Plou

Doncs sí, plou. Després de la treva d'ahir, avui sant tornem-hi. I quan plou no podem sortir de casa. I és una agonia perquè en Maiol necessita moviment. Avui tocaven classes de xinès. Quan ha sortit de la guarde, el seu pare l'ha dut a veure el seu amic, que encara no sé com es diu, i que farà dos anys el mes que ve. Per tant, es porten dos mesos. El primer dia la mare, que porta un restaurant xinès a Móra d'Ebre, i que parla mandarí, ens va comentar que no li havia sentit dir res en xinès, però avui diu que sí, que ha dit alguna cosa, o sigui que sembla que anem recuperant. De moment hi anirà una estoneta els dilluns i els dijous.

Després, mentre queia el diluvi universal, hem tornat a casa. He aconseguit que s'estigués uns minuts tranquil veien en Pingu, però només ha durat fins que m'ha vist a mi preparar el sopar.
Com que no hi havia manera de fer-lo callar, doncs li he posat el davantal de l'Aran, li he donat un ganivet enorme (de plàstic) i una pastanaga, i així he aconseguit tenir-lo entretingut la estona justa de fer el sopar.

Aquí el teniu, amb la Maula muntant guàrdia, a veure si cau alguna coseta...

Apa, doncs, petons culinaris per tothom.