Cap a Itàlia, passant per la Dordonya

Enguany hem decidit fer vacances de veritat, perquè allò de l’any passat a Xina no es pot dir que fossin vacances. Hem llogat un tros d’autocaravana i marxem cap a Itàlia. Abans, però, passarem per la Dordonya a buscar la Judith, que vindrà amb nosaltres i així l’Oriol no es ratllarà tant.

Com que no tindrem internet, anirem penjant les cròniques a mesura que ens puguem connectar i, quant a les imatges, ja veurem si les podem posar, perquè pesen força i no tinc cap programa per reduir-les.

Comencem:

Dia 10 d’agost

15h25 Sortim de Tivissa amb dues hores de retard. Mal rotllo.

15h40 Ens aturem a Vandellòs perquè volen (de volar, no de voler) els préssecs per tot l’habitacle. La cosa ha estat cosa d’en Joan, que es pensava que l’autocaravana estava exempta de la llei de la gravetat. I no.

16h00 Ens aturem a Cambrils per deixar Flors de Bach per al tete i acomiadar-nos dels avis.

17h25 Recollim en Jordi a Gavà. Poc abans ens n'hem adonat que ens hem descuidat tres coixins, el d’en Maiol, el d’en Joan i el meu. Sort que hem estat a temps que en Jordi ens en deixi, sinó tocava passar per algun lloc a comprar-ne.

19h25 Paradeta a la Jonquera per omplir el dipòsit (70 € aprox) i fer pipis.

Aquí la bestiola que ens durà de viatge

20h00 Ens aturem a prop de Carcassonne a sopar pa amb tomàquet, i seguim una estoneta.

22h00 A fer nones, a 45 kms. de Toulouse.

Dia 11 d’agost

06h30 El despertador Maiol s’ha desconfigurat a causa del viatge, i avui ens ha despertat mitja horeta abans. Superada la prova de la primera nit.

08h45 En route.

09h00 Primer peatge: 29’70€. Baratet.

09h35 Segon peatge: 5€. Simbòlic.

11h00 Ens hem aturat a fer un mos i a fer pipí (no fos cas que s’ompli el dipòsit abans d’hora). Tornem a engegar. L’Eulàlia diu que queden 70 km. per arribar a Montignac.

Quan hi ha pinces de la roba, qui vol joguines???

11h15 Sortim de l’autopista: 15’40€. Buf!

12h30 Arribem a Montignac i truquem a la Valérie, però no contesta. Passem per un Intermarché i aprofitem per fer unes compres. Després decidim buscar un lloc per dinar. L’Eulàlia ens envia a un aparcament obert, a Saint Léon-sur-Vézère. Muntem la paradeta, cuinem, dinem, descansem i prenc la meva primera dutxa campingcarera. Cap problema.

Al cap d’una estoneta truca l’Emmanuel i marxem cap a Montignac. Fa moltíssima calor, crec que és pitjor que Móra, que ja és dir. Al cap de 10 minutets arriben la Laurence, la Judith i l’Anael, que estaven a Bretanya. Amb la Valérie decidim el menú i anem a comprar per sopar a casa seva.

20h00 Sopar de germanor i canvi d’en Jordi per la Judith

22h00 A fer nones

12 d’agost – Aniversari de la Laurence

09h00 Marxem de Montignac.

09h20 Entrem a l’autopista cap a Clermont-Ferrand: 5€.

11h30 Engeguem després de fer un mos i estirar les cames. Hem aprofitat per felicitar la Laurence.

12h20 Peatge: 25’10€ (Clermont-Ferrand).

13h35 Peatge: 16’60€ (Saint Étienne)

15h15 Tornem a engegar després de dinar a IKEA (!!!) a Saint Étienne. Ens hem equivocat de sortida i ens l’hem trobat. Hem aprofitat per fer unes compres, jeje.

16h30 Ja es veuen els Alps!!

17h10 Peatge: 16’50€

17h30 Veiem el Montblanc a l'esquerra.

