24 d’agost del 2010
23 d’agost del 2010
Continuem posant fotos del Maiol
Intentarem anar possant fotografies per els fans d'en Maiol, pero penseu que ens agota i costa de trobar temps per a fer-ho. La tieta Maria li dona un geladet. 
Tambe li agrada el de xocolata. 
Ja comença a lleguir per tal d'entendre el nostre idioma, es molt inteligent. 
Tambe li agrada el de xocolata. 
Ja comença a lleguir per tal d'entendre el nostre idioma, es molt inteligent. 
9 d’agost del 2010
Finalment a casa i des del meu ordinador
Que bé que s'està a casa quan el jet lag ha desaparegut. Buf!! Fins avui no he aterrat del tot. No vaig fer cas a la Noemí, que em va dir que havia d'anar cridant la meva aura perque no m'abandonés, i es veu que li va agradar Xina perquè fins avui no ha tornat amb mi, la molt golfa.
Varem arribar, molt cansats, dissabte gairebé a les 6 de la tarda. A l'aeroport ens esperaven el Diego, la Paca amb el Martí, l'Anael (la padrina) amb la resta de família, en Jordi i l'Anna i en Jaume (el taxista), la Fina i l'Alba.
Des d'aquí vull agrair la truita de patates (gens a la bretona, malgrat el que ella pugui dir) que ens va dur la Laurence i que ens va alegrar un paladar força malmès. Mmmmmmmmmm, bonííííííssima!! En Maiol, que dormia des de Paris, va tenir el detall de despertar-se per saludar la concurrència, tot i que tampoc havia anat cridant la seva aura i estava força pels núvols. Després d'aquesta recepció genial tocava agafar el cotxe i anar cap a Tivissa, on ens esperaven l'avi i les àvies amb més truita de patates, que dius quin rotllo, però no perquè van desaparèixer. I pa amb tomàquet, i cervesa del país i la nostra dutxa i el nostre llit i el nostre ...tot!!
L'endemà, encara a mitges en horari xinès, en Jordi, el padrí, va venir a conèixer el seu fillol, amb la Montse i les nenes, i va aprofitar per portar-nos la Iona, que estava de colònies a la Ponderosa. Quina parella més perillosa en Maiol i la Queralt!!
Avui ha estat el primer dia "normal". Ja vaig per la rentadora 243 (o almenys aquesta és la sensació que tinc), i seguint... Sembla que no s'acabi mai la roba bruta.
Per sort, també, he pogut comptar amb cangurs de primera. Al matí l'Aran s'ha endut el terrible a la piscina i aquesta tarda han arribat reforços: l'Anael, la Judith i l'Alba, que l'han dut a passejar pel poble. Després l'han banyat i li han donat el sopar. A les nou ha caigut, a veure si aquesta nit ja la passem del tot a Tivissa i dormim d'una tirada.
Bé, amb tot no he pogut acabar de descarregar les fotos que falten. Demà anem a Cambrils a dinar i, si tinc temps, intentaré fer-ho a la tarda, a veure si puc penjar alguna cosa xula.
Petons tivissans (ara sí) a tothom.
Varem arribar, molt cansats, dissabte gairebé a les 6 de la tarda. A l'aeroport ens esperaven el Diego, la Paca amb el Martí, l'Anael (la padrina) amb la resta de família, en Jordi i l'Anna i en Jaume (el taxista), la Fina i l'Alba.
Des d'aquí vull agrair la truita de patates (gens a la bretona, malgrat el que ella pugui dir) que ens va dur la Laurence i que ens va alegrar un paladar força malmès. Mmmmmmmmmm, bonííííííssima!! En Maiol, que dormia des de Paris, va tenir el detall de despertar-se per saludar la concurrència, tot i que tampoc havia anat cridant la seva aura i estava força pels núvols. Després d'aquesta recepció genial tocava agafar el cotxe i anar cap a Tivissa, on ens esperaven l'avi i les àvies amb més truita de patates, que dius quin rotllo, però no perquè van desaparèixer. I pa amb tomàquet, i cervesa del país i la nostra dutxa i el nostre llit i el nostre ...tot!!
L'endemà, encara a mitges en horari xinès, en Jordi, el padrí, va venir a conèixer el seu fillol, amb la Montse i les nenes, i va aprofitar per portar-nos la Iona, que estava de colònies a la Ponderosa. Quina parella més perillosa en Maiol i la Queralt!!
