Mani a Ascó

Avui hem fet cas de la consigna i no hem deixat que els nostres fills menors d'edat s'acostin al Papa (els grans ja fan el que volen). De fet, els hem enviat ben lluny, a l'altra punta de país, a una activitat molt més productiva: la mani contra el cementiri nuclear que la CANC ha organitzat a Ascó.
En Maiol ha aprofitat i també hi ha dut la mascota de la classe, un esquirol que es diu Fabi, perquè vagi prenent consciència (quan pugui descarregar la foto ja la penjaré).
En Ramon, com sempre, ha immortalitzat les imatges i les ha penjat a youtube. Podeu veure-les aquí. Hi trobareu en Joan, l'Oriol tocant la gralla i en Maiol al cotxet.
I també podeu veure en Maiol al blog del Joan Herrera (el d'ICV), que ens han demanat permís i els hi hem donat. És que el nen ha agafat un micro, s'ha posat a fer un dels seu parlaments i, és clar, l'han vist tan espavilat que l'han volgut immortalitzar. Només surt al principi, o sigui que no cal que us empasseu la campanya electoral, jeje, que només faltaria que militant a ERC us penséssiu que vull que voteu ICV.
Quina cara d'angelet, oi?
I per acabar, com que no n'ha tingut prou amb el micro, s'ha apoderat del mall del timbal i ha donat un concert a tothom qui l'ha volgut escoltar, per no ser menys que l'Oriol amb la gralla.

Després de tanta activitat, evidentment, s'ha adormit al cotxe i ha acabat dinant a les 5.

Tots Sants o la Toussaint

Com cada any per Tots Sants la famíla bretona ens ha fet una visiteta. La Valérie i l'Emmanuel, amb en Baptiste, en Jocelyn i l'Isaure s'han allotjat en un apartament de Pierre et Vacances, al Golf Bonmont. En Robert i la Menette s'han quedat a Tivissa, però han dormit al càmping car. I a casa s'hi ha quedat la Laurence amb la Judith i l'Anael, i en Jordi el cap de setmana.
Han faltat la Nadège i en Jerôme amb en Paul i l'Antoine, que enguany han "emigrat" a Mayotte, una pedra francesa al mig de l'oceà, no massa lluny de Madagascar, on han anat a fer-hi de profes.
En Maiol, com que tenia la padrina a casa, aquesta setmana ha fet campana a la guarderia.

Tot ha anat més o menys com sempre: sortida al centre comercial de Tarragona per comprar-li roba a la Judith pel seu aniversari (ja té 15 anys!!!), recollida d'olives que se'n van cap a Bretanya (esperem que en torni algun pot, que les preparen boníssimes) i fabricació totalment artesana de panellets, és a dir, trencar ametlles, escaldar-les, pelar-les, torrar-les, triturar-les, fer la pasta i esperar que la mainada la utilitzi de plastilina.
També hi ha hagut sortides boletaires, tot i que no tan productives com la de Berga, però que no han estat gens malament.
La Judith també ha aprofitat per fer-se la foto de rigor amb el padrí i la padrina, que no sempre és possible.
I en Maiol ha conegut finalment l'Isaure, la "cosineta" bretona de la seva edat. Ara només falta l'Antoine. A veure se aquest estiu coïncidim...

Com podeu veure, en Maiol no ha perdut l'oportunitat de dur de paquet, a la seva moto, en Baptiste.
I la Isaure ha aprofitat l'estada per fer-se molt amiga de la Iona.

Ah, i amb tot, l'Oriol s'ha dedicat a seguir fent"parkour" amb el seu col·lega Martí. Els podeu veure aquí i, de passada, feu un tour turístic per Tivissa.

Santa Úrsula

Diumenge 24 va ser Santa Úrsula. Com que enguany encara no havíem anat a cap actuació castellera vam decidir que aquesta no ens la podíem perdre. Així, doncs, cap a Valls!!

Si us mireu bé la foto, al darrere de la canalla i davant dels grallers, a l'esquerra de la imatge, hi veureu en Joan amb en Maiol a coll, just abans d'entrar a plaça. La diada va anar d'allò més bé. Li vàrem passar la mà per la cara a la Vella amb un 3 de 9, un 5 de 9 i un 4 de 9, tots amb folre. Genial!! Visca la Joves!!
A més a més, vàrem quedar amb en Ramon y l'Antònia, que van venir amb l'Aina Duoduo, y amb la Marta i l'Amadeu, que van portar en Pau. No ens varem poder quedar a veure l'actuació perquè teníem taula reservada a Fontscaldes, però en Joan es va quedar fins al segon castell.