17h40 Peatge: 7’70€

18h45 Hem comprat al Carrefour i hem posat benzina (96’10€) a Albertville.

20h30 Ens aturem a l’Aire de la Fontaine, un indret entre Saint Gervais i el túnel del Montblanc. Sopem i hi passem la nit.

Una punteta dels Alps, just abans de fer-se de nit, a l'Aire de la Fontaine

La sorpresa del dia ha estat saber que l’Oriol s’ha portat l’equip de música i la taula de mescles, convertint l’autocaravana en un cotxe. Ens n’en fotem dels nengs de Castefa i de les Jenifers, jajajaja.

13 d’agost

09h30 Engeguem. Fa un sol que bada les pedres i hem pogut eixugar les tovalloles abans de sortir.

10h15 Després de mitja horeta de cua, causada per la regulació del trànsit, arribem a l’entrada del túnel del Montblanc. Peatge: 48’70€ (cop de pala!!) per fer 11 km sota terra, a 50-70 km/h.

10h30 Siamo arribatto a Italia!!! Tutto bene!!

11h00 Primer peatge italià: 5’20€ (com diria la Victòria, la risa).

11h15 Paradeta a Aosta per menjar fruita i arreglar la porta de la nevera, que no es pot obrir.

11h50 Prova superada, la nevera ja està operativa i engeguem cap a Arona, a la vora del llac Maggiore.

14h10 Ens aturem a dinar a l’autopista. Tothom ha aprofitat per estrenar-se amb la pasta menys jo (que cutre) que m’he cruspit una amanida amb anxoves i unes mozzarelles petitones i fresques, boníssima. L’Oriol, a més, s’ha fet grillar un entrecot immens. La cosa de grillar ve de que, amb la Judith, hem vist que a l’entrada del restaurant hi posava “autogrill” i ha dit, “ostres, jo no vull grillar res, vull que m’ho grillin...” Per tant, li he dit que ho demanés grillat directament.

15h30 Peatge de sortida: 16’40€

16h00 Ens aturem a Dormelletto, al càmping Lago Azurro, i agafem una parcel·la davant la platja. L’Oriol, la Judith i en Maiol han sortit disparats a banyar-se al llac. Com que a mi em fa iuiu, he aprofitat per fer bugada, que ja tocava.

Ara són les 2/4 de 9 i estem esperant a que ens facin unes pizzes per sopar. Aquest migdia he comprat peix però, no sé com s’ho fan a casa meva, que gairebé sempre aconsegueixen escaquejar-se de menjar-ne.

La vista des del pati de casa

Tenim un cigne aquí mateix, a la vora del llac. En Maiol s’ha emocionat. Estem carregant la bateria de la càmera, a veure si li podem fer una foto...

14 d’agost

10h30 No va ser possible fer-li la foto al Maiol amb el cigne. Una llàstima...

Engeguem amb la bugada feta i la roba endreçada. Hem pagat 67’20€. Ara marxem a donar la volta al llac.

15h00 El llac Maggiore és preciós, i molt gran. La part del nord pertany a Suïssa, i allà ens hem aturat a dinar. A Locarno hem trobat un pàrking per a autocaravanes al costat d’un parc. No ha estat precisament el millor lloc on hem dinat, però ha servit. Engeguem cap a Como.

Un trosset de Lago Maggiore

17h30 Ens hem menjat un gelatto a Luino i hem anat a donar un tomb per estirar les cames. A la vora del llac hi havia un parc infantil amb una d’aquestes fonts que treuen aigua del terra quan menys t’ho esperes, plena de mainada refrescant-se. No cal dir que hem hagut d’aturar en Maiol perquè hi anava de dret. I l’hem aturat per treure-li la roba, no us penseu que no el volíem deixar mullar-se. S’hi ha estat ben bé mitja hora, al·lucinant amb l’aigua i ha sortit tremolant i cridant que en volia més. Després hem passat pel tobogan i els jocs i ja hem tornat cap al cotxe perquè volem trobar algun lloc que estigui bé per dormir.

