Calçotada oliental

Ahir vam conseguir trobar-nos amb la resta de famílies amb les que vam anar a Xina. Havíem quedat de veure'ns a Sant Vicenç dels Horts, però amb l'anunci de fred al final hem anat a Castellvell, a casa d'en Ramon i l'Antònia, a fer una calçotada.
Aquí en teniu unes quantes fotos:

L'Eloi i en Maiol un moment que no es barallaven

La Kassy i en Pau

L'Aina, que ja està del tot integrada i li encanten els calçots
(i és que la seva mare fa una salsa sublim)

Posant el pitet a la Shu, que ja havia dinat, però mireu quins ullets

En Quim ensenya a la Cristina com menjar calçots, i és que a Olot no n'hi ha

Els quatre finalistes, en Quim, en Joan, en Pol i en Jordi (germà de l'Aina)

Estrenem casa!!

No ens que ens haguem tornat a canviar de domicili, la qual cosa seria força complicada si tenim en compte tot el que hi ha emmagatzemat als 400 metres quadrats de casa nostra. La notícia és que en Maiol ha estrenat el castell medieval que li van deixar els reis a Gavà:

Masia de Castelló

Aquesta tarda hem anat a veure el pessebre vivent de la Masia de Castelló, a Vandellòs. Feia anys que en teníem ganes, però per alguna cosa o una altra encara no hi havíem anat.
És molt bonic, però cal temps per veure-ho tot, perquè hi ha moltíssima gent que vol veure totes les escenes, com és lògic, i cal esperar-se. Sembla ser que el dia de Sant Esteve van haver de tancar guixetes de tanta gent que hi havia. Tot i això, però, és del tot recomanable. L'entrada val 7€ per als adults i 4 per a les personetes d'entre 4 i 9 anys i inclou un mos a la sortida consistent en una torrada i un tall de carn, que ni en Joan ni jo ens hem menjat perquè la nostra religió actual no ens ho permet.
El muntatge es desenvolupa en un petit llogaret abandonat, entre cases restaurades i algunes que estan en ruïnes. L'entorn és perfecte, l'ambientació està molt bé i, pel que m'ha comentat un veí de Tivissa dels molts que hi hem trobat, cada any millora respecte de l'anterior. L'escena que menys ens ha agradat ha estat el naixement. Realment pobre i com de plàstic respecte de la resta. Us en deixo algunes imatges:

Un ruquet ens va donar la benvinguda

El boter

Aquí feien canyís

Els carboners

La fleca

Els queviures

Aquí cardaven la llana

La taverna

Les herbes remeieres

En Maiol abraça un conillet molt espantat

Cal barber

Les bugaderes, fent lleixiu amb la cendra

Els pescadors, cosint les xarxes
(Vandellòs té una bona franja de costa, amb nuclear inclosa)

I n'hi havia moltes més: les puntaires, els llenyataires, el mercat, els cabrers, que feien formatge, els pastors... Una que em va fer il·lusió de veure va ser la matalasseria. Sempre m'havien explicat que els matalassers desmuntaven els matalassos per rentar la llana, i que la ventilaven amb un parell de branques abans de tornar-los a muntar, però no m'ho podia imaginar i avui ho he pogut veure. És curiós:

I fins aquí la crònica. Esperem tornar-hi l'any vinent.

Concert de reis

Dia de reis i de xivarri a tot arreu. Després d'aixecar-nos ben d'hora, recollir el xalet, passar un control de policia a Alp i recórrer els prop de 150 km que hi ha de Bolquera a Barcelona, passant per Gavà, hem arribat a 1/4 de 12 a casa de l'àvia Joana. Però no hem sigut els últims (buf!!).

Allà en Maiol s'ha trobat amb un piano de cua d'en Pocoyo, una pissarra màgica, un joc de construccions de fusta, un vaixell (ell diu que és pirata, però no sé), que li encanta i amb el que està jugant moltíssim, i un llibre d'animals preciós que ens entusiasma a tots. A nosaltres ens ha caigut, a part de diners, una carmanyola per guardar els tomàquets a la nevera, una fruitera de disseny xulíssima i una màquina per fer pasta que estrenaré en breu. Després de tot el xivarri dels regals hem fet l'aperitiu (superlatiu) que l'àvia prepara cada any i després del qual ningú no té gana de dinar. I cap a Gavà.

