Estrenem casa!!

No ens que ens haguem tornat a canviar de domicili, la qual cosa seria força complicada si tenim en compte tot el que hi ha emmagatzemat als 400 metres quadrats de casa nostra. La notícia és que en Maiol ha estrenat el castell medieval que li van deixar els reis a Gavà:

Masia de Castelló

Aquesta tarda hem anat a veure el pessebre vivent de la Masia de Castelló, a Vandellòs. Feia anys que en teníem ganes, però per alguna cosa o una altra encara no hi havíem anat.
És molt bonic, però cal temps per veure-ho tot, perquè hi ha moltíssima gent que vol veure totes les escenes, com és lògic, i cal esperar-se. Sembla ser que el dia de Sant Esteve van haver de tancar guixetes de tanta gent que hi havia. Tot i això, però, és del tot recomanable. L'entrada val 7€ per als adults i 4 per a les personetes d'entre 4 i 9 anys i inclou un mos a la sortida consistent en una torrada i un tall de carn, que ni en Joan ni jo ens hem menjat perquè la nostra religió actual no ens ho permet.
El muntatge es desenvolupa en un petit llogaret abandonat, entre cases restaurades i algunes que estan en ruïnes. L'entorn és perfecte, l'ambientació està molt bé i, pel que m'ha comentat un veí de Tivissa dels molts que hi hem trobat, cada any millora respecte de l'anterior. L'escena que menys ens ha agradat ha estat el naixement. Realment pobre i com de plàstic respecte de la resta. Us en deixo algunes imatges:

Un ruquet ens va donar la benvinguda

El boter

Aquí feien canyís

Els carboners

La fleca

Els queviures

Aquí cardaven la llana

La taverna

Les herbes remeieres

En Maiol abraça un conillet molt espantat

Cal barber

Les bugaderes, fent lleixiu amb la cendra

Els pescadors, cosint les xarxes
(Vandellòs té una bona franja de costa, amb nuclear inclosa)

I n'hi havia moltes més: les puntaires, els llenyataires, el mercat, els cabrers, que feien formatge, els pastors... Una que em va fer il·lusió de veure va ser la matalasseria. Sempre m'havien explicat que els matalassers desmuntaven els matalassos per rentar la llana, i que la ventilaven amb un parell de branques abans de tornar-los a muntar, però no m'ho podia imaginar i avui ho he pogut veure. És curiós:

I fins aquí la crònica. Esperem tornar-hi l'any vinent.

Concert de reis

Dia de reis i de xivarri a tot arreu. Després d'aixecar-nos ben d'hora, recollir el xalet, passar un control de policia a Alp i recórrer els prop de 150 km que hi ha de Bolquera a Barcelona, passant per Gavà, hem arribat a 1/4 de 12 a casa de l'àvia Joana. Però no hem sigut els últims (buf!!).

Allà en Maiol s'ha trobat amb un piano de cua d'en Pocoyo, una pissarra màgica, un joc de construccions de fusta, un vaixell (ell diu que és pirata, però no sé), que li encanta i amb el que està jugant moltíssim, i un llibre d'animals preciós que ens entusiasma a tots. A nosaltres ens ha caigut, a part de diners, una carmanyola per guardar els tomàquets a la nevera, una fruitera de disseny xulíssima i una màquina per fer pasta que estrenaré en breu. Després de tot el xivarri dels regals hem fet l'aperitiu (superlatiu) que l'àvia prepara cada any i després del qual ningú no té gana de dinar. I cap a Gavà.

Allà en Maiol s'ha trobat amb una guitarra elèctrica, amb micro, de la Dora Exploradora (hauré de mirar qui és aquesta, que no la conec), tres contes i una carpa en forma de castell medieval que li muntarem ben aviat a l'estudi, per a que hi pugui jugar i guardar les joguines. Després de tot aquest xivarri (aquí no tant perquè n'érem menys), a dinar. La Laurence, que ha estat sola tota la setmana perquè les nenes estaven amb nosaltres, s'ha currat un dinar de luxe que estava boníssim, després del qual han vingut els concerts. En Maiol ha actuat de teloner, com a rei del rocanrol:

I després ha vingut el plat fort, amb l'Anael:

Ja sé que no se la veu, però és que el piano està empotrat entre una columna i un moble, i no hi ha manera de posar-hi la càmera. Li diré al meu germà que es canviï de pis i que reservi una habitació per a l'instrument en qüestió, per tal que tothom puguem veure la nena quan toca.

I a quarts de sis, quan ja es començava a fer fosc, hem començat a desfilar, perquè a l'avi no li agrada massa conduir de nit.

