4 de gener del 2011

La fira de Sallagosa

Doncs la fira en qüestió resulta que es va fer els dies 4 i 5 de desembre. Vaig veure el cartell de passada i em vaig fixar en els dies però no en el mes. Total, que com que a Sallagosa no hi ha massa cosa, i necessitàvem un perniler (hem dut una espatlla, pero ens falta l'estri en qüestió), ens hem allargat fins a Puigcerdà, ja que en territori francès és difícil de trobar-ne.
A la capital de la Cerdanya hi feia un fred que pela, la qual cosa hem pogut comprovar quan hem aparcat al costat del llac, que està ben glaçat. Després hem anat a la plaça dels Herois, per allò de passejar pel centre de la vila, que estava molt animada pel fet que, avui precisament, el patge reial estava allà per recollir les cartes de la mainada.


Ja us podeu imaginar en Joan corrents cap al quiosc i,després, cap a la papereria, buscant una carta a corre-cuita, però a aquestes alçades ja no en queden enlloc. De tota manera, com que en Maiol no sap escriure (de fet gairebé no sap ni parlar), doncs hem negociat la foto amb en fumera sense el document. Aquí teniu les fotos:



Després ha vist una Vespa de color rosa i ha volgut pujar-hi.


I res, després hem vist una ferreteria i hem pogut comprar el perniler, que en Joan ja ha estrenat (avui sopem pa amb tomàquet i pernil).
Ara, quan la Judith surti de la dutxa, banyarem a la perla, tot i que, pel que sembla, avui toca una altra sessió Big Bang Theory i en Maiol s'hi ha apuntat.


Fins demà.

Finalment, les fotos de la neu

Aquest matí hem dut en Maiol una estoneta a baixar amb trineu, mentre esperàvem que la resta anessin arribant per dinar.
Al principi això de lliscar per la neu li ha agradat moltíssim. El pobre Joan s'ha hagut de treure l'anorac perquè suava de tant pujar-lo cap a munt per deixar-lo anar.


Més tard, però, i després d'un parell de pinyes, petites però pinyes, en Maiol ha dit que ja en tenia prou. Així, doncs, hem anat cap al final de la pista per esperar els seus germans i les seves cosines. Mentre no venien, ha intentat robar els esquís i les planxes de surf de neu d'un munt de gent. Sort que és simpàtic i la gent no s'ho pren malament.
Després, quan només faltava per arribar l'Aran, l'Oriol li ha deixat provar els seus esquís, experiència que li ha semblat prou emocionant.


I aquí els teniu tots sis, una altra vegada. Tot un luxe.


Per cert, no us perdeu la gorra que en Joan li ha comprat a l'Oriol aquest matí:


Aquesta tarda durem en Maiol a donar un tomb per Sallagosa, que hi ha fira de reis. La resta ja han marxat a esquiar, menys en Pol, que dorm com una marmota. Fins a la propera, si em deixen l'ordinador, és clar.

Bitlles

Doncs ahir no vaig fer cap entrada perquè entre les dues nenes em tenen l'ordinador segrestat, ho sigui que aprofito ara, que acaben de marxar.
Ahir, també, volíem fer un munt de fotos a la neu, però no va ser possible perquè al matí vàrem haver d'anar a comprar, i a la tarda en Maiol va decidir quedar-se adormit. El que sí que es va fer, finalment, va ser la partida de bitlles. Jo em vaig quedar a casa, descansant, però la Judith en va fer el reportatge.

El campió indiscutible va ser l'Oriol, que va aconseguir més de 100 punts. Potser és perquè hi juga a casa amb la Wii??
Més tard, vaig aprofitar que els tenia a tots sis al sofà per fer-los una foto, que no sabeu el que costa trobar el moment que estiguin tots junts. Així la iaia Rosita estarà contenta.


Ja sé que no hi ha massa ordre, però la zona comunitària és petita i estem de vacances, hehehe.

2 de gener del 2011

Manicura i altres

Doncs finalment no hi ha hagut sessió de bitlles perquè quan un dormia l'altre no en tenia ganes. Total, que ens hem quedat a casa. La Judith ha aprofitat per fer-se la manicura i en Maiol, com no podia ser de cap altre manera, també s'ha volgut arreglar les ungles. Aquí teniu part del procés:


Després hi ha hagut sessió Big Bang Theory, amb la qual tothom s'ha fet un tip de riure.


I després a sopar i a dormir, que demà toca més esquí.