Allà en Maiol s'ha trobat amb una guitarra elèctrica, amb micro, de la Dora Exploradora (hauré de mirar qui és aquesta, que no la conec), tres contes i una carpa en forma de castell medieval que li muntarem ben aviat a l'estudi, per a que hi pugui jugar i guardar les joguines. Després de tot aquest xivarri (aquí no tant perquè n'érem menys), a dinar. La Laurence, que ha estat sola tota la setmana perquè les nenes estaven amb nosaltres, s'ha currat un dinar de luxe que estava boníssim, després del qual han vingut els concerts. En Maiol ha actuat de teloner, com a rei del rocanrol:

I després ha vingut el plat fort, amb l'Anael:

Ja sé que no se la veu, però és que el piano està empotrat entre una columna i un moble, i no hi ha manera de posar-hi la càmera. Li diré al meu germà que es canviï de pis i que reservi una habitació per a l'instrument en qüestió, per tal que tothom puguem veure la nena quan toca.

I a quarts de sis, quan ja es començava a fer fosc, hem començat a desfilar, perquè a l'avi no li agrada massa conduir de nit.

El regal sorpresa del dia de reis: als avis els ha tocat un creuer per la Mediterrània, que faran per Pasqua, perquè a la joieria els van donar el número amb les tres darreres xifres coincidents amb el primer premi de la rifa de reis. Ja els han trucat i han quedat que dilluns aniran a concretar detalls. La cloenda perfecta per a l'any del seu 50è aniversari. Moltes felicitats.

Nit de reis

Avui no ha fet massa bon temps. Al matí tothom ha marxat a esquiar. A lez dotze han anat a buscar en Maiol a la guarderia i en Pol li ha fet un parell de baixades, però han tornat d'hora perquè feia molt de vent. Havent dinat han tancat pistes i hem decidit anar a tornar el material, perquè el temps no tenia pinta de canviar. Realment les pistes fan una mica de llàstima, totes pelades. En teoria avui havia de començar a nevar, però de moment només plou.
Així, doncs, en vista de l'èxit i de que demà hem de marxar d'hora, ens hem posat a recollir i quan hem acabat hem marxat tots cap a la bolera, a fer una partideta.
Quan hem tornat a casa ens hem trobat amb la sorpresa que els reis ja havien passat. Mireu que xulo:


I mireu com ha reaccionat en Maiol quan ha vist el seu regal:

No cal dir que demà ens tocarà escoltar el disc del Súper 3 de camí cap a Barcelona, perquè s'ha d'anar a casa de l'àvia a buscar els reis de la família Herrera i a Gavà a buscar els de la família Escardó i a dinar. Després ja tornem cap a casa, que s'han acabat les vacances.
La propera crònica ja des de Tivissa.

Millorant la tècnica

I en Maiol segueix aprenent. Aquest matí en Joan l'ha dut a la guarderia de 10h a 12h i s'ho ha passat molt bé. De fet ens pensavem que sortiria fet pols, però no ha volgut pujar al cotxe perquè duia les botes brutes. De fet només hi ha uns 50 metres des de casa a la pista, però ha volgut venir a peu tant sí com sí. Alla mateix no hem pogut fer fotos, perquè no ens han deixat quedar, però des de casa i amb el zoom hem aconseguit això:

Si amplieu la imatge el veureu a l'esquerra, amb el mono blau, les botes vermelles i el casc blanc, pujant per la cinta. Sembla que parla amb el nen de la seva dreta.
Aquesta tarda no hem contractat monitor perquè en Pol ens va dir que ja el duria ell. L'Anael i l'Aran també s'hi han apuntat, i aquí en teniu uns quants videos:

Són les 7h i tots acaben de tornar de jugar a bitlles. Jo m'he quedat a casa, tranquil·líssima i passant els videos al blog. Es veu que l'Aran porta un temps entrenant-se a la bolera de Tarragona, i els ha passat la mà per la cara a tots. En Maiol, que ha fet equip amb la seva padrina, s'ho ha passat pipa.