El regal sorpresa del dia de reis: als avis els ha tocat un creuer per la Mediterrània, que faran per Pasqua, perquè a la joieria els van donar el número amb les tres darreres xifres coincidents amb el primer premi de la rifa de reis. Ja els han trucat i han quedat que dilluns aniran a concretar detalls. La cloenda perfecta per a l'any del seu 50è aniversari. Moltes felicitats.

Nit de reis

Avui no ha fet massa bon temps. Al matí tothom ha marxat a esquiar. A lez dotze han anat a buscar en Maiol a la guarderia i en Pol li ha fet un parell de baixades, però han tornat d'hora perquè feia molt de vent. Havent dinat han tancat pistes i hem decidit anar a tornar el material, perquè el temps no tenia pinta de canviar. Realment les pistes fan una mica de llàstima, totes pelades. En teoria avui havia de començar a nevar, però de moment només plou.
Així, doncs, en vista de l'èxit i de que demà hem de marxar d'hora, ens hem posat a recollir i quan hem acabat hem marxat tots cap a la bolera, a fer una partideta.
Quan hem tornat a casa ens hem trobat amb la sorpresa que els reis ja havien passat. Mireu que xulo:


I mireu com ha reaccionat en Maiol quan ha vist el seu regal:

No cal dir que demà ens tocarà escoltar el disc del Súper 3 de camí cap a Barcelona, perquè s'ha d'anar a casa de l'àvia a buscar els reis de la família Herrera i a Gavà a buscar els de la família Escardó i a dinar. Després ja tornem cap a casa, que s'han acabat les vacances.
La propera crònica ja des de Tivissa.

Millorant la tècnica

I en Maiol segueix aprenent. Aquest matí en Joan l'ha dut a la guarderia de 10h a 12h i s'ho ha passat molt bé. De fet ens pensavem que sortiria fet pols, però no ha volgut pujar al cotxe perquè duia les botes brutes. De fet només hi ha uns 50 metres des de casa a la pista, però ha volgut venir a peu tant sí com sí. Alla mateix no hem pogut fer fotos, perquè no ens han deixat quedar, però des de casa i amb el zoom hem aconseguit això:

Si amplieu la imatge el veureu a l'esquerra, amb el mono blau, les botes vermelles i el casc blanc, pujant per la cinta. Sembla que parla amb el nen de la seva dreta.
Aquesta tarda no hem contractat monitor perquè en Pol ens va dir que ja el duria ell. L'Anael i l'Aran també s'hi han apuntat, i aquí en teniu uns quants videos:

Són les 7h i tots acaben de tornar de jugar a bitlles. Jo m'he quedat a casa, tranquil·líssima i passant els videos al blog. Es veu que l'Aran porta un temps entrenant-se a la bolera de Tarragona, i els ha passat la mà per la cara a tots. En Maiol, que ha fet equip amb la seva padrina, s'ho ha passat pipa.




I aquest és el resultat d'un dia tan intens:

La peli que faltava

Ja sé que abans m'he acomiadat dient que demà més, però és que he tornat a obrir el correu de Xina i me tornat a descarregar la pel·lícula que ahir no podíem obrir. Avui ha estat posible i resulta que és la més llarga de totes: dos minuts i mig d'en Maiol gatejant. Buf, mireu quina passada:

Bateig de neu

Finalment en Maiol ha pogut fer una classe d'esquí. A les 4h, i després de només una horeta de migdiada perquè estava com una moto, ens hem presentat a la porta de l'ESF a buscar el seu monitor, que es diu Arnaud, però que parla català. Ja l'hem avisat que en Maiol entendria tot el que li digués però que ell no en pillaria res. Ens ha dit que és molt petit i que encara no pot coordinar per fer cunya, però com a mínim ha fet unes quantes baixades i no li fa gens de por. Al contrari, ho vol fer tot ell solet, per variar. Penjo alguns videos per a que us en feu una idea.

Pujant amb la cinta, la primera vegada



La primera baixada



Amb l'Arnaud, cap a la cinta



L'última baixada



La Judith i l'Anael l'ajuden perquè no es vol treure els esquís



Cap a casa, portant ell solet el material, evidentment

En Joan, l'Oriol, la Judith i l'Anael acaben de marxar cap a Dorres a fer-se un banyet, per acabar les entrades que ens queden. Avui no neva, però el dia està molt serè i fa un fred que pela. Jo passo i em quedo a casa, amb el peque que està molt cansat, encara que no ho sembli. Apa, demà més.

