai feia calor, aquí es multiplica per dos o per tres gràcies a la gran quantitat d'humitat que hi ha. L'avantatge és que sempre tenim el nas destapat, però sovint ens l'hem de tapar per no olorar segons què. Així que ja veieu...
En Joan i jo hem anat, abans de dinar, a fer-nos fotos per poder registrar en Maiol. El guia ens ha acompanyat a una botiga Kodak (em sembla, pel símbol) on m'han donat una pinta (amb molt mala pinta) per a que m'"arreglés". M'ha costat una mica fer-los-hi entendre que jo sóc així i que ja m'està bé, perquè la dona insistia, com qui amenaça amb una arma. Aixxx! No sé si tornaré a Xina alguna vegada. Bé, la qúestió és que ja tenim les fotos
L'altra qüestió és que, com que aquí es pensen que som milionaris i que estem de viatge de plaer, no fan més que recomanar-nos restaurants de luxe, discoteques de luxe i tooooot de luxe. Els hi hem hagut de deixar clar que de milionaris res, que som pobres i que ens és ben igual fer turisme. Que allò que realment volem és que ens donin les criatures i que ens deixin tranquils. Al final ho han entès i en Joan i jo hem anat, tots dos sols i a l'aventura, a dinar a un McDonalds, que està on Buda va perdre les sandàlies i on hem arribat com dues gallines mullades. Hem dinat una aleta de pollastre i una coca cola. Això sí, molt bé de preu, és clar. Pel que sembla, a més, aquesta és una província on no hi ha gaires adopcions, per la qual cosa no estan massa acostumats a veure occidentals i ens miren pel carrer com nosaltres els miravem a ells fa una pila d'anys. Només es parla anglès a l'hotel i no us imagineu la feinada per fer-nos entendre.
Aquest vespre, per sopar, ha estat més divertit. La resta del grup ha trobat un restaurant prop de l'hotel on es pot menjar molt bé de preu. El problema, és clar, és l'idioma, i per demanar pollastre en Quim, d'Olot, ha hagut de fer quiquiriquííí. Sort que, això sí, tenen bona voluntat i al final hem acabat sopant allò que havíem demanat, i ens hem fet un tip de riure, que ja ens va bé.
Demà a les 10h ens donen la Shu, d'Olot, i en Maiol, de Tivissa. Esteu al "lloro" quan us lleveu, perquè miraré de penjar algun comentari i d'enviar-li alguna foto al Xavi per a que la penji. Si no pogués us l'enviaria per correu.
Apa, em vaig a prendre una dormidina (per prescripció de la Noemí) a veure si aquesta nit la passo una mica millor, sobretot després d'haver dormit 4 hores aquesta tarda.
Petons orientals.
Cagon los xinos dels c.....
Doncs res, que no. Que fins demà al matí no tenim nens i nena (per cert, es diu Shu). Així que, amb la frustració ens en hem anat de compres al Carrefour i ens hem fet un fart de riure (per no plorar) buscant aliments que no fossin sospitosos. Al final, després de mirar-ho tot amb lupa, hem trobat marques amb lletra occidental i hem pogut comprar Coca-cola, Nestea, Tropicana, Sprite, Budweiser... Els iogurts (suposo que són iogurts), només estan en xinès i els formatges francesos (només brie i camembert) estan envasats en llauna.
També hem comprat gel de dutxa i xampú, perquè el Pol ha mirat la composició dels que ens donen a l'hotel i diu que hi ha components que no són gaire sans per a la pell. Això ha estat força complicat, perquè tot i comprar Panten Pro-V, no sabem si hem agafat xampú o suavitzant, i per a quin tipus de cabell. Ja us podeu imaginar... Em sembla que al final acabarem dutxant-nos tots amb Nenuco, i farem curt, perquè només n'he dut una ampolla petita.
L'arròs es ven a granel i el tenen a muntanyes. Venen ganes de tirar-s'hi de cap, com a la piscina. Evidentment, no m'he acostat a la part de la carn, no fos cas que em trobés amb algun cadàver de gos penjant.