I aquest és el resultat d'un dia tan intens:

La peli que faltava

Ja sé que abans m'he acomiadat dient que demà més, però és que he tornat a obrir el correu de Xina i me tornat a descarregar la pel·lícula que ahir no podíem obrir. Avui ha estat posible i resulta que és la més llarga de totes: dos minuts i mig d'en Maiol gatejant. Buf, mireu quina passada:

Bateig de neu

Finalment en Maiol ha pogut fer una classe d'esquí. A les 4h, i després de només una horeta de migdiada perquè estava com una moto, ens hem presentat a la porta de l'ESF a buscar el seu monitor, que es diu Arnaud, però que parla català. Ja l'hem avisat que en Maiol entendria tot el que li digués però que ell no en pillaria res. Ens ha dit que és molt petit i que encara no pot coordinar per fer cunya, però com a mínim ha fet unes quantes baixades i no li fa gens de por. Al contrari, ho vol fer tot ell solet, per variar. Penjo alguns videos per a que us en feu una idea.

Pujant amb la cinta, la primera vegada



La primera baixada



Amb l'Arnaud, cap a la cinta



L'última baixada



La Judith i l'Anael l'ajuden perquè no es vol treure els esquís



Cap a casa, portant ell solet el material, evidentment

En Joan, l'Oriol, la Judith i l'Anael acaben de marxar cap a Dorres a fer-se un banyet, per acabar les entrades que ens queden. Avui no neva, però el dia està molt serè i fa un fred que pela. Jo passo i em quedo a casa, amb el peque que està molt cansat, encara que no ho sembli. Apa, demà més.

Sorpresa!!

Ahir a la nit vaig obrir el correu, que feia un parell de dies que no me'l mirava, i hi vaig trobar un petit tresor. Des de Xina ens van felicitar l'any nou i ens van enviar cinc peliculetes, molt i molt curtes de quan en Maiol era petit. N'hi ha una que no la podem obrir, però aquí teniu la resta:

Aquest matí les hi he ensenyat al peque, perquè ahir quan les vam rebre ja dormia. Li he preguntat qui és la dona que surt a la primera peli i m'ha dit "la mama". Això vol dir que encara se'n recorda una miqueta.
Ara toca contestar el correu i donar-los les gràcies, però suposo que ho farem traduir perquè una cosa així s'ha de poder llegir bé i els traductors que corren per la xarxa no són la millor opció.
Avui no ens hem aixecat tan emboirats, ni nosaltres ni el dia. De fet fa un dia preciós. Tothom ja ha marxat a esquiar i en Joan ha apuntat en Maiol a un curset amb profe particular (català) aquesta tarda de 4h a 5h i a un curset col·lectiu demà al matí de 10h a 12h. Després li ha anat a llogar el material i ja us podeu imaginar com n'estava de content.

Dorres

Ens hem aixecat molt emboirats, tant el temps com nosaltres. La primera nit sempre costa. L'Oriol i l'Anael han sortit d'hora a esquiar. En Pol ha passat, tot i que tenia forfait, i l'Aran ha dit que ja hi anirà demà. La Judith s'ha quedat perquè no es trobava massa bé i m'ha acompanyat a comprar.
Havent dinat, i aprofitant que en Maiol feia la migdiada, en Joan i jo hem sortit a caminar una bona estona. Fa un fred que pela, però és molt agradable. Com que hi havia mercat, hem aprofitat i li hem comprat un gorro nepalès al Maiol. Està autèntic, com podeu comprovar.

A la tarda l'Oriol ha marxat al snowpark i en Pol i l'Anael han anat a fer algunes pistes.
En Joan, la Judith i l'Aran s'han acostat a la baby amb el trineu i l'Aran li ha fet unes quantes baixades temeràries a en Maiol, que s'ho ha passat pipa.

En acabat, i com que encara ens quedaven entrades, hem anat als banys de Dorres, on he deixat en Joan, en Maiol, l'Anael i l'Oriol. Jo he marxat cap a Puigcerdà, a buscar una tetina per al biberó del peque, que la que hem portat està una mica sospitosa i no la vull fer servir més, i es veu que a França no utilitzen la marca Nuk, perquè no n'hem trobat enlloc.
M'ha cotat força trobar una farmàcia. Al final he trobat un policia local que m'ha indicat on era, però Puigcerdà està a rompre i la farmàcia en mig del barri comercial, o sigui que ja us podeu imaginar. He hagut de deixar el cotxe tirat i sortir corrents. Sort que les tetines estaven a l'entrada i he estat menys de cinc minuts per a tota l'operació.
Després torna corrents cap a Dorres, patint perquè nevava un munt i jo em pensava que m'estarien esperant desesperats i congelats. Però no, he arribat gairebé sense alè i me'ls he trobat a tots quatre dins de l'aigua, superrelaxats, menys en Maiol que només feia que sortir, tirar-se i capbussar-se.