Sorpresa!!

Ahir a la nit vaig obrir el correu, que feia un parell de dies que no me'l mirava, i hi vaig trobar un petit tresor. Des de Xina ens van felicitar l'any nou i ens van enviar cinc peliculetes, molt i molt curtes de quan en Maiol era petit. N'hi ha una que no la podem obrir, però aquí teniu la resta:

Aquest matí les hi he ensenyat al peque, perquè ahir quan les vam rebre ja dormia. Li he preguntat qui és la dona que surt a la primera peli i m'ha dit "la mama". Això vol dir que encara se'n recorda una miqueta.
Ara toca contestar el correu i donar-los les gràcies, però suposo que ho farem traduir perquè una cosa així s'ha de poder llegir bé i els traductors que corren per la xarxa no són la millor opció.
Avui no ens hem aixecat tan emboirats, ni nosaltres ni el dia. De fet fa un dia preciós. Tothom ja ha marxat a esquiar i en Joan ha apuntat en Maiol a un curset amb profe particular (català) aquesta tarda de 4h a 5h i a un curset col·lectiu demà al matí de 10h a 12h. Després li ha anat a llogar el material i ja us podeu imaginar com n'estava de content.

Dorres

Ens hem aixecat molt emboirats, tant el temps com nosaltres. La primera nit sempre costa. L'Oriol i l'Anael han sortit d'hora a esquiar. En Pol ha passat, tot i que tenia forfait, i l'Aran ha dit que ja hi anirà demà. La Judith s'ha quedat perquè no es trobava massa bé i m'ha acompanyat a comprar.
Havent dinat, i aprofitant que en Maiol feia la migdiada, en Joan i jo hem sortit a caminar una bona estona. Fa un fred que pela, però és molt agradable. Com que hi havia mercat, hem aprofitat i li hem comprat un gorro nepalès al Maiol. Està autèntic, com podeu comprovar.

A la tarda l'Oriol ha marxat al snowpark i en Pol i l'Anael han anat a fer algunes pistes.
En Joan, la Judith i l'Aran s'han acostat a la baby amb el trineu i l'Aran li ha fet unes quantes baixades temeràries a en Maiol, que s'ho ha passat pipa.

En acabat, i com que encara ens quedaven entrades, hem anat als banys de Dorres, on he deixat en Joan, en Maiol, l'Anael i l'Oriol. Jo he marxat cap a Puigcerdà, a buscar una tetina per al biberó del peque, que la que hem portat està una mica sospitosa i no la vull fer servir més, i es veu que a França no utilitzen la marca Nuk, perquè no n'hem trobat enlloc.
M'ha cotat força trobar una farmàcia. Al final he trobat un policia local que m'ha indicat on era, però Puigcerdà està a rompre i la farmàcia en mig del barri comercial, o sigui que ja us podeu imaginar. He hagut de deixar el cotxe tirat i sortir corrents. Sort que les tetines estaven a l'entrada i he estat menys de cinc minuts per a tota l'operació.
Després torna corrents cap a Dorres, patint perquè nevava un munt i jo em pensava que m'estarien esperant desesperats i congelats. Però no, he arribat gairebé sense alè i me'ls he trobat a tots quatre dins de l'aigua, superrelaxats, menys en Maiol que només feia que sortir, tirar-se i capbussar-se.

Aquí podeu veure algun floc de neu

I aquí una peliculeta dels banys mentre en Joan es vestia.

I aquí teniu als "grans" entretenint-se una estona abans d'anar a dormir.

Bolquera

Ja hem arribat!! A les 4h ja érem aquí. Hem dinat a 2/4 de 2h a 'àrea de servei del túnel del Cadí, i no com l'any passat, que dinàvem a l'àrea de servei del Vendrell. A quarts de 6 han arribat en Jordi i la Laurence de Bretanya, per deixar les nenes que es queden amb nosaltres. Han fet un tè i han marxat de seguida, que demà en Jordi treballa.

L'home dels nassos

Ahir a les 12 en Maiol va sortir a buscar l'home dels nassos pel carrer de Tivissa. I vet aquí que el va trobar dalt d'un carro, fent un cercavila per tot el poble i tirant caramels a tothom que el va anar a veure.


A la tarda va fer una bona migdiada per tal d'aguantar fins les 12 i poder-se menjar els raïms, que tocava sopar a casa d'en Jaume i la Fina. I va aguantar, i tant, tota la nit com una moto, ben esvalotat, cantant i ballant. Després dels raïms, però, vam marxar de seguida, que avui tocava matinar per marxar cap a Bolquera.