Avui ha estat el primer dia "normal". Ja vaig per la rentadora 243 (o almenys aquesta és la sensació que tinc), i seguint... Sembla que no s'acabi mai la roba bruta.
Per sort, també, he pogut comptar amb cangurs de primera. Al matí l'Aran s'ha endut el terrible a la piscina i aquesta tarda han arribat reforços: l'Anael, la Judith i l'Alba, que l'han dut a passejar pel poble. Després l'han banyat i li han donat el sopar. A les nou ha caigut, a veure si aquesta nit ja la passem del tot a Tivissa i dormim d'una tirada.
Bé, amb tot no he pogut acabar de descarregar les fotos que falten. Demà anem a Cambrils a dinar i, si tinc temps, intentaré fer-ho a la tarda, a veure si puc penjar alguna cosa xula.
Petons tivissans (ara sí) a tothom.
6 d’agost del 2010
Darrera crònica des de Xina
Bé, ara sí que sí. Ja no tenim ni maletes. Són les 11 i 20 de la nit i se les acaben d'endur cap a l'aeroport per tal que, demà ben d'hora, puguem fer el check in i intentar aconseguir els seients amb bressol.
És la tercera vegada que intento posar-me a escriure. Les altres dues m'han interromput la parella de Reus, que necessitaven l'ordinador perquè estaven pendents de notícies. Finalment es queden i se'n tornen cap a Xian a buscar una altra nena que els hi han assignat. Hem estat ben entretinguts amb aquest tema, i hem patit molt, però ara ja està i sembla que la cosa s'acabarà bé.
Seguint amb la crònica, ahir vam sopar el famós pato laqueado (o ànec lacat, o laquejat, o com sigui). Què voleu que us digui?? Segueixo preferint la truita de patates. No està malament, però no li vaig trobar la fama per enlloc. Un restaurant molt fashion, amb plats molt grans i no massa menjar, a unes hores que no són per anar amb bebés pel món. En fi, però ara ja podem dir que n'hem menjat, i a Beijing.
Avui hem tingut el dia lliure i hem tornat al Yashow a comprar. Abans, però, hem passat pel consolat a buscar els passaports dels peques, amb el visat. En Maiol ja està fins i tot registrat i inscrit al llibre de família. Hem trobat un noi superenrotllat que ens ho ha tramitat tot. Resulta que (no us ho perdeu) és de Madrid, però parla un català impecable, segons ell amb accent una mica xava, però que ha après al mateix consolat, perquè la majoria de companys són catalans. Per a que després vagin dient...
Jordi: no t'hem comprat la camisa. Teníem el temps molt just i no ens hem pogut entretenir massa. De fet, hem hagut de sortir aquesta tarda a acaber de fer quatre compres que ens faltaven. Hauràs de tornar a Xina i intentar-ho tu, jeje.
Bé, doncs res més. Llevat d'un folklore que hem tingut fa una estona a l'habitació, tot va segons l'horari previst. No sabem per quina raó se'ns ha tancat la porta del lavabo, suposem que ha estat el peque. La cosa és que, quan he tornat de sopar amb ell, he hagut de trucar a manteniment perquè me l'obrissin perquè tenia el bibe a dins. El que havia de ser un moment resulta que ha estat gairebé una hora, amb tres tècnics i el director de l'hotel mirant, el peque bramant perquè volia el bibe i els veïns de Reus que també s'hi han apuntat perquè han vingut a acomiadar-se. Ah, i el Juan, el guia, que sense ell no ens entenem amb ningú. Total, un circ al mig del passadís, a les 10 de la nit.
Bé, us passo la informació dels vols de demà:
Beijing-París (AF129) - Sortida 9:30h Arribada 14:20h
Paris-Barcelona (AF1948) - Sortida 15:45 Arribada 17:25h - Terminal 1
Fins demà!!!!!!!!!
És la tercera vegada que intento posar-me a escriure. Les altres dues m'han interromput la parella de Reus, que necessitaven l'ordinador perquè estaven pendents de notícies. Finalment es queden i se'n tornen cap a Xian a buscar una altra nena que els hi han assignat. Hem estat ben entretinguts amb aquest tema, i hem patit molt, però ara ja està i sembla que la cosa s'acabarà bé.