Primer dia d'esquí

Doncs l'exercici de les escales no va anar del tot malament. Aquesta nit en Maiol només ha rondinat un parell de vegades i s'ha despertat a 2/4 de 8, o sigui mitja hora més tard del que és habitual. A veure si poc a poc podem aconseguir que es desperti a les 8, que ja en té prou per anar a escola.
A primera hora en Joan ha anat a la boulangerie a buscar croissants i pains au chocolat boníssims, per esmorzar. Abans de tornar a casa ha comprovat que estàvem a -4º. Després tothom s'ha disfressat, han anat a buscar el material per a la Judith i l'Anael i els forfaits, i cap a pistes. No hi ha fotos de la neu perquè n Maiol i jo ens hem quedat endreçant una mica i esperant en Joan per anar a comprar provisions. Demà en farem una pila.


Aquí teniu la Judith, fugint dels paparazzi, amb el barret d'os panda d'en Pol. Hehehehe.

Quan hem arribat a casa, en Pol ja hi era perquè l'altre dia, emulant l'Oriol i el seu parcour, es va fer mal a la cama. Res important, però és just allà on es corda les botes, o sigui que s'haurà d'esperar a demà. L'Oriol també s'ha hagut de canviar les botes, perquè les que es va comprar l'any passat li apreten, o sigui que si hi ha algú que vulgui unes botes d'esquí seminoves del núm. 43 que ho digui.
I res més, aqui estem, passant l'estona esperant per anar a fer una partideta a les bitlles. Ja us explicarem.

1 de gener del 2011

L'any comença

I comencem un nou any, en ple hivern, que no té massa lògica, perquè el cicle s'inicia a la primavera, no?? En fi, per alguna cosa serà.
Avui no ens hem llevat tan d'hora com haguéssim volgut. Teníem intenció de marxar cap a Bolquera sobre les 11, però entre la son i la ressaca no ha estat possible. A més, ahir no vaig tenir massa temps per acabar de preparar maletes, o sigui que ho he hagut d'acabar aquest matí, a corre-cuita.
A 2/4 de 2, finalment, hem sortit. Hem hagut d'agafar dos cotxes perquè les nenes també han vingut i som vuit en total.
Ens hem aturat a dinar a l'àrea de servei del Penedès, on tothom ens mirava. La veritat és que no és massa normal veure un papa, una mama i 6 criatures: la gran, adulta, tot i que amb aspecte adolescent amb una cresta de gall, i la petita, poc més que un bebé i amb trets orientals. No cal que us digui com n'estava de cofoi en Joan.

Hem arribat a Bolquera sobre les 6 de la tarda i, després de descarregar els cotxes, ens hem quedat totalment desbordats de paquets. La bona notícia és que just a sota hi ha un kebab i no ens caldrà fer sopar. La mala notícia és que ens hem descuidat els canalons que havíem de dinar demà, o sigui que tocarà improvisar. Sort que el Súper U estarà obert fins les 12.
Mentre endreçàvem els paquets, en Maiol s'ha dedicat a pujar i baixar les escales de l'altell, sota la supervisió de l'Oriol i la Judith. A veure si es cansa força i aquesta nit podem dormir d'una tirada.

Aquí teniu una foto del sopar de germanor. Hi falta la Judith, que és la fotògrafa.

31 de desembre del 2010

L'any s'acaba

Avui és la nit de Cap d'Any i hem quedat per sopar a casa d'en Jaume i la Fina (per fi, una xera fora de casa!!!). La sorpresa ha estat que en Jordi, la Laurence i les nenes han pogut venir, la qual cosa ens ha fet molta il·lusió, sobretot a la iaia, que fèia anys que no celebràvem un any nou tots plegats. La causa, però, no és tan guai. Resulta que l'Emmanuel, el marit de la Valérie, va patir un infart i l'han hagut d'ingressar. Emmanuel: dès la Catalogne nous t'embrassons et nous sommes sûrs que tu vas aller mieux bientôt.
Curiositat: mentre preparava alguna cosa per a les vacances, li he demanat a l'Aran que em vigilés en Maiol. M'agradaria saber, però, qui vigiliva qui:

29 de desembre del 2010

De compres

Dissabte marxem una setmaneta a Font Romeu, i aquest matí hem anat al Decathlon per acabar de comprar quatre coses de darrera hora.
En Maiol no ha perdut l'oportunitat de provar-se unes ulleres d'esquí, que hem acabat comprant,


i totes les tendes de campanya i el saltador que hi havia a fora, que no hem comprat.




Dia dels Innocents

Avui només ens ha falta la innocentada per a que el dia fos realment complet. Llàstima.
A l'hora de dinar han vingut les Isabels: la Casadevall, ex del Quim, i la Vilà, de Cal Porrerà de Porrera i facilitadora de teràpia crani-sacral a Lúmine, i que, oh casualitat, són amigues de fa mooolts anys.
Ens ha fet molta il·lusió veure a la primera Isabel (a la segona també, eh?) perquè fèia molts anys que no coincidíem. Hem dinat, hem xerrat una estoneta i després en Joan li ha anat a ensenyar el centre. Una altra casualitat: resulta que també és terapeuta floral, com jo. Perquè serà???