La perla, refrescant-se en calçotets

20h00 Si el llac Maggiore és bonic, no tinc paraules per descriure el llac de Como. Quina passada!!

Després de donar un munt de voltes, de perdre’ns i d’entrar en un càmping on no hi cabem, trobem un aparcament a Menaggio, un poble molt bonic a la vora del llac. Hem anat a sopar a una trattoria (la primera d’en Maiol) on hem menjat superbé i gens car. Just enfront del restaurant hi havia un carrusel i hem tingut serenata del nen durant tot el sopar. Al final hem aconseguit que callés i que es mengés bona part d’un plat d’espaguetis i una mica del meu peix. Ha muntat un parell de vegades ( a 1,5€!!!) i després hem anat a donar un tomb per fer baixar el sopar.

15 d’agost

09h00 El fet que en Maiol es desperti tan d’hora ens va molt bé per aprofitar els dies. A les 3 de la matinada s’ha posat a ploure i en Joan s’ha aixecat a tancar totes dels claraboies perquè entrava aigua. A les 9 encara plou, però ja ho tenim tot recollit i comencem a tirar, a veure si trobem un càmping per passar-hi un parell de dies. Parem una mica més endavant a comprar quatre coses per dinar.

10h30 Ja no plou i ens aturem a Dorio per fer un mos. Hem trobat un caminet que duu a una petita platja on hem fet fotos, ens hem mullat els peus i hi ha hagut competició de tirar pedres a l’aigua, fent-les rebotar. Com m’agrada aquest llac!! A veure si trobem un càmping...

Llac de Como

Com que al matí plovia ens hem abrigat, però l'aigua estava boníssima i ens hem mullat els peus

Les tres criatures

12h30 Snif. Tots els càmpings estan plens. Ens aturem a dinar a Oliveto Lario, prop de Bellaggio, al costat d’una platgeta per a que els “nens” es banyin i per descansar una bona estona. Aquí la gent aprofita tots els centímetres quadrats de sorra (que no és sorra, són pedretes), per posar-hi la tovallola i banyar-se. A més sembla que s'hagin posat d'acord i tots porten una mena de barbacoes portàtils i el llac fa una olor de carn a la brasa que ni el asador de Aranda. No hi ha fotos perquè en Joan i jo ens hem quedat preparant el dinar.

17h30 En vista de l’èxit, tirem cap al llac d’Iseo, a veure si tenim més sort. Hem sap greu deixar el de Como però, d’altra banda, no m’estranya que estigui a tope.

19h30 Encara no hem trobat càmping, però hem pogut posar 50€ de gasoil a Clusane, a la vora del llac, que anàvem amb reserva. Les benzineres només funcionen amb targes perquè avui és festiu, i no ens n’han agafat cap de les que portem. En aquesta, però, hem pogut pagar en efectiu

20h30 Per fi!!! Hem trobat lloc en un càmping immens de quatre estrelles a la vora del llac. Tenim una parcel·la molt gran i ens hi pensem quedar un parell de nits, com a mínim.

00h00 Estic passant la crònica a l’ordinador mentre peten uns focs artificials que déu n’hi do, però estem tan cansats que no tenim ni esma d’anar-los a veure. En Maiol dorm i ni s’ha immutat amb l’escàndol. Acaba de trucar en Pol per demanar-nos el password del router. Ja li val, a aquestes hores... Demà més.

Anys i anys, per molts anys....

Avui la Rosa fa 50 anys fantàstics, i en Maiol i tots nosaltres la felicitem i li enviem mooooolts petons.


See you in November, going to London!!

Audició de gralla

Durant el mes de juliol, l'Oriol ha fet un curset intensiu de gralla, i ahir vam anar a escoltar l'audició. Us deixo dos videos per a que el vegeu i l'escolteu:







Apa, doncs, fins a la propera!!

