3 de setembre
16 de setembre
13 d'0ctubre
20 d'octubre
24 de desembre
El dia de Reis va ser, com sempre, fatigant. Només llevar-nos, sobre les 8h, en Maiol va anar corrents a veure si els monarques havien deixat alguna coseta. No hi havia massa paquets, perquè el gruix els va dur el Tió, però déu n’hi do.
Un cop oberts els que s’havien d’obrir, a vestir-se ràpid i a sortir escopetejats cap a Barcelona amb els dos cotxes, perquè n’érem vuit i no hi cabíem ni a la furgo, que li va tocar conduir a en Pol (a l'anada me'n vaig adonar que tinc el permís de conduir caducat!). Per cert, només passar la frontera (anecdòtica) de La Guingueta, un control de la policía nacional ens va donar la benvinguda i ens va recordar que estàvem a España. Van aturar en Pol i el van tenir retingut uns vint minuts preciosos. Mentre, nosaltres estàvem aturats al bell mig de la següent rotonda, esperant emprenyar tant com podíem, però a aquelles hores no hi havia massa trànsit i ningú no va protestar. En fi, que sort que ens vàrem presentar com a progenitors del conductor, perquè si no la cosa hagués pogut anar pitjor, en el sentit que l’haguessin pogut tenir allà aturat l’estona que els hi hagués sortit dels pinyonets, però com que en Joan és un pesat, doncs al final els van deixar marxar.
La primera parada va ser a Gavà, per deixar la Judith i l’Anael a casa. Després, cap a casa la Joana, on ens trobem tots per fer un aperitiu i intercanviar regalets. En Maiol va rebre un Tiranosaure, un pàrquing, un Lego i un tricicle preciós. El regal més original, sens dubte, va ser una baguette que els monarques van deixar per a l’Oriol, de la qual se’n va cruspir la meitat en un moment. A nosaltres, entre altres, ens van dur un súper pernil que a en Joan i a mi ens duraria tot l’any, si no fos pels nostres fills grans que, de ben segur, ja se n'ocuparan d'anar-se'l crospitn. Així, doncs, reis gastronòmics a ca la sogra. Moltes gràcies a tothom! De la baguette no en puc parlar, perquè ja ha passat a millor vida, però el pernil segur que estarà bonísssim.
Després de Vilapicina, cap a Gavà un altre cop. Per una vegada que no hi anem tard, va en Pol i es perd, però tot i així, vam poder dinar a quarts de tres, o sigui, gens tard pel que és habitual aquest dia.
Allà en Maiol va tenir un magnífic micròfon de karaoke (esport nacional xinès, que sens dubte porta als gens) i un ordinador portàtil (a veure si deixa tranquils els nostres!!). Nosaltres, seguint amb la gastronomia, vam tenir una iogurtera fantàstica que em servirà per fer iogurts boníssims amb llet de cabra, ara que he descobert que a Rasquera se'n pot comprar acabada de munyir. També vam tenir uns ganivets de taula genials, que fa temps que en tenia ganes, i en Joan una samarreta bretona, de pirates, molt divertida. Gràcies, també, a la família Escardó.
I res, després de dinar i deixar les nenes, cap a Bolquera un altre cop. Eren quarts de set quan hi arribàvem i los hómens de la família encara van tenir l’esma d’anar a fer una partideta de bitlles. L’endemà esquí i compres, perquè dissabte havíem de deixar el “xalet” al matí. No hi havia massa neu perquè hi va haver boira i temperatures sobre zero. En Pol i l’Aran van esquiar només al matí i ja van anunciar que l’endemà no hi tornarien. L’Oriol sí que va esquiar, tots dos dies, si no li agafa una síncope. I en Maiol va tornar a muntar en trineu, aquest cop amb en Pol i l'Aran.
A la nit, els dos grans van decidir que marxarien cap a Tivissa l’endemà ben aviat, per la qual cosa es van afanyar a carregar la furgo ben carregada, fet que a nosaltres ens va anar de primera perquè així vam poder anar molt més tranquils a l’hora de recollir i deixar el “xalet” endreçat.
El dia 7 es va aixecar amb el paisatge ben glaçat. Tot i això, a quarts de 10 en Pol i l'Aran van engegar motors per anar tirant. Per part nostra, a les 11 ja ho teníem tot recollit i a punt per lliurar les claus. L’anècdota del dia va ser que, quan la persona encarregada va venir, xerrant, xerrant, li vam comentar que veníem de Tivissa. "D’on veniu??" Ens va fer repetir. "De Tivissa, amb T" (com sempre, s'ha d'especificar, no sigui que es pensin que som de ses illes) "Ostresssssss!!!!!! "(ja hi som!!) "Jo tinc una casa a Beseit, i quan hi vaig sempre m’aturo al vostre poble!! " Total, que ens vam quedar parlant amb ella una bona estona. Li vam comentar quatre coses del “xalet”, com que era molt justet, que hi havia una fuita d’aigua al WC, i que, probablement, l’any vinent llogarem un parell d’apartaments a Pierre et Vacances, que està just enfront de pistes... "Doncs resulta que la Caty, la recepcionista, és molt amiga meva. Truqueu-me, que ja us faré jo la reserva i així no caldrà que vingueu expressamnent al juliol". Xollo!!
I res més. El viatge de tornada va anar molt bé, després d'un bon dinar a base de galettes en una creperia Bretona que hi ha vora les pistes. Vam aprofitar i vam passar per Berga a saludar la família i a fer un cafetó, i a quarts de set ja érem a casa, perquè havíem quedat amb en Jaume i la Fina per sopar patés i formatges.
I avui, diumenge, estic de droperia, qualitat de dropo, és a dir, que defujo el treball. M’he llevat tard i sense ganes de fer res. M'he passat mig dia al sofà, llegint, i l'altre mig intentant arreglar un problema amb el meu ebook (he guanyat jo). Tampoc no tenia ganes ni d’escriure, però en Joan m’ha donat una estona la tabarra i aquí em teniu, actualitzant la pàgina.
I demà torna a començar la "vida normal". Alguns a l'institut, l'altre a la guarderia, en Joan a Barcelona... Quant a mi, demà no em podré permetre el luxe de tenir el dia dropo perquè m'esperen un munt de rentadores i una pila de roba per anar endreçant. M'hauré de posar les piles!!
Adeeeeeeuuuuu Alba!!!
El cul de l'Aran
El culet de la Judith
El culàs d'en Joan
El campió indiscutible va ser l'Oriol, que va aconseguir més de 100 punts. Potser és perquè hi juga a casa amb la Wii??