A la tarda, en Maiol i jo hem anat a veure a casa de la Luisa aprofitant que també hi era la Montse (les dues són l'equip de telohagoypunto). Hi hem estat una estoneta. Les he ajudat a dissenyar una lletra per un gersei, hem entrat alguna coseta al blog i hem berenat. La trobada ha servit per substituir, en part, la nit de Cap d'Any, ja que la Montse i en Josep no hi podran ser.
I la cloenda va ser sopant a casa d'en Jaume i la Montse. Va ser una mica dur, perquè en Maiol està acostumat a anar-se'n a dormir força d'hora, però desprès de sopar es va espavilar i va estar jugant a la Wii amb la Clàudia, en Blai, la Mariona i l'Oriol.

Total, que ja podeu veure com es va quedar quan vam arribar a casa.

quan vam arribar a casa.

27 de desembre del 2010

Nadal i Sant Esteve

Doncs el que us dèia. Avui estic "morta". La Nit de Nadal n'érem 12, per Nadal en vàrem ser 10 i ahir vàrem batre el rècord amb 21 persones dinant al menjador de casa, tots alhora. Els dos primers àpats no em van dur massa feina, la veritat, però el de Sant Esteve va acabar amb mi perquè ho vaig voler preparar tot; i amb 49 anys i una criatura com en Maiol que absorbeix tot el nostre temps, haig de començar a reconèixer que no hi arribo. Així doncs, prometo que la propera vegada aniré a comprar el menjar preparat i m'estalviaré una feinada i un munt de nervis.
Encara i això, tot va anar molt bé. El dia de Sant Esteve en Maiol va tenir els seus germans i a tots els cosins i cosines per a ell solet i s'ho va passar d'allò més bé, encara que estava una miqueta xafat perquè el dia anterior va tenir una miqueta de febre que varem eliminar amb una mica de Dalsy. Com que és el quart, per a segons quines coses ja no cal anar d'urgències...

25 de desembre del 2010

Nit de Nadal

Au, ja hi som. Ja comencem amb els tiberis. I nosaltres, enguany, fitxem cada dia, o sigui que jo, dilluns, estaré per a que m'arrepleguin amb pinces.
Ahir vàrem sopar amb els avis i amb la família de ca la Nesta (Jaume, Fina, Arnau i Alba).

Prèviament, però, el tió va deixar anar una gran tifa consistent en regals per a tothom, perquè hem decidit que, a casa, els regals els durà el tió, així en podrem gaudir durant totes les festes. El dia de reis ja vindran els mitjons i les samarretes. Aquí us deixo alguna imatge de la jornada, que a mi m'ha cagat una súper càmera de fotos i ara ja no cal que vagi pidolant a ningú.


Es nota, oi, que encara no m'havia llegit les instruccions??

18 de desembre del 2010

Parcour a Terrassa i visita a Sabadell

Avui hem dut l'Oriol i el seu amic Martí a Terrassa, a una trobada de parcour. Els hem deixat a les 11h i els hem recollit a les 17h. Com que no ens hi hem quedat no puc explicar res. Però us puc deixar alguna imatge de les de l'Oriol (quan me les passi).
En Joan, en Maiol i jo, aprofitant la visita al Vallès Occidental, hem anat a veure als tiets de Sabadell i ens hi hem quedat a dinar, així han pogut conèixer el nou fitxatge de la família, que se'ls ha posat a tots a la butxaca.
El tiet ens ha preparat un menú infantil, consistent en macarrons i pollastre, que estava boníssim. I a l'hora del cafè han vingut els meus cosins, l'Anna, amb en Josep Maria i el seu fill Martí; i l'Albert amb la Núria. Com sempre, en Maiol ha rebut regals de benvinguda que agraïm moltíssim a tothom.
I cap allà les 4h hem hagut de marxar a buscar els altres dos, perquè l'Oriol tenia audició a l'Escola de Música, a les 7h. Pensava anar-la a veure, però el petardo estava de mal humor i només hi va anar en Joan. Ja li faré tocar el saxo el dia de Nadal...

14 de desembre del 2010

Santa Llúcia

Ahir en Joan, en Maiol i jo vàrem anar a la Fira de Santa Llúcia, a la Catedral de Barcelona. S'hi van apuntar, també, la Luisa i l'Àlex, i a l'hora de dinar va venir la Montse.

El tió va cagar una piruleta per en Maiol, i després vàrem comprar un pessebre nou perquè no sé què n'he fet de l'altre. Com que ja fa temps que no el muntem... El nou és de plàstic, per a que en Maiol hi pugui jugar. També vàrem comprar una ximbomba i una pandereta.