Bé, doncs, com que aquesta nit no he dormit massa per culpa dels nervis, ara em ficaré al llit una estoneta mentre la resta de grup són a canviar diners i a la piscina.
Seguirem informant més tard.
També hem comprat gel de dutxa i xampú, perquè el Pol ha mirat la composició dels que ens donen a l'hotel i diu que hi ha components que no són gaire sans per a la pell. Això ha estat força complicat, perquè tot i comprar Panten Pro-V, no sabem si hem agafat xampú o suavitzant, i per a quin tipus de cabell. Ja us podeu imaginar... Em sembla que al final acabarem dutxant-nos tots amb Nenuco, i farem curt, perquè només n'he dut una ampolla petita.
L'arròs es ven a granel i el tenen a muntanyes. Venen ganes de tirar-s'hi de cap, com a la piscina. Evidentment, no m'he acostat a la part de la carn, no fos cas que em trobés amb algun cadàver de gos penjant.
Bé, doncs, com que aquesta nit no he dormit massa per culpa dels nervis, ara em ficaré al llit una estoneta mentre la resta de grup són a canviar diners i a la piscina.
Seguirem informant més tard.
25 de juliol del 2010
MES FOTOS PER EL DIA 25 DE JULIOL
Bona nit, avuí m´han passat les següents fotos:
1a centre comercial
2a al mercat amb un PEPINO
3 mes centre comercial
4 edificis
5 Tot el grup al punt cero de Xangai es a dir al centre just de la ciutat.
6 " aqui tambe saben aprecia la feina ben feta"
Zhengzhou
Boneeeees. Avui no penjarem fotos, entre altres coses perquè encara no les he passat a l'ordinador i no crec que ho faci. És tardíssim i acabem d'arribar a Zhengzhou.
La bona notícia és que ens donen en Maiol a les 9 del matí i no a les 3 de la tarda. O sigui que quan us lleveu al matí potser ja trobareu un missatget amb alguna foto... Ara us deixo perquè li haig de preparar la bossa. Fins demà
La bona notícia és que ens donen en Maiol a les 9 del matí i no a les 3 de la tarda. O sigui que quan us lleveu al matí potser ja trobareu un missatget amb alguna foto... Ara us deixo perquè li haig de preparar la bossa. Fins demà
24 de juliol del 2010
NOVES FOTOS
Us deixo unes fotos que m´han enviat la família Herrera:
Per ordre:
1. Paradetes de menjar preparat "sospitós" a
2. Al jardí de Iu Iuan, tapant un lleó
3. Un teatre de carrer, i no és Port Aventura
4. Al casc antic, a la vora d'un estany artificial. Que es noti que l'Oriol i
XANGAI
Xangai és un caos. Un caos organitzat. Suposo que hi deu haver normes de circulació, més o menys com a tot arreu, però és que tothom se les passa pel "forro". Tot i això, encara no hem vist cap accident, ni tan sols una petita ratllada a cap vehicle de cap mena. Perquè per aquí hi ha de tot i tothom viu perillosament: milers de cotxes, milions de motos, autobusos, camions i furgonetes. I pel mig, i a sac, les bicis: les individuals i les que porten el carretó al darrere. Hem vist famílies senceres en mobilette, la mare al darrere amb el nadó en braços, dormint, rickshaws i carretons plens de “mercaderies” com aquells que es veuen en alguns pps. Ah! I res de casc. Què és un casc??
La calor inhumana segueix. Aquest matí hem visitat els jardins de Iu Iuan, que estan a la part antiga de la ciutat. Es tracta del palau d'un mandatari de la ciutat que "només" compta amb quatre-cents anys d'antiguitat. Cadires de sàndal que pesen 50 kg, dracs, lleons, lotus... Com que estan a l’aire lliure, d’aire condicionat res de res. Després hem visitat el Temple del Cel: hem vist gent cremant encens i fent ofrenes, monjos vestits de color taronja i un Buda de jade preciós, fet d’una sola peça, que pesa 1000 kg i fa 190 cm d’alçària. Aquest sí que tenia aire condicionat i ens hi hem quedat una estoneta, encara que no ens han deixat fer-li fotos. En sortir hem tingut el flaix del dia: un cal·lígraf escrivia el nom xinès d'en Maiol just quan entravem per la porta i deia, en castellà, "casa feliz". Ens hem quedat tots cinc a ratlles. En Joan ha aconseguit que ens el regalés després de fer cal·ligrafiar el nom de l'Agnès (una amiga d'en Pol que li ho ha encarregat). Hem près un tè en una veritable Casa de Tè, amb tota la parafernàlia i, quan hem sortit, ens han donat mitja horeta per fer alguna compra i començar a regatejar. Això sembla Oh! Europa, traslladat a l’Àsia, amb la diferència que ningú diu “me l’imaginava més gran”. Per cert, de moment qui millor regateja és el Pol.