En Pau es mira el peu.

Tots a la taula, menys en Ramon, que no sé on era, i l'Amadeu que fèia de fotògraf.

Heu vist que dret que s'aguanta?? Per Nadal a córrer!!

I la passejadeta de després, per pair el dinar.
Ens va fer un dia preciós i va anar tot molt bé. Faltàven les altres famílies: en Quim i la Cristina, amb l'Èric i la Shu, i l'Andreu i la Clàudia, amb l'Eloi i la Cassandra, que tenien altres compromisos.
A veure si, amb una mica de sort, ens veiem abans de Nadal, que estaria bé, no?

Arribada de l'Aina

Finalment l'Antònia i en Ramon van arribar el 19 d'agost, amb l'Aina Duoduo, via Amsterdam. L'Amadeu i la Marta, amb en Pau, i nosaltres sis els vam anar a rebre, de passada cap a Tordera.



I, també finalment, la Cassandra va trobar la càmera de fer fotos i em va enviar la foto de grup que ens vam fer, just abans de sortir de l'aeroport, tots plegats fets farinetes, després de gairebé 24h de viatge.

Planoles, 25 de setembre

Avui és l'aniversari de la Maria. En fa 50 i marxem a Planoles a celebrar-ho. Com que en Joan té molta feina, doncs farem un puja-baixa. És a dir, Tivissa-Planoles-Tivissa en el mateix dia. Súper.
Quan ja anavem per Tarragona, en Joan se n'ha adonat que s'havia descuidat la motxila d'en Maiol, amb els bolquers, els biberons, la roba d'abric, etc... però, és clar, anàvem amb el temps just i no podíem fer mitja volta per anar-ho a recuperar. Total, a Ripoll ha tocat aturar-se a l'Esclat i a la farmàcia per comprar bibes, xumets, tetines, llet, bolquers i tovalloletes. No hem tingut temps de buscar una botiga de roba i l'Anna, la neboda de la Maria, li ha deixat un polar que anava arrossegant pels peus.


A les dotze havíem quedat tothom a l'estació, per rebre l'homenatjada amb pancartes. Hauríeu d'haver vist la cara que ha posat quan ens ha vist perquè, és clar, les seves filles la duien enganyadíssima.
Tot seguit hem anat al Casino i fora, a l'entrada, ha hagut de fer un joc de l'oca gegant, amb proves incloses. Després en Jep, el dels mots encreuats de la Vanguardia, li ha preparat un auto-definit que ha costat una mica, però que finalment s'ha resolt.


Amb això, ja s'ha fet l'hora de dinar. Amanida i paella boníssimes, amb pastís d'aniversari.
A les postres hem aprofitat per donar-li el regal. La Maria fa molt de temps que escriu. Poemes, relats curts i tot allò que li passa pel cap. Les seves germanes, la Pura i la Lourdes, junt amb les seves filles, la Laura i la Marta, han recopilat tot el que han anat trobant i ho han fet editar. El resultat ha estat un llibre de gairebé 100 pàgines, la mar de xulo, que l'ha fet plorar com una nena petita. De fet crec que hem plorat tots.

I aquí no s'acaba la cosa perquè, havent dinat, uns col·legues músics del poble ens han ofert una petita sessió de ball durant la qual la Maria, que no en sabia res, ens ha anat dedicant un exemplar del seu llibre per a cadascú. Molt guai.

I aquí sí que finalitza la festa per a la representació de les Terres de l'Ebre. A quarts de 7 de la tarda toca anar fent camí per tornar cap a casa. Així, doncs, cap al cotxe i a fer tres horetes més. Genial.
Per molts anys, Maria!!!

Circ

El 5 d'octubre en Maiol, acompanyat per en Pol, que no tenia classe, va anar a veure un circ que havia aterrat a Tivissa. Diu que s'ho va passar molt bé, però com que no se'n va dur la càmera, doncs no hi ha fotos, només unes quantes que va fer l'Arnau quan els va acompanyar.
A la sortida va poder tocar tots els animalons, entre ells una serp que el seu germà gran es va penjar del coll. Sort que no ho vaig veure!!


Aquí estan tots dos, sortint de la guarderia.