Aquí podeu veure algun floc de neu

I aquí una peliculeta dels banys mentre en Joan es vestia.

I aquí teniu als "grans" entretenint-se una estona abans d'anar a dormir.

Bolquera

Ja hem arribat!! A les 4h ja érem aquí. Hem dinat a 2/4 de 2h a 'àrea de servei del túnel del Cadí, i no com l'any passat, que dinàvem a l'àrea de servei del Vendrell. A quarts de 6 han arribat en Jordi i la Laurence de Bretanya, per deixar les nenes que es queden amb nosaltres. Han fet un tè i han marxat de seguida, que demà en Jordi treballa.

L'home dels nassos

Ahir a les 12 en Maiol va sortir a buscar l'home dels nassos pel carrer de Tivissa. I vet aquí que el va trobar dalt d'un carro, fent un cercavila per tot el poble i tirant caramels a tothom que el va anar a veure.


A la tarda va fer una bona migdiada per tal d'aguantar fins les 12 i poder-se menjar els raïms, que tocava sopar a casa d'en Jaume i la Fina. I va aguantar, i tant, tota la nit com una moto, ben esvalotat, cantant i ballant. Després dels raïms, però, vam marxar de seguida, que avui tocava matinar per marxar cap a Bolquera.

Tió, Nadal i Sant Esteve

Ahir en Maiol, i la resta de la família, vam fer cagar el Tió. Cap a les 7 de la tarda, al pobre tronc li va agafar un "apretón" i va haver de deixar anar tot el que duia, que déu n'hi do. Els peques de la casa van haver de sortir a la terrassa a recollir els seus regals: una cuineta per en Maiol i una bicicleta per a l'Oriol.
Als grans els hi va caure un curset de conducció temerària (o alguna cosa així) al circuit de Montmeló, als avis una aspiradora i a nosaltres parament per a l'autocaravana. Genial.


Avui hem anat a recollir al tete a la residència i hem dinat tots plegats. En acabat, i segons la tradició, els "nens" han dit el vers...

(aquí posaré les pelis, quan pugui, que l'ordinador m'està fallant a sac)

... i han passat el barret per recollir tot allò que els hi ha caigut.
I demà cap a Barcelona, a casa de l'àvia Joana que enguany s'ho ha volgut currar i que segur que tot estarà boníssim.

Cantada de nadales

Avui els nens i les nenes de l'escola han sortit als carrers de Tivissa a cantar nadales. En Maiol estava a primera fila, però no ha estat molt entusiasta perquè ha passat molt mala nit i sembla ser que no està al 100%. Tot i això, la mama l'ha gravat cantant una nadala en català i una en anglès.






He hagut de disminuir la qualitat dels videos, perquè no els podia penjar. En Maiol està a la dreta del grup, amb un gorro i una bufanda de ratlles.

Louvre

La meva (ex)professora d'Història Clàssica ens va fer, fa cosa d'un mes, una proposta força indecent: quedar el 17 de desembre, a les 5:30 de la matinada a l'aeroport de Barcelona per anar a París, al Louvre en concret, a veure una exposició sobre Alexandre el Gran i tornar al vespre, amb el vol de les 19:40. I apa, la Pilar que se'n va cap a París.
Em llevo a la 1:00 perquè sóc incapaç de dormir més. En Joan em deixa a Tarragona a les 3:30 on em trobo amb la Gemma i la Roser. Marxem cap a Roda de Barà, a recollir la Merche, i després ja cap a l'aeroport, on ens trobem amb les 10 col·legues que faltaven (en total vam ser 17!!).
Arribem al Louvre poc abans de les 11h i la Lupe, una altra friki que estava a París des de dijous, ja ens havia tret les entrades, i cap a dins sense perdre més temps.
La Gemma va començar a explicar-nos el primer mosaic que hi ha exposat, però aleshores van aparèixer els goriles del Louvre dient-li que no podia fer-nos de guia, que està prohibit i que, per això, necessita una autorització especial. Cal dir que feia un mes que intentavem aconseguir l'autorització de marres, però va ser impossible. Total, que al final vam haver de veure l'exposició mig amb la Gemma mig pel nostre compte. Però cap problema, perquè com que ens va posar deures abans de marxar, totes n'estavem força assabentades. Tot i això, suposo que ara començarà una de les seves pataletes amb els francesos. A veure com s'acaba. Tot i que estava prohibidíssim fer fotos, com diu la Lupe, vam transgredir la perfecció normativa del Louvre (que no és ni llibertat ni fraternitat i igualtat) en vam fer unes quantes quan els dobermans del museu no ens controlaven.