Mini trobada

Avui ens hem vist amb la Marta, l'Amadeu, en Pau, en Ramon, l'Antònia i l'Aina. Hem quedat per dinar a casa i hem aprofitat per veure el video que la Marta va fer del viatge. És una passada tornar a "viure" aquells moments. No sé si el podré penjar, perquè deu pesar un munt. Li peguntaré a l'Oriol si es pot editar i, si ho pot fer, miraré de penjar el trosset de quan ens van donar al peque, perquè ploreu una mica (de bon rotllo, eh?)
En Pau està tan canviat!! Comença a treure el geni, corre i juga constantment. L'única cosa que segueix com fa un any és que menja absolutament de tot i molt, la qual cosa l'ha ajudat a estar com està. I l'Aina és tota una senyoreta. Va venir amb la seva nina dins d'un cotxet i amb un bolso de la Hello Kitty, que es va apropiar en Maiol per jugar tot el dia, mentre que ella feia unes bitlles a la wii.
Doncs res, que va anar molt bé. Amb en Quim vam quedar que ens hauríem de veure al setembre, a veure si és possible i fem una altra trobadeta, que als nens els hi agrada molt.
Us penjo un video d'en Pol jugant amb en Pau (segueixen sent tan amics com sempre).



Per veure fotos us haureu d'esperar a que algú me les enviï, perquè jo no vaig tenir temps de fer-ne. Apa, fins a la propera.

Coses

Dissabte passat l'avi Ramon i la iaia Rosita van celebrar el seu 50è aniversari. Va ser prou complicat, però finalment van poder reunir a gairebé tota la família i amics, que no som pocs. La iaia, evidentment, va aprofitar l'ocasió per encarregar una foto dels seus sis néts:


La perla no va parar des que vam arribar a 2/4 de 2 fins a les 8 que vam marxar, moment en que va caure totalment inconscient a la cadireta del cotxe, inconsciència que va durar fins l'endemà a les 7 del matí per demanar a crits el "bibi" perquè estava mort de gana.
Com que ja havia carregat les bateries, i aprofitant que era festa major i hi havia un cercavila amb timbals i trompetes, no va dubtar ni un moment a seguir la banda ballant tota l'estona (i quan dic tota l'estona, és tota l'estona), com si res. Aquí en teniu una petita mostra, en una gravació que va fer el seu pare, amb el telèfon, corrent al seu darrere.

En Joan, però, sí que se'n va sentir i va haver de fer una becaineta abans de dinar per agafar forces.

Avui fa un any que estem junts

Avui fa un any que ens coneixem. En Maiol i nosaltres vull dir. I hem aprofitat per fer una petita festa i fer-li bufar una espelma clavada en un pastís, cosa que li entusiasma, com a tots els nens i totes les nenes de la seva edat.

També hem aprofitat per renovar la foto que ens vam fer tots plegats al registre de Henan, quan ja teníem en Maiol i jo ja havia acabat d'emplenar tota la paperassa, que no va ser poca. Aquesta vegada, però, al sofà de casa i amb l'àvia Joana de reportera.

27 de juliol de 2010, registre de Zhengzhou, província de Henan.

27 de juliol de 2011, menjador de casa, Tivissa, Terres de l'Ebre.

Com podeu veure, el nen va creixent i progressant adequadament. Cada dia parla més i se l'entén millor.

Diumenge hem quedat amb l'Amadeu i la Marta, pares d'en Pau, i amb en Ramon i l'Antònia, pares de l'Aina. Vindran a dinar a Tivissa per recordar que fa un any estavam mig morts de calor a l'altra banda del món. Ja penjaré la corresponent crònica amb les imatges, que segur que n'hi haurà.
L'Andreu i la Claudia, amb l'Eloi, i la Cristina i en Quim, amb la Shu, no poden venir perquè estan de vacances. Hem quedat que ens veurem a la tornada.