I un fons de pessebre, molt xulo, pintat a mà. I la Montse, la Luisa i jo ens vàrem regalar el corresponent vesc de la sort, amb bruixeta inclosa.

I havent dinat, cap a Tivissa. Aquí teniu l'obra d'art. L'any vinent hi tornarem i comprarem més figuretes.


12 de desembre del 2010

Mussols i altres bèsties

Ja sé que tinc el bloc una mica abandonat, però és que m'ha atacat una bèstia (diguem-li bacteri) que m'ha provocat un mussol i tinc l'ull a la "funerala". Em fa tan de mal que fins i tot he hagut d'anar a cal metge, que m'ha fet prendre antibiòtics i antiinflamatoris. Brutal! Per aquí diuen que truqui a la porta d'algun veí indesitjable i que l'hi deixi, però no em sembla prou decent. Així, doncs, seguiré amb la bestiola fins que decideixi marxar...
Demà és Santa Llúcia, i en Joan i jo durem en Maiol a la fira de la catedral de Barcelona, que ens fa molta il·lusió. Ens hi acompanyaran la Luisa i l'Àlex, que farà campana, la qual cosa assegura reportatge fotogràfic per a la posteritat, el qual inclourem al bloc tan bon punt estigui preparat.

6 de desembre del 2010

Aniversaris

Avui sí que hem celebrat els aniversaris amb la família. En Pol ha arribat sobre les 6h. de Barakaldo, però s'ha aixecat per dinar. Hi havien en Jordi i la Laurence amb les nenes, la Paca amb la Paula i en Martí, els avis de Cambrils i l'àvia Joana. Total: barbacoa per 16!!
En Maiol ha rebut uns quants regalets. Els avis de Cambrils li han regalat una bateria amb la qual ens ha deleitat part del dinar; l'àvia Joana li ha regalat un helicòpter, amb personal inclòs i a casa de la tieta Rosó ha recollit un camió tovet, molt xulo. Diumenge, a més, en Jaume i la Fina li van dur un saxo, o sigui que, pel que sembla, li tocarà dedicar-se a la música.
A l'Oriol els avis li han regalat una súper càmera de fotos i video, tot terreny i submergible, que ha utilitzat per fer les fotos de rigor, ja que la nostra s'ha mort. L'àvia li ha donat diners per comprar-se unes vambes i la padrina un parell de suaderes polars.
I res, havent dinat tothom a començat a desfilar. La Paca ha marxat perquè demà treballa, com en Jordi. La Laurence l'ha acompanyat i aprofitarà per acabar de corregir la pila d'exàmens que sempre porta i que ens han fet canviar el nom del pont, que ara a casa nostra és el "pont de la "correcció".
Demà, si tot va bé, en Joan se'n va a Barcelona amb en Roger a veure el Barça, la qual cosa em deixaria a mi sola davant del perill. Sort, però, que la Judith i l'Anael es queden fins dimecres i em donaran un cop de mà.
Ja sé que falten imatges, però fins que l'Oriol no me les passi no les puc penjar. Paciència.

1 de desembre del 2010

Dos anys!!!

Avui en Maiol fa dos anys!! Segons en Joan: sembla que era ahir, i mira, ja té dos anys!!
Doncs sí, dos anyets. Tó, com diu ell.
Aquest matí ho ha celebrat amb els companys i amb les companyes d'escola. Guarnit amb la corona corresponent, ha apagat una espelma en forma de dos.
I és que ja no se'n troben d'espelmes com les d'abans, que n'havies de bufar tantes com anys complies. I que si no les apagaves, doncs no es materialitzava el desig que havies demanat. I la corona, tampoc és el que era. Ja s'han acabat les corones fetes amb cartolina groga, emulant la cresta del Bart Simpson, plenes de gomets, que retallava la mestra i que confeccionaven entre tots. Ara la corona ja ve troquelada dins el material escolar (!!) i només cal muntar-la i que l'homenatjat o l'homenatjada hi enganxi les espelmes que s'adjunten. Buf! No anem bé. En aquest sentit, tot és més simple, i més avorrit, també.
En Maiol ha convidat tothom a esmorzar coc i suquets i després han cantat i han ballat. Total, que ha arribat a casa destrossat i amb pinta ressacosa.
I dilluns ho tornarem a celebrar, perquè dimecres és mal dia; tothom treballa i la família més propera no viu massa a prop. A més, aprofitarem també per celebrar el de l'Oriol, que enguany compleix 15 anyets (plens de grans, hehehe).
Us passo la foto que ens han fet arribar de l'escola:


À plus!!