Seguint amb la crònica, ahir vam sopar el famós pato laqueado (o ànec lacat, o laquejat, o com sigui). Què voleu que us digui?? Segueixo preferint la truita de patates. No està malament, però no li vaig trobar la fama per enlloc. Un restaurant molt fashion, amb plats molt grans i no massa menjar, a unes hores que no són per anar amb bebés pel món. En fi, però ara ja podem dir que n'hem menjat, i a Beijing.
Avui hem tingut el dia lliure i hem tornat al Yashow a comprar. Abans, però, hem passat pel consolat a buscar els passaports dels peques, amb el visat. En Maiol ja està fins i tot registrat i inscrit al llibre de família. Hem trobat un noi superenrotllat que ens ho ha tramitat tot. Resulta que (no us ho perdeu) és de Madrid, però parla un català impecable, segons ell amb accent una mica xava, però que ha après al mateix consolat, perquè la majoria de companys són catalans. Per a que després vagin dient...
Jordi: no t'hem comprat la camisa. Teníem el temps molt just i no ens hem pogut entretenir massa. De fet, hem hagut de sortir aquesta tarda a acaber de fer quatre compres que ens faltaven. Hauràs de tornar a Xina i intentar-ho tu, jeje.
Bé, doncs res més. Llevat d'un folklore que hem tingut fa una estona a l'habitació, tot va segons l'horari previst. No sabem per quina raó se'ns ha tancat la porta del lavabo, suposem que ha estat el peque. La cosa és que, quan he tornat de sopar amb ell, he hagut de trucar a manteniment perquè me l'obrissin perquè tenia el bibe a dins. El que havia de ser un moment resulta que ha estat gairebé una hora, amb tres tècnics i el director de l'hotel mirant, el peque bramant perquè volia el bibe i els veïns de Reus que també s'hi han apuntat perquè han vingut a acomiadar-se. Ah, i el Juan, el guia, que sense ell no ens entenem amb ningú. Total, un circ al mig del passadís, a les 10 de la nit.
Bé, us passo la informació dels vols de demà:
Beijing-París (AF129) - Sortida 9:30h Arribada 14:20h
Paris-Barcelona (AF1948) - Sortida 15:45 Arribada 17:25h - Terminal 1
Fins demà!!!!!!!!!
5 d’agost del 2010
Això s'acaba!!
Bé, ja falta menys!! Tothom al grup estem molt cansats i amb ganes de tornar a casa. Estem farts de menjar xinès i de passejos amb bus amb els peques. I això que avui hem trobar un restaurant súperguai, on hi ha menjar força occidental (he menjat amanida verda amb oli d'oliva!!!!!!!!!) molt bé de preu. A la sortida hem anat fins l'entrada d'un mercat (al pobre Joan li han vingut basques i no hem pogut anar més enllà) on s'hi ven menjar preparat, entre el qual escorpins que encara belluguen, cucs variat i serps de diferents colors. Becs!! No puc penjar les olors però, si ho pogués fer, tampoc no ho faria. No us vull tan malament...
Al matí hem anat a visitar el xalet d'estiu de l'emperador (Palau d'Estiu). El paio ja s'ho muntava bé, ja. Crec que és el que més m'ha agradat. També s'ha de dir que aquí no fa aquella calor tan brutal de Zhengzhou, per la qual cosa passejar és molt més agradable.
Aquesta nit toca sopar DeLuxe en un restaurant no massa lluny de l'hotel. Menjarem ànec lacat, que és veu que és el plat estrella. En fi, jo tinc ganes de truita de patates i de pa amb tomàquet, què voleu que us digui??
Aquesta tarda, quan els Herrera (tots) es despertin de la migdiada, suposo que tornarem al Yashou a regatejar una estona. Demà tenim dia lliure. A la tarda, però, toca fer maletes, perquè dissabte matinem molt. A 2/4 de 6 sortim cap a l'aeroport. El vol surt a 2/4 de 10, però volem arrbar d'hora per veure si aconseguim els seients amb bressol.
Bé, al vespre més. Petons orientals.
Al matí hem anat a visitar el xalet d'estiu de l'emperador (Palau d'Estiu). El paio ja s'ho muntava bé, ja. Crec que és el que més m'ha agradat. També s'ha de dir que aquí no fa aquella calor tan brutal de Zhengzhou, per la qual cosa passejar és molt més agradable.
Aquesta nit toca sopar DeLuxe en un restaurant no massa lluny de l'hotel. Menjarem ànec lacat, que és veu que és el plat estrella. En fi, jo tinc ganes de truita de patates i de pa amb tomàquet, què voleu que us digui??