Un parell de mesos de droperia

Després d'unes quantes setmanes de droperia pura i dura avui, que precisament fa un any que vam emprendre l'aventura d'anar a buscar en Maiol, em decideixo a tornar a fer alguna aportació.
Cal dir que ha ajudat, i molt, el fet de no disposar de connexió a la xarxa des del menjador de casa, des d'on aprofitava per escriure mentre la perla feia de les seves. Finalment s'ha solventat el problema i ara ja en tornem a tenir. La perla, però, segueix fent de les seves.
També ha ajudat la rutina diària. Quan entres en la dinàmica del dia a dia, sovint creus que no passa res interessant (fals, sempre hi ha coses interessants!) i t'apalanques, que és el que m'ha passat a mi.
Bé, doncs des de la darrera entrada, el 27 de maig, hem tingut alguna coseta: una excursió a Móra, a veure teatre, la festa de final de curs, una visita als bombers, hem anat a la platja i hem celebrat l'aniversari de l'àvia, entre altres.
Us penjo algunes fotos i us les comento, perquè si us haig d'explicar tot el que hem fet durant dos mesos m'hauré de menjar els raïms davant l'ordinador:

A la guarderia, passant pel tub.

A punt per marxar d'excursió a Móra, a veure teatre.

Al "cole", celebrant l'aniversari de l'Isaac.

"Treballant" a classe.

Amb els seus companys i companyes, enganxant gomets a la seva silueta, quan va ser el protagonista de la setmana.

Un banyet al gibrell, una tarda de calor.

Al camió dels bombers.

Aprenent a utilitzar la mànega.

Tots plegats, amb els bombers de Tivissa.

Segon dia de platja (el primer va ser al març), amb banyet inclòs.

A la piscina, el primer dia de curset.

Una sucadeta a la piscina del Quim i l'Elvira, a Tordera.

Ajudant l'àvia a bufar les espelmes.

Això és tot, de moment. Seguiré, ho prometo.

Ara es dóna a la música

Final de curs

S'ha acabat el curs i a Tivissa els nens i les nenes de les escoles (la infantil i la de primària) fan un espectacle on tot el poble hi és convidat.
Aquí teniu la gravació de les dues classes de l'escola infantil, que van actuar plegades:

El nen vol ser autònom

Mireu com es vol cordar la sabata ell solet.

i despres ja direu que us sembla la perla...

Tercera Maiolada

Doncs sí, tenim nova Maiolada.
Aquesta tarda ha fet molta calor i en Joan ha obert la porta de la terrassa perquè passés una mica d'aire. En Maiol, però, no en devia de tenir, de calor, perquè s'ha afanyat a tancar-la. Acte seguit, en Joan l'ha tornat a obrir i l'ha bloquejat, a la qual cosa en Maiol ha respot amb negatives i brams, com és normal en ell. I no només això, sinó que se n'ha anat cap al seu racó, rondinant tota l'estona (l'haguéssiu hagut de veure, era tot un espectacle), ha agafat el seu tamboret i l'ha portat fins al costat de la porta. S'hi ha enfilat i ha intentat desbloquejar-la, tot i que per sort encara no ha crescut tant i no ha pogut. Però no li falta massa.
Em sembla que hi ha reportatge gràfic perquè en Joan, mentre ens pixavem de riure, ha agafat el mòbil i li ha fet una foto. A veure si demà la penjo.

Novetats

Buf, una altra vegada he deixat el blog penjat. I no és que hi hagi massa novetats, sinó que he estat molt enfeinada amb el tema de les eleccions i, és clar, allò que primer aparco és el blog. I em sap greu, de veritat, perquè a mi també em va bé anar escrivint... A més penso que tot això li farà molta gràcia al peque quan sigui més gran.
Bé, haig de buscar fotos, perquè ni jo me'n recordo de què ha passat aquest mes. A veure si demà tinc cinc minutets i m'hi poso. Apa petonets, i paciència.

Ja hi tornem a ser!!!

Ja torno a ser aquí!! Després d’un munt de dies desconnectada del món, sense ADSL, finalment torno a ocupar un trosset d’espai virtual.