Al migdia em dinat en un restaurant xinés (je, je, és clar). Jo (la Pilar) no he menjat massa, què voleu que us digui? No en tenia ni idea de què era la majoria del que ens han posat. L'única coincidència amb els xinesos de Catalunya ha estat el porc agredolç i l'arròs blanc. La resta era un peix gelatinós, tendons de vaca amb verduretes, algues, etc... Total, que avui hem sopat al Pizza Hut, pensant-nos que el menjar seria com a tot arreu, i resulta que l’arròs al curri que he demanat era explosiu i només n'he menjat mig plat. Però cap problema, a l'hotel he atacat unes quantes avellanes boníssimes del Camp de Tarragona.
En acabat, hem anat a un espectacle d'acrobàcia i allà sí que hem al·lucinat. Es tracta de diferents números que han format part, alguna vegada, d'algun dels shows del Cirque du Soleil, i ha estat mooooooolt xulo, a més s'hi estava fresquet i hem pogut descansar. Genial.
A la sortida ens han portat a la "Venècia" de Xangai. Un poblet a uns 60 km per autopista de pagament (sí, sí, com a casa), que no sabem com es diu, amb canals i "gondolers" com a Itàlia, i amb una pila de botigues d'un aspecte força poc higiènic, per dir-ho de manera correcta. A més hi havia un munt de paradetes de menjar preparat, que es dediquen a fregir el tofu i que no us explico l’ "olor" que fan. La gent se't tira pràcticament a sobre per a que els hi compris: dones venent peixos vius que acaben de treure dels canals, gent demanant almoina, altres que ens volien llegir el palmell de la mà... Tot molt pintoresc.
Ja han passat un parell de dies i aquesta és l’última nit aquí. Demà hi ha tres famílies que marxen a 2/4 de 8 del matí cap a les diferents províncies per recollir un nen de tres anys i dues nenes (l'Aina, de Reus, i la Julia, de Las Palmas) de 8 i 2 anys que tindran la mateixa tarda. Nosaltres estarem a Xangai fins a les 6, hora en què surt el nostre vol cap a Zhengzhou, capital de Henan, on dilluns, a partir de les 9 del matí (hora catalana) ens trobarem amb en Maiol, de Tivissa, en Pau, de Sant Vicenç dels Horts i una nena d’Olot que ara no recordo com es diu, però que ja us presentaré en el proper lliurament.
Apa, doncs, dema més. Ara li envio unes quantes fotos al Xavi per a que les posi. Petonets xinesos!!!
La calor inhumana segueix. Aquest matí hem visitat els jardins de Iu Iuan, que estan a la part antiga de la ciutat. Es tracta del palau d'un mandatari de la ciutat que "només" compta amb quatre-cents anys d'antiguitat. Cadires de sàndal que pesen 50 kg, dracs, lleons, lotus... Com que estan a l’aire lliure, d’aire condicionat res de res. Després hem visitat el Temple del Cel: hem vist gent cremant encens i fent ofrenes, monjos vestits de color taronja i un Buda de jade preciós, fet d’una sola peça, que pesa 1000 kg i fa 190 cm d’alçària. Aquest sí que tenia aire condicionat i ens hi hem quedat una estoneta, encara que no ens han deixat fer-li fotos. En sortir hem tingut el flaix del dia: un cal·lígraf escrivia el nom xinès d'en Maiol just quan entravem per la porta i deia, en castellà, "casa feliz". Ens hem quedat tots cinc a ratlles. En Joan ha aconseguit que ens el regalés després de fer cal·ligrafiar el nom de l'Agnès (una amiga d'en Pol que li ho ha encarregat). Hem près un tè en una veritable Casa de Tè, amb tota la parafernàlia i, quan hem sortit, ens han donat mitja horeta per fer alguna compra i començar a regatejar. Això sembla Oh! Europa, traslladat a l’Àsia, amb la diferència que ningú diu “me l’imaginava més gran”. Per cert, de moment qui millor regateja és el Pol.
