XANGAI

Xangai és un caos. Un caos organitzat. Suposo que hi deu haver normes de circulació, més o menys com a tot arreu, però és que tothom se les passa pel "forro". Tot i això, encara no hem vist cap accident, ni tan sols una petita ratllada a cap vehicle de cap mena. Perquè per aquí hi ha de tot i tothom viu perillosament: milers de cotxes, milions de motos, autobusos, camions i furgonetes. I pel mig, i a sac, les bicis: les individuals i les que porten el carretó al darrere. Hem vist famílies senceres en mobilette, la mare al darrere amb el nadó en braços, dormint, rickshaws i carretons plens de “mercaderies” com aquells que es veuen en alguns pps. Ah! I res de casc. Què és un casc??

La calor inhumana segueix. Aquest matí hem visitat els jardins de Iu Iuan, que estan a la part antiga de la ciutat. Es tracta del palau d'un mandatari de la ciutat que "només" compta amb quatre-cents anys d'antiguitat. Cadires de sàndal que pesen 50 kg, dracs, lleons, lotus... Com que estan a l’aire lliure, d’aire condicionat res de res. Després hem visitat el Temple del Cel: hem vist gent cremant encens i fent ofrenes, monjos vestits de color taronja i un Buda de jade preciós, fet d’una sola peça, que pesa 1000 kg i fa 190 cm d’alçària. Aquest sí que tenia aire condicionat i ens hi hem quedat una estoneta, encara que no ens han deixat fer-li fotos. En sortir hem tingut el flaix del dia: un cal·lígraf escrivia el nom xinès d'en Maiol just quan entravem per la porta i deia, en castellà, "casa feliz". Ens hem quedat tots cinc a ratlles. En Joan ha aconseguit que ens el regalés després de fer cal·ligrafiar el nom de l'Agnès (una amiga d'en Pol que li ho ha encarregat). Hem près un tè en una veritable Casa de Tè, amb tota la parafernàlia i, quan hem sortit, ens han donat mitja horeta per fer alguna compra i començar a regatejar. Això sembla Oh! Europa, traslladat a l’Àsia, amb la diferència que ningú diu “me l’imaginava més gran”. Per cert, de moment qui millor regateja és el Pol.

Al migdia em dinat en un restaurant xinés (je, je, és clar). Jo (la Pilar) no he menjat massa, què voleu que us digui? No en tenia ni idea de què era la majoria del que ens han posat. L'única coincidència amb els xinesos de Catalunya ha estat el porc agredolç i l'arròs blanc. La resta era un peix gelatinós, tendons de vaca amb verduretes, algues, etc... Total, que avui hem sopat al Pizza Hut, pensant-nos que el menjar seria com a tot arreu, i resulta que l’arròs al curri que he demanat era explosiu i només n'he menjat mig plat. Però cap problema, a l'hotel he atacat unes quantes avellanes boníssimes del Camp de Tarragona.

En acabat, hem anat a un espectacle d'acrobàcia i allà sí que hem al·lucinat. Es tracta de diferents números que han format part, alguna vegada, d'algun dels shows del Cirque du Soleil, i ha estat mooooooolt xulo, a més s'hi estava fresquet i hem pogut descansar. Genial.

A la sortida ens han portat a la "Venècia" de Xangai. Un poblet a uns 60 km per autopista de pagament (sí, sí, com a casa), que no sabem com es diu, amb canals i "gondolers" com a Itàlia, i amb una pila de botigues d'un aspecte força poc higiènic, per dir-ho de manera correcta. A més hi havia un munt de paradetes de menjar preparat, que es dediquen a fregir el tofu i que no us explico l’ "olor" que fan. La gent se't tira pràcticament a sobre per a que els hi compris: dones venent peixos vius que acaben de treure dels canals, gent demanant almoina, altres que ens volien llegir el palmell de la mà... Tot molt pintoresc.

Ja han passat un parell de dies i aquesta és l’última nit aquí. Demà hi ha tres famílies que marxen a 2/4 de 8 del matí cap a les diferents províncies per recollir un nen de tres anys i dues nenes (l'Aina, de Reus, i la Julia, de Las Palmas) de 8 i 2 anys que tindran la mateixa tarda. Nosaltres estarem a Xangai fins a les 6, hora en què surt el nostre vol cap a Zhengzhou, capital de Henan, on dilluns, a partir de les 9 del matí (hora catalana) ens trobarem amb en Maiol, de Tivissa, en Pau, de Sant Vicenç dels Horts i una nena d’Olot que ara no recordo com es diu, però que ja us presentaré en el proper lliurament.

Apa, doncs, dema més. Ara li envio unes quantes fotos al Xavi per a que les posi. Petonets xinesos!!!