Com que hem fet un munt de coses des de l’última entrada, doncs us faré un resum, il·lustrat amb algunes fotos.

El cap de setmana del 2 i 3 d'abril vam tenir la visita de la Rosa i l'Emma, la seva filla. Amb la Rosa vam anar juntes a l'escola, des de pàrvuls fins a 8è, o sigui que fa uns 47 anys que ens coneixem, i com que aquest any en fem 50, hem decidit que marxem a Londres, les dues soles. L'esdeveniment serà al novembre i ja tenim els bitllets reservats. Iupiiiii!!!!!.

Com que encara no coneixien en Maiol, van venir carregades de cosetes: unes ulleres que no es va treure en una setmana, una vaixella de l'Astèrix i l'Obèlix, que van dur de Bretanya i que li encanta, l'Emma li va donar un llibre molt xulo de quan era petita i el vaixell dels pirates dels clics, que hem guardat per quan sigui més gran. Moltes gràcies!!

Dissabte a la tarda vam anar a donar una volta. Aprofitant que feia bon temps, vam travessar el riu pel pas de barca de Miravet i després vam anar a passejar pel Castellet de Banyoles. S'hi estava molt bé i en Maiol i l'Emma van aprofitar per córrer una estoneta.

El dia 5 d’abril en Joan i jo vàrem complir 25 anys. Com que va ser un dia feiner no vàrem fer res d’especial, però vam decidir que marxaríem uns dies a Lisboa, sense nens, a desconnectar, mentre la Laurence es queda a casa fent de mainadera. Moltes gràcies, cunyada!!!

El dia 9 va ser la Fira de l’Oli i de la Mel, al Perelló. Vàrem anar-hi a comprar mel i en Maiol va aprofitar per pujar a una de les atraccions.

I finalment l’endemà, dia 10, ens vàrem trobar amb les famílies del viatge a Xina.

Vàrem dinar a Can Farell, un restaurant de Canovelles especialitzat en famílies amb criatures: un parc infantil força gran i una ludoteca amb monitores per entretenir els nens i les nenes mentre dura la sobretaula. La veritat és que la idea és molt bona, tot i que, en el seu cas, es podria millorar una mica (una, que és molt crítica).

En fi, però el que realment importava era que, després de més de sis mesos, ens tornàvem a trobar tots plegats, i va ser molt xulo.

Nosaltres vam quedar a l’autopista amb la família de Reus, per anar junts. L’Aina va creixent i cada dia parla millor. A la pobra Antònia, però, la nena li ha sortit “repollo”: només li agraden els vestits amb volants, però està guapíssima.

Quan vam arribar ja hi havia la Marta, l’Amadeu i en Pau (que ja camina!!!). És curiosa la seva evolució. Quan el van recollir semblava un nen de pocs mesos i ara, mig any després, ha estat capaç de recuperar gairebé del tot el temps perdut. Sembla un altre. No és d’estranyar, però, entre que menja com una llima i amb uns pares tan canyeros...

Després va arribar la delegació d’Olot, amb la Shu, que està guapíssima i que segueix sent “bella i elegant”. Bé, de fet ho serà sempre, perquè és el que significa el seu nom. El cas és que encara camina (i corre) de puntetes. Potser es dedicarà a la dansa...

I una estoneta més tard van aparèixer l’Andreu, la Clàudia, la Cassandra i l’Eloi. Quin canvi que ha fet l’Eloi!! I no em refereixo a un canvi físic, que també està més guapo, sino que ha passat de ser molt nerviós, i d'estar molt angoixat, ha ser un nen tranquil i amb una cara de felicitat que no se l’acaba.