Canyamars 1, 2 i 3 d'octubre

Aquest cap de setmana hem sortit. Hem quedat amb antics companys i companyes de Joventut a Canyamars, a casa de la Pitu (M. José).
Hem passejat i hem trobat bolets, fulles, glans i castanyes (al mercat) que portarem dilluns a la guarderia perquè ja estem començant a treballar la tardor.
El temps ha estat molt humit i a la nit ha fet força fred, però dissabte a la tarda va sortir una estoneta el sol i va escalfar l'aigua de la piscina, i en Gonçal, l'Oriol, l'Helena i en Maiol van aprofitar per fer un banyet. Ah, i en Joan també.
La resta (Francesc, Imma, Pitu, Empar i jo) ens ho miràvem mentre l'anfitriona em feia la manicura i aprofitava un mosquit, estacionat al meu front, per venjar-se de totes les malifetes que li he infligit durant la vida i donar-me una bona bufa que, tot s'ha de dir, ens va deixar a tots bocabadats.
A part d'aquest incident, tot va anar de maravella. Ens ho vam passar molt bé, vam recordar vells temps i vam decidir que ens veuríem més sovint, cosa que sempre diem i que mai no fem. En fi, però s'intentarà, almenys per part meva.

La Seuba, 15, 16 i 17 d'octubre

El cap de setmana 15, 16 i 17 d'octubre vam tenir sortida familiar. Vam estar prop de Berga, a Montmajor, a la masia que la meva cosina Anna té llogada junt amb quatre famílies més. N'érem un munt, 17 en total. Nosaltres cinc (l'Aran treballava a la Fira de Móra), en Jordi i la Laurence amb les nenes, la iaia Rosita i l'avi Ramon, l'Anna i l'Antonio i els anfitrions, l'Anna i en Carlos amb la Irati i l'Íker.
Vam tenir un cap de setmana molt bo. El temps va acompanyar i vam poder anar a "caçar" bolets. En varem trobar un munt, tants que no ens els vam acabar. Fins i tot jo, que de boletaire només tinc el que em ve donat per la genètica, en vaig trobar una dotzena ben bona, a banda d'una pila de camagrocs. M'hauré de comprar un cistell perquè m'ho vaig passar pipa.

En Maiol s'ho va passar súper amb la Judith, l'Anael, la Irati i l'Íker. Va jugar, va córrer, va tocar la bateria, va cantar i va ballar. El resultat va ser un esgotament total que el va fer dormir 12 hores seguides tots dos dies. Tot un rècord!

La casa és preciosa, molt gran i al bell mig de la natura, sense cap tipus de perill. Romaní, farigola, codonys, figues, foc, rèptils, bolets..., molta tranquil·litat, bon rotllo i històries de por la tia Faustina. Res, que els dos dies es van fer curts. A veure si ho podem repetir de cara a la primavera, allà mateix o on sigui.

La nota "trista" va ser que l'Aran no va poder venir i, justament diumenge, complia els 18 anys. El vam trucar, però no és el mateix. I com que no acaba de treballar fins que no s'acabi la fira, doncs no ho podrem celebrar fins a la castanyada. Aleshores aprofitarem que estarà per aquestes contrades la representació bretona i celebrarem també l'aniversari de la Judith, que el dia 19 va fer 15 anyets.

Fotos

No tinc massa temps per escriure, en Maiol no em deixa!! Així, doncs, en comptes d'escriure, penjo algunes fotos per a que pugueu veure com va creixent, que és més ràpid. Aquestes són de setembre:


Aquí el teniu, berenant, mentre mira el Pingu.


I aquí fent judo, al costat de l'Aran. Aquesta foto, del 9 de setembre, és el primer fotograma d'una minipeli que he intentat penjar, però m'ha estat impossible.


L'11 de setembre, arrossegant cap a casa la cadireta que li va regalar la Rosó petita.

Ajudant el pare, a Lúmine, a fer un solitari.

A l'Esclat, durant la festa que van fer per als nens i nenes que havien presentat dibuixos al concurs. En Maiol no en va fer cap, però com que tothom a la botiga el coneix, doncs el van convidar. Hi va haver pallassos i actuacions, i s'ho va passar pipa.

Amb el seu papa, passejant per l'Hospitalet.

Mirant la tele amb els seus germans mentre destrossa l'intèrfon i la Iona li demana pipes a l'Aran.
I el banyet, al final del dia. Ja sé que la banyera li va justeta, però és que la nostra li va gran i costa molt d'emplenar.