Aquí tots 17, i dic tots perquè entre les persones que van venir de València hi havia un mascle

Una corona impressionant, feta amb fulles de roure i glans, evidentment d'or

Una cadireta de joguina que li va agradar molt a la Gemma

I aquesta és la figureta que més em va agradar. Un Eros de terracota

Aniversaris

Com que van tan seguits, avui hem celebrat els aniversaris d'en Maiol i de l'Oriol, que justament avui en fa 16.
Ha vingut pràcticament tota la família, només han faltat els germans d'en Joan amb les seves conseqüències, però és que tanta gent a casa és un caos.
En Maiol es va entrenant per al tió i s'ha fet un tip d'obrir paquets. Ha arribat un moment que estava desbordat, però ja tenim Mic, fireta per a la cuineta, contes, un altre timbal, un follet que explica contes en català i una pila més de coses de les que ni me'n recordo.
Ara toca fer neteja de les joguines antigues i col·locar les noves, que no són poques. I a esperar-ne més d'aquí a dues setmanes...

Tió

Avui ha arribat el Tió. Aquest matí han trucat a la porta del menjador, he anat a obrir i m'he trobat un tronc de quatre potes que m'ha dut un paquet de bombons.
L'Oriol ha pujat una manta per tapar-lo i li hem donat un munt de pells de mandarina que es va menjant quan no el veiem. Deu tenir vergonya, però ens hem fet molt amics. Fins i tot em deixa que hi pugi a sobre, com si fos la Iona.

Canyamars

Aquest cap de setmana hem estat, amb en Quico i l'Imma, a Canyamars, a casa de la Pitu i la seva mare, la Rosita. Dissabte també van venir en Jordi i la Laurence amb les nenes i vam aprofitar per a que en Maiol bufés les espelmes dels seus tres anys.


De tota manera dijous, aprofitant que també és l'aniversari de l'Oriol, hi tornarem.

Jugo

Avui no he volgut dormir per poder anar a l'escola a la tarda, així que m'he posat en un racó a jugar una estona i la mama m'ha "pillat".

Tres anys!!

Ja sóc gran, per dues raons diferents: ja no faig migdiada i, per tant, puc anar a l'escola a la tarda; i avui faig tres anys, de manera que ja tinc la mateixa edat que tots els meus companys i totes les meves companyes de classe.
A primera hora del matí, quan encara estava al llit amb la mama, han trucat l'àvia i la Rosó, i al cap d'una estoneta ha trucat l'Anael, que és la meva padrina, i també he parlat amb la Judith i la Laurence.
El pare m'ha regalat un parell d'encaixos de fusta molt xulos i la mare m'ha portat de Londres una samarreta de l'ScoobyDoo i una cosa per tapar-me les orelles, que fa molt fred.
Me n'he anat al cole molt content, he portat un pastís i un munt de sucs de poma per celebrar el meu aniversari.


La mare m'ha fet espaguetis per dinar, que m'agraden molt, i me'ls he menjat amb la corona que m'han fet a l'escola posada.


Com que he arribat del cole molt cansat, just abans de tornar a marxar m'he quedat dormit al silló, o sigui que avui sí que he fet migdiada. :·(


La mare m'ha cridat a les 5 per anar a judo. Ja tinc quimono!! Avui l'he estrenat, a que estic maco?


Mentre estava a judo m'ha trucat la Luisa. Després m'han trucat la iaia i en Jordi. Avui m'he fet un tip de parlar per telèfon.