Aquesta tarda, quan els Herrera (tots) es despertin de la migdiada, suposo que tornarem al Yashou a regatejar una estona. Demà tenim dia lliure. A la tarda, però, toca fer maletes, perquè dissabte matinem molt. A 2/4 de 6 sortim cap a l'aeroport. El vol surt a 2/4 de 10, però volem arrbar d'hora per veure si aconseguim els seients amb bressol.
Bé, al vespre més. Petons orientals.
4 d’agost del 2010
Avui hem anat a veure la Gran Muralla Xina
Si senyors i senyores, avui hem anat a veure la Gran Muralla, hem tingut la gran sort que ha plogut tota l'estona, pero no una pluja de ximiximi, no senyors a bot i barrals, segur que molt poca gent pot explicar la sensacio de mullar-se tot i portar paraigua, no veure mes de 100 metres i estar a la Gran Muralla una obra d'art.
Tots i aixi hem comprat unes postaletes per poder fer-nos una idea de com es el pati sense pluja.
Nomes ens queden dos dies, TREMOLEU que ja tornem, demà anirem al palau d'estiu i a la nit a un restaurant de luxe a menjar "Pato Laqueado", si tenim temps per la tarde tornarem al mercat de les imnitacións.
Avui he comprat musica Xinesa, infantil, d'autor i traduicional, dvd infantil amb 6 unitats 20 juanes sense regateijar, al Maliol li han agradat.
Be us deixo, Paca tranquila en principi arribem a Barna a la Terminal 1 a les 17'30 del dissabte, pero ja ho confirmarem.
Salut i coratge.
Tots i aixi hem comprat unes postaletes per poder fer-nos una idea de com es el pati sense pluja.
Nomes ens queden dos dies, TREMOLEU que ja tornem, demà anirem al palau d'estiu i a la nit a un restaurant de luxe a menjar "Pato Laqueado", si tenim temps per la tarde tornarem al mercat de les imnitacións.
Avui he comprat musica Xinesa, infantil, d'autor i traduicional, dvd infantil amb 6 unitats 20 juanes sense regateijar, al Maliol li han agradat.
Be us deixo, Paca tranquila en principi arribem a Barna a la Terminal 1 a les 17'30 del dissabte, pero ja ho confirmarem.
Salut i coratge.
Nova tanda de fotos
Paraules escrites per en Joan (suposo)
"Aixó d'anar amb tricicle us prometo que no cansa gents i es molt ecologic, i divertit."
3 d’agost del 2010
Algunes respostes
Hola Jordi, Sí el mercat al que varem anar ahir és el YaShou. Avui hem anat al de la seda, que si fa no fa és del mateix estil. Els nens estan encantats, això de regatejar a mort els hi agrada moltissim. Suposo que tornarem al YaShou i mirarem de trobar la teva camisa... Avui l'Oriol s'ha comprat una càmera de vídeo "Sony" per 500 yuans (uns 60 euros, em sembla que sortia per 6000). El Pol s'ha comprat equipament d'esquí "Columbia" i "Spider" per 360 yuans (l'anorak sol sortia per 2800).
Helena, em sembla recordar que en un comentari anterior vaig parlar de les olors. Varien segons si la Xina és més o menys profunda. Com més profunda, pitjor. A Xangai i a Beijing les olors són com a Barcelona, si fa no fa. I si et fiques pels carrerons (Hutong) et pots trobar amb olors semblants a les d'alguns carrers del Raval o del Xino... Els semàfors són com a tot arreu, un estorb per als ciutadans que caminem. A Beijing es respecten més que a Xangai i que a Zhengzhou. De fet, no sé perquè hi ha semàfors a Zhengzhou...
Bé, estic molt espessa, acabem d'arribar d'una sortida llarga i he volgut baixar a escriure una estoneta. Avui hem visitat un temple Lama molt xulo, després ens han dut a dinar a un Xino (jeje) i a la tarda al Silk Market. Demà toca Gran Muralla, i no tornarem abans de les 5 de la tarda, o sigui que toca descansar per estar en forma.
Suposo que en Joan es connectarà al vespre una estona i enviarà algunes fotos al Xavi per a que les pengi. Aquest hotel no té proxy, per la qual cosa no puc penjar cap de les pelis superdivertides que tinc del terrorista, i tampoc les puc enviar al Xavi perquè pesen massa. Us haureu d'esperar a que tornem a Tivissa.