Plou

Doncs sí, plou. Després de la treva d'ahir, avui sant tornem-hi. I quan plou no podem sortir de casa. I és una agonia perquè en Maiol necessita moviment. Avui tocaven classes de xinès. Quan ha sortit de la guarde, el seu pare l'ha dut a veure el seu amic, que encara no sé com es diu, i que farà dos anys el mes que ve. Per tant, es porten dos mesos. El primer dia la mare, que porta un restaurant xinès a Móra d'Ebre, i que parla mandarí, ens va comentar que no li havia sentit dir res en xinès, però avui diu que sí, que ha dit alguna cosa, o sigui que sembla que anem recuperant. De moment hi anirà una estoneta els dilluns i els dijous.

Després, mentre queia el diluvi universal, hem tornat a casa. He aconseguit que s'estigués uns minuts tranquil veien en Pingu, però només ha durat fins que m'ha vist a mi preparar el sopar.
Com que no hi havia manera de fer-lo callar, doncs li he posat el davantal de l'Aran, li he donat un ganivet enorme (de plàstic) i una pastanaga, i així he aconseguit tenir-lo entretingut la estona justa de fer el sopar.

Aquí el teniu, amb la Maula muntant guàrdia, a veure si cau alguna coseta...

Apa, doncs, petons culinaris per tothom.

Algunes imatges de l'agost

Bateig de mar, amb l'Oriol















Dormint amb el nino de l'Alba















Posant-se be per a la foto que li va fer la "tieta" Luisa















Menjant tot sol, per si algú ho dubtava















A la banyera, amb part del club de fans















A la placeta, jugant amb l'Àlex

La "tieta" Montse també li va fer un munt de fotos a la piscina, però sempre que me les ha vingut a portar jo no hi era. Quan les aconsegueixi ja miraré d'inserir-les.

Fins la propera!

Tot arriba

Semblava que no, però setembre ja és aquí i en Maiol avui, dia dos, ha començat la guarderia amb la seva súpermegamotxilla. De moment només una horeta, però ja anirem incrementant el temps, segons es comporti. L'he deixat a les 9h i la Marga i la Ioli s'han quedat sorpreses que no plorés i que, a més, els fés un petó, hehehe, encara no saben que és un 4x4.

A banda, i com que el nen no hi és, tinc un momentet per afegir cosetes al blog, que el tenia abandonat, però és que quan és a casa no se'l pot deixar sol perquè no saps mai quina n'està fent.

Aquest primer mes amb ell hem tingut de tot: plors, rialles, enuigs... com amb qualsevol altre nen o nena.

Ha conegut gairebé tota la família i part dels amics i amigues, que han anat passant per casa aquest agost. Amb la resta ja anirem quedant, que són molts i tenim temps. Ha conegut també els nens i nenes del poble, quan anem a jugar a la placeta. Com que és la novetat, doncs tothom ha jugat amb ell, que està encantat amb el seu club de fans.

A l'hora del bany també acostuma a tenir públic: la Rosó vé quan pot, ha vingut l'Estefania i ara tenim abonades a la Litang, a la Bruna i a l'Ona. El que no porta massa bé és la son. S'adorm molt bé, però cap allà les 3h es desperta i, alguns dies, també ho fa a les 5h. Suposem que ho anirà regulant, esperem... I les hores dels àpats també són una mica especials. Acostuma a menjar de tot, però no massa. Vol menjar sol, i no entèn que hi ha coses, com la sopa, que les hi ha de donar un adult, perquè a més, al nen li agrada porquejar... sempre. O sigui, que sovint tenim drama i acaba castigat de cara a la paret (lligat a la trona, evidentment). Bé, una odissea.

Doncs pretenia penjar l'escrit aquest matí, però m'ha estat impossible. Quan he tornat amb la perla no m'he pogut quedar a baix perquè si no el controlo em col·lapsa la rentadora, o me l'engega, o m'apaga l'assecadora, o em frega el pis (estil xinès, suposo), o remena l'ordinador del seu pare, o neteja el wàter o...

Així, doncs, ja veieu a quina hora l'he publicat, i m'hi he posat a un quart de deu del matí, ho juro. Sort que és hora local. Bé, aprofitant, us comento que el primer dia de guarderia (de fet ha estat una primera hora) ha estat tot un èxit. La Marga i la Ioli s'han quedat al·lucinades perquè, a més, s'ha dedicat a provar l'esmorzar de tothom i després a imitar tot allò que es feia per l'aula, com a bon producte xinès. Hem quedat que demà ja hi anirà full time i que, si hi ha cap problema, ja ens avisaria. Genial!!!

Apa, bona nit. Un dia d'aquests, més aventures de l'àlien.