Al migdia em dinat en un restaurant xinés (je, je, és clar). Jo (la Pilar) no he menjat massa, què voleu que us digui? No en tenia ni idea de què era la majoria del que ens han posat. L'única coincidència amb els xinesos de Catalunya ha estat el porc agredolç i l'arròs blanc. La resta era un peix gelatinós, tendons de vaca amb verduretes, algues, etc... Total, que avui hem sopat al Pizza Hut, pensant-nos que el menjar seria com a tot arreu, i resulta que l’arròs al curri que he demanat era explosiu i només n'he menjat mig plat. Però cap problema, a l'hotel he atacat unes quantes avellanes boníssimes del Camp de Tarragona.
En acabat, hem anat a un espectacle d'acrobàcia i allà sí que hem al·lucinat. Es tracta de diferents números que han format part, alguna vegada, d'algun dels shows del Cirque du Soleil, i ha estat mooooooolt xulo, a més s'hi estava fresquet i hem pogut descansar. Genial.
A la sortida ens han portat a la "Venècia" de Xangai. Un poblet a uns 60 km per autopista de pagament (sí, sí, com a casa), que no sabem com es diu, amb canals i "gondolers" com a Itàlia, i amb una pila de botigues d'un aspecte força poc higiènic, per dir-ho de manera correcta. A més hi havia un munt de paradetes de menjar preparat, que es dediquen a fregir el tofu i que no us explico l’ "olor" que fan. La gent se't tira pràcticament a sobre per a que els hi compris: dones venent peixos vius que acaben de treure dels canals, gent demanant almoina, altres que ens volien llegir el palmell de la mà... Tot molt pintoresc.
Ja han passat un parell de dies i aquesta és l’última nit aquí. Demà hi ha tres famílies que marxen a 2/4 de 8 del matí cap a les diferents províncies per recollir un nen de tres anys i dues nenes (l'Aina, de Reus, i la Julia, de Las Palmas) de 8 i 2 anys que tindran la mateixa tarda. Nosaltres estarem a Xangai fins a les 6, hora en què surt el nostre vol cap a Zhengzhou, capital de Henan, on dilluns, a partir de les 9 del matí (hora catalana) ens trobarem amb en Maiol, de Tivissa, en Pau, de Sant Vicenç dels Horts i una nena d’Olot que ara no recordo com es diu, però que ja us presentaré en el proper lliurament.
Apa, doncs, dema més. Ara li envio unes quantes fotos al Xavi per a que les posi. Petonets xinesos!!!
23 de juliol del 2010
JA HEM ARRIBAT!!!
No hi ha manera de penjar cap imatge, malgrat els coneixements de l'Oriol.
El Xavi, però, s'ha enrotllat i ho ha fet per nosaltres.
Els nens esperant a l'aeroport de Barcelona.
Tots cinc esperant a l'aeroport de París.
L'Aran es disposa a dormir, amb antifaç.
El Xavi, però, s'ha enrotllat i ho ha fet per nosaltres.
Els nens esperant a l'aeroport de Barcelona.
Tots cinc esperant a l'aeroport de París.
L'Aran es disposa a dormir, amb antifaç.
Ja hi som!!
Doncs bé, després de més de 24 hores viatjant per aquest món, hem arribat a Xangai. La calor és insuportable: als dos minuts d'anar pel carrer la roba se t'enganxa al cos i tens la sensació de sortir d'una piscina d'aigua calentona... però no s'hi pot fer res!!