Rosa: Per moooooooolts anys!!!!!!!!!!!!!!!! L'any vinent a Londres????? Ja parlarem quan torni. Truca'm sispli!!!
Petons budistes per a tothom!!!!
Helena, em sembla recordar que en un comentari anterior vaig parlar de les olors. Varien segons si la Xina és més o menys profunda. Com més profunda, pitjor. A Xangai i a Beijing les olors són com a Barcelona, si fa no fa. I si et fiques pels carrerons (Hutong) et pots trobar amb olors semblants a les d'alguns carrers del Raval o del Xino... Els semàfors són com a tot arreu, un estorb per als ciutadans que caminem. A Beijing es respecten més que a Xangai i que a Zhengzhou. De fet, no sé perquè hi ha semàfors a Zhengzhou...
Bé, estic molt espessa, acabem d'arribar d'una sortida llarga i he volgut baixar a escriure una estoneta. Avui hem visitat un temple Lama molt xulo, després ens han dut a dinar a un Xino (jeje) i a la tarda al Silk Market. Demà toca Gran Muralla, i no tornarem abans de les 5 de la tarda, o sigui que toca descansar per estar en forma.
Suposo que en Joan es connectarà al vespre una estona i enviarà algunes fotos al Xavi per a que les pengi. Aquest hotel no té proxy, per la qual cosa no puc penjar cap de les pelis superdivertides que tinc del terrorista, i tampoc les puc enviar al Xavi perquè pesen massa. Us haureu d'esperar a que tornem a Tivissa.
Rosa: Per moooooooolts anys!!!!!!!!!!!!!!!! L'any vinent a Londres????? Ja parlarem quan torni. Truca'm sispli!!!
Petons budistes per a tothom!!!!
2 d’agost del 2010
Segon dia a Beijing
Doncs seguim sense connexió a l’habitació. Hi ha gent que baixa al vestíbul a connectar-se, puja amb l’ordinador encès i aconsegueix tenir internet a l’habitació. De fet, el Pol diu que ho va fer ahir a la net, però nosaltres ho hem provat i no hi ha manera.
Ahir va ser un dia dur. Vam fer massa coses amb els nens i al vespre vam acabar tots esgotats. Avui ha estat més tranquil. En Juan (el nostre guia) ens ha dut a un Hutong, que són barris amb carrerons i casetes petites. Allà ens han passejat una estona en tricicle i hem visitat una vivenda particular que resulta que és d’un professor de KungFu que va tenir el mateix mestre que Jet Li (un actor xinès de pel•lícules de cops que als meus fills grans els hi agraden moltíssim). L’Aran s’ha quedat al•lucinat.
Després hem tornat a l’hotel i hem tingut la resta del dia lliure. Hem dinat a un Pizza Hut i, després d’una bona migdiada, hem anant, per fi, a un dels macromercatsxinesos a comprar roba. Quina passada!!! I quin tip de regatejar. Jo això ho deixo al Joan, perquè sóc incapaç. Total, que ens hem gastat tots els Yuans que dúiem i hem hagut de comprar dues maletes per poder marxar dissabte. Ha estat molt divertit. Demà no sé si tornarem a anar-hi o en Juan ens durà al Mercat de la Seda.
A part de tot, ja tenim el passaport d’en Maiol, per la qual cosa tornem segur dissabte (és que no estava massa clar. Ens ha costat una pasta, però ens l’han enviat des de Henan. Així, doncs, demà acabem d’arreglar tots els papers i ja haurem acabat amb la burocràcia. Una altra bona notícia és que a la parella de Reus els hi han assignat una altra nena, aquesta de 7 anys, i estan pendents de notícies de Madrid. Si tot surt bé, dijous tornen cap a Xi’an i s’hauran de quedar una setmana més per acabar amb la paperassa. Quan ens ho han dit ens hem emocionat tots un munt. Segur que els anirà bé.
Doncs res més. A veure si demà no estic tan cansada i baixo una estoneta al vestíbul (estic escrivint en un word per a que en Joan faci un copy/paste ). Petons a tothom i gràcies pels comentaris.
Rosa: quan marxes a Bretanya?? Ens veurem abans?? I Àlex: cap problema. Digues-li al abuelo que li porto un paquet de postals.