Després de la trobada vàrem tenir l’aniversari d’en Pol, divendres 15 abans de Pasqua. Dimecres següent, a la tarda, en Maiol va anar a recollir la seva primera mona a casa del seu padrí, que l’endemà marxava amb els cavalls i no podia fer-ho cap altra dia. Dijous va arribar la Judith amb en Joan, que havien anat a fer la corresponent mona, és a dir, van estar tot el matí de compres, tipus Pretty Woman, després van anar a dinar i després van recollir l’Anael i la van deixar a casa dels avis, camí de Tivissa. I dissabte, Sant Jordi, van arribar en Jordi, la Laurence, l’Anael els avis i el Tete. Amb tota la penya a casa, vam aprofitar per celebrar l’aniversari i la mona d’en Pol i la mona de l’Anael, que aquesta encara vol pastís.

Diumenge vàrem dinar tots plegats, un altre cop, i a la tarda va tocar celebració de les mones restants: l’Aran, en Roger, en Josep i en Jofre (vinga xocolata!!).

Dilluns també va tocar mona, en aquest cas a Riudoms, al tros d’en Nicolau i l’Ester, després d'una favada que estava per llepar-se'n els dits. En Jordi va marxar cap a Barcelona, d'horeta i en tren, i nosaltres també vam recollir aviat, que tocava preparar maletes perquè l’endemà en Joan i jo marxàvem cap a Lisboa. Com podeu veure, setmana completa. Quin estrés!!!

Aquí teniu a la perla desgranant les faves, acabades de collir

I no us penseu que a Lisboa la cosa va anar massa tranquil·la...

El primer dia ens vam trobar amb que l’hotel, tot i ser un 4 estrelles, no era allò que ens esperàvem. No teníem wifi, i en Joan es va posar com les cabres..., i a més, i com que hem canviat d’operador, tampoc teníem telèfon mòbil.

Doncs res, que vam decidir treure'ns la mala lluna de sobre passejant, i vam decidir donar una volta pel Bairro Alto i després anar a la Torre de Belem, que resulta que estava a les ximbamves. Total, una caminada brutal que ens va deixar a tots dos amb un croixement (allò que en castellà es diu "agujetas") mereixedor del Guiness.

L'Alfama des del Bairro Alto

I en Joan, a punt d'arribar a la meta

En conseqüència, l’endemà vam decidir fer de guiris diplomats i vam agafar un bitllet per tots els transports públics, inclòs el bus turístic. Només ens faltaven els mitjons i les sandàlies, però almenys no ens vam cansar tant, tot i que Lisboa és molt costeruda, i allà on no hi arriben els tramvies, que van plens a vessar, hi han d’arribar les cames.

En Joan, al Yellow Bus, amb la zona de l'Expo al fons, escoltant fados

Un tramvia, a rompre (jo anava al darrere, enganxada al vidre, en Joan ni se sap...)
I aquí les relíquies, que la gent de Lisboa utilitza com a transport habitual (i ens queixem de la RENFE...)

Un carrer costerut, d'aquells que us comentava

I no feia calor, que va!!

I al vespre, havent sopat, tocava picar el programa electoral perquè dilluns, dia 2, s’havia de dur a impremta...

Les coses, però, van anar millorant. Dimecres vàrem aconseguir la línia de telèfon (i amb ella la connexió a Internet) i en Joan va poder canviar el bitllet de tornada per tal d’arribar a temps per a la presentació de la llista electoral. I jo vaig poder acabar de picar el programa. Total, un viatge de plaer una mica estressant... Però és que sempre ens compliquem la vida. En fi, què hi farem...

I per acabar-ho d’adobar, l’endemà d’arribar, i com havíem quedat amb la guarderia, li hem tret els bolquers al peque, i ara anem de bòlit rentant calçotets i pantalons. Sort que ho porta força bé i suposo que amb una setmaneta la cosa ja estarà llesta.

Aquí el teniu, al ponedor

A banda de tot això, de tant en tant també fem fotos com aquestes, per exemple:

En Maiol volia anar al carrer, i es va camuflar dins la bossa de la compra

Marejant la Iona

Amb la moto i el casc que li va regalar la Mònica. Massa ràpid, però

Dormint a la panxa del pare, que s'hi està tovet

I ja està, em sembla que no em deixo res. Com que ja tenim ADSL, doncs seguirem informant.