La cirereta del dia ha estat, però, arribar i que el guia (que es diu Toni, però que és xinès de pura arrel) ens dugués a un hotel en el qual un nombre de xinesos i xineses igual al del grup, o sigui 19, ens han fet un massatge relaxant als peus que ens ha traslladat directament al cel. És impressionant estar en una sala, onze persones fetes pols i assegudes en butaques, i veure el mateix nombre de persones autòctones, cadascuna amb un gibrell amb aigua força calenta, entrar l'una darrera de l'altra i anar-se posant al davant de cadascú per grapejar-nos les cames i els peus. Hem rigut molt perquè de vegades ens feien pessigolles, però el millor de tot ha estar veure l'Aran aguantant-se el riure, tot concentrat. Uns companys d'Olot l'han gravat, ja ho penjarem quan ens ho donin.
En fi, Xangai és una ciutat immensa, de més de 20 milions d'habitants, que queden cada tarda al centre per trobar-se, passejar i fer fotos. Mare meva, quanta gent!!! Tot i això, és bonica. El seu aspecte cosmopolita no impedeix que el trànsit sigui un caos, que es barregin els cotxes més moderns amb rickshaws i que els encreuaments es col·lapsin constantment perquè, com ens ha explicat en Toni, els xinesos pensen que si no passen un semàfor, encara que estigui de color vermell, són tontos (!!!)
Ara són les 11 de la nit i, tot i que estem fets mistos, els nostres fills han decidit que a Tivissa són festes i que s'ha de sortir. S'han endut una tarja de l'hotel per poder donar l'adreça al taxista i han convençut la filla d'una parella del grup per anar-se'n de marxa a una disco. Xangai, tremola!!!
Demà, però, toca llevar-se d'hora i estar llestos a les 8:30 per anar a fer el guiri tots plegats. Seguirem informant.
Per cert, volia penjar unes fots, però no puc. L'Oriol ha aconseguit entrar des d'un web de no sé quin país que no ens do
na permís per a fer-ho tot. De tota manera, ho seguirem intentant. Fins demà.
La cirereta del dia ha estat, però, arribar i que el guia (que es diu Toni, però que és xinès de pura arrel) ens dugués a un hotel en el qual un nombre de xinesos i xineses igual al del grup, o sigui 19, ens han fet un massatge relaxant als peus que ens ha traslladat directament al cel. És impressionant estar en una sala, onze persones fetes pols i assegudes en butaques, i veure el mateix nombre de persones autòctones, cadascuna amb un gibrell amb aigua força calenta, entrar l'una darrera de l'altra i anar-se posant al davant de cadascú per grapejar-nos les cames i els peus. Hem rigut molt perquè de vegades ens feien pessigolles, però el millor de tot ha estar veure l'Aran aguantant-se el riure, tot concentrat. Uns companys d'Olot l'han gravat, ja ho penjarem quan ens ho donin.
En fi, Xangai és una ciutat immensa, de més de 20 milions d'habitants, que queden cada tarda al centre per trobar-se, passejar i fer fotos. Mare meva, quanta gent!!! Tot i això, és bonica. El seu aspecte cosmopolita no impedeix que el trànsit sigui un caos, que es barregin els cotxes més moderns amb rickshaws i que els encreuaments es col·lapsin constantment perquè, com ens ha explicat en Toni, els xinesos pensen que si no passen un semàfor, encara que estigui de color vermell, són tontos (!!!)
Ara són les 11 de la nit i, tot i que estem fets mistos, els nostres fills han decidit que a Tivissa són festes i que s'ha de sortir. S'han endut una tarja de l'hotel per poder donar l'adreça al taxista i han convençut la filla d'una parella del grup per anar-se'n de marxa a una disco. Xangai, tremola!!!
Demà, però, toca llevar-se d'hora i estar llestos a les 8:30 per anar a fer el guiri tots plegats. Seguirem informant.
Per cert, volia penjar unes fots, però no puc. L'Oriol ha aconseguit entrar des d'un web de no sé quin país que no ens do
15 de juliol del 2010
Bé, doncs, comencem
Avui ha arribat en Joan amb toooooota la documentació necessària per marxar, dijous vinent, cap a Xina a buscar el petit de la família. Caldrà estar atents i no perdre res perquè hi ha un munt de papers.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)