Ahir va ser un dia dur. Vam fer massa coses amb els nens i al vespre vam acabar tots esgotats. Avui ha estat més tranquil. En Juan (el nostre guia) ens ha dut a un Hutong, que són barris amb carrerons i casetes petites. Allà ens han passejat una estona en tricicle i hem visitat una vivenda particular que resulta que és d’un professor de KungFu que va tenir el mateix mestre que Jet Li (un actor xinès de pel•lícules de cops que als meus fills grans els hi agraden moltíssim). L’Aran s’ha quedat al•lucinat.
Després hem tornat a l’hotel i hem tingut la resta del dia lliure. Hem dinat a un Pizza Hut i, després d’una bona migdiada, hem anant, per fi, a un dels macromercatsxinesos a comprar roba. Quina passada!!! I quin tip de regatejar. Jo això ho deixo al Joan, perquè sóc incapaç. Total, que ens hem gastat tots els Yuans que dúiem i hem hagut de comprar dues maletes per poder marxar dissabte. Ha estat molt divertit. Demà no sé si tornarem a anar-hi o en Juan ens durà al Mercat de la Seda.
A part de tot, ja tenim el passaport d’en Maiol, per la qual cosa tornem segur dissabte (és que no estava massa clar. Ens ha costat una pasta, però ens l’han enviat des de Henan. Així, doncs, demà acabem d’arreglar tots els papers i ja haurem acabat amb la burocràcia. Una altra bona notícia és que a la parella de Reus els hi han assignat una altra nena, aquesta de 7 anys, i estan pendents de notícies de Madrid. Si tot surt bé, dijous tornen cap a Xi’an i s’hauran de quedar una setmana més per acabar amb la paperassa. Quan ens ho han dit ens hem emocionat tots un munt. Segur que els anirà bé.
Doncs res més. A veure si demà no estic tan cansada i baixo una estoneta al vestíbul (estic escrivint en un word per a que en Joan faci un copy/paste ). Petons a tothom i gràcies pels comentaris.
Rosa: quan marxes a Bretanya?? Ens veurem abans?? I Àlex: cap problema. Digues-li al abuelo que li porto un paquet de postals.
1 d’agost del 2010
Primer dia a Beijing
Primer destacar que aui fa molta menys calor nomes estem a 31 graus, es pot veure el cel i si camines no et mulles, i hem aprofitat, diuen que aquesta setmana ploura dos dies, i si plou no podem fer visites, i el dit avui hem anat a la Plaça de Tiananmen (de collita Herrera la transcripció del nom, pero si us ho poso en Xines no ens enterem ningu), a visitar la Ciutat Prohibida, rieu de manifestacions de 1 milio 800 mil persones, aqui viuen uns 20 milions i prometo que semblaba que estaven tots fen el mateix, visitant la ciutat prohibida.
Hi ha mes gent que el metro de Barcelona a l'hora punta, es increible.
Hem decidit que començarem a passar de visitar temples i palaus, nomes fas que correr, esquivar a gent, vigilar que no es perdi ningu, natros sols ja som 6, i al final et dona la sensacio que vas amb el coet al cul i acabes el dia cansat i no compensa.
Estic indignat amb l'hotel de 5 estrelles i si vols internet a l'habitació el tens de pagar, estic a la sala central escoltant musica en directe i omplint les 4 ratlles del dia, aixo si m'han demanat si volia pendre re i els he dit que volia internet a l'habitació, ha rigut i ha marxat. El xinesos quant no t'entenen riuen i marxen.
L'Oriol diu que vol anar a Tivissa, i no ha trobat cap taxi que el vulgui portar.
Ara intentare enviar alguna foto per ilustrar aquest blok i fer mes bona vista.
Petons desde Beijing.
Hi ha mes gent que el metro de Barcelona a l'hora punta, es increible.
Hem decidit que començarem a passar de visitar temples i palaus, nomes fas que correr, esquivar a gent, vigilar que no es perdi ningu, natros sols ja som 6, i al final et dona la sensacio que vas amb el coet al cul i acabes el dia cansat i no compensa.
Estic indignat amb l'hotel de 5 estrelles i si vols internet a l'habitació el tens de pagar, estic a la sala central escoltant musica en directe i omplint les 4 ratlles del dia, aixo si m'han demanat si volia pendre re i els he dit que volia internet a l'habitació, ha rigut i ha marxat. El xinesos quant no t'entenen riuen i marxen.
L'Oriol diu que vol anar a Tivissa, i no ha trobat cap taxi que el vulgui portar.
Ara intentare enviar alguna foto per ilustrar aquest blok i fer mes bona vista.
Petons desde